L'administració de Donald Trump ha imposat aquest dijous sancions financeres contra Fidel Ernesto Castro Calis, net de l'expresident cubà Raúl Castro, en el marc de l'embargament econòmic, comercial i financer que els Estats Units mantenen sobre Cuba. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha presentat la decisió com una nova mostra de la línia dura de Washington contra el govern castrista i ha assegurat que aquestes mesures reflecteixen el compromís "implacable" de la Casa Blanca perquè "Cuba sigui lliure". En el comunicat, Rubio també ha acusat "l'elit del règim comunista" de dirigir un "estat fallit" en què, segons ha afirmat, la població pateix dificultats mentre la família Castro i altres sectors privilegiats s'enriqueixen mitjançant l'evasió de sancions i altres activitats que ha qualificat d'"il·lícites".
L'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) ha incorporat Castro Calis a la seva llista de sancionats juntament amb diverses entitats vinculades a l'Estat cubà. Entre les afectades hi ha el Banc Exterior de Cuba (BEC), amb seu a l'Havana, i Comercial Cupet, dedicada a operacions de comerç exterior relacionades amb la importació i exportació de béns i serveis per al sector petrolier. Les mesures també tenen impacte sobre Nicarotec, Abapet i Cexni, tres empreses estatals especialitzades en àmbits estratègics de l'economia de l'illa, des dels serveis tècnics i industrials fins al subministrament d'equipament tecnològic per a infraestructures energètiques. Aquestes companyies intervenen igualment en la importació de matèries primeres i maquinària destinada al processament de níquel i cobalt.
Estratègia de pressió contra el règim
Washington ha ampliat en els últims mesos les sancions contra dirigents i figures vinculades al poder cubà, entre les quals hi ha el president Miguel Díaz-Canel i diversos membres de la família Castro. Fidel Ernesto Castro Calis és fill d'Alejandro Castro Espín, fill de Raúl Castro i director d'Intel·ligència de Cuba, que també està sancionat pels Estats Units. Les mesures anunciades comporten la prohibició de mantenir transaccions financeres o comercials amb les persones i entitats incloses en la llista, mentre que els actius que puguin tenir sota jurisdicció nord-americana queden bloquejats.
La nova ronda de sancions s'emmarca en l'estratègia de pressió que l'administració Trump manté sobre l'Havana amb l'objectiu declarat de forçar canvis polítics i econòmics. En aquest context, el Departament de Justícia dels Estats Units va imputar el maig del 2026 Raúl Castro per l'enderrocament, l'any 1996, de dos avions civils de l'organització d'exiliats cubans Hermanos al Rescate en aigües internacionals, un episodi en què van morir quatre persones. L'expresident cubà va ser acusat d'un delicte de conspiració per matar ciutadans nord-americans, dos càrrecs per destrucció d'aeronaus i quatre per homicidi.
A més, Washington va imposar a principis d'aquest any un bloqueig que ha contribuït a agreujar la crisi energètica i comercial que travessa l'illa, marcada per apagades recurrents derivades de la manca d'electricitat. La setmana passada, Trump va signar un memoràndum per prorrogar l'embargament un any més, fins al setembre del 2027, mantenint així la línia de màxima pressió sobre el govern cubà. Des de l'Havana, les autoritats rebutgen aquesta política i defensen que correspon exclusivament al poble cubà decidir sobre el futur del país.