El Niño tornarà a guanyar intensitat durant els pròxims mesos i es preveu que arribi a ser molt fort abans de mantenir-se actiu, com a mínim, fins al febrer, amb efectes sobre les pluges i les temperatures a escala global. Aquest fenomen forma part d'un patró climàtic natural conegut com el Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS), segons l'Organització Meteorològica Mundial, i acostuma a aparèixer entre cada dos i set anys. Es caracteritza per un escalfament anòmal de les aigües del Pacífic equatorial central i oriental, un procés que també altera el comportament de l'atmosfera situada sobre aquesta regió oceànica. En l'episodi actual, la seva intensificació estarà afavorida en part per les temperatures excepcionalment elevades registrades al Pacífic tropical, especialment a la zona que banya les costes de l'Equador, Colòmbia i el Perú. Les previsions situen el moment de màxima intensitat cap a finals d'aquest any.
El nom d'el Niño té l'origen en els mariners i pescadors de la regió, que van observar que un corrent d'aigua més càlida acostumava a coincidir amb una davallada de les captures en dates pròximes a Nadal. Per aquest motiu, van acabar batejant el fenomen en referència al nen Jesús. A més, té una fase oposada, la Niña, que es diferencia principalment per la temperatura de les aigües del Pacífic. Mentre el Niño correspon a la fase càlida, la Niña representa la fase freda. La durada dels episodis també varia, ja que el Niño pot prolongar-se fins a aproximadament un any i mig, mentre que la Niña pot arribar a mantenir-se durant tres anys.
Els efectes del Niño van molt més enllà del Pacífic i poden alterar tant les temperatures com la distribució de les precipitacions en nombroses regions del planeta. En termes generals, el fenomen contribueix a elevar la temperatura mitjana global, amb conseqüències que sovint es fan especialment visibles durant l'any posterior al seu desenvolupament. Un exemple recent va ser el 2024, que es va convertir en l'any més càlid des que hi ha registres per la combinació de l'episodi del Niño del 2023-2024 i l'escalfament provocat pel canvi climàtic. En l'episodi actual, una de les dades que més preocupa els científics és la temperatura excepcionalment elevada del mar, no només a la superfície sinó també en capes més profundes. En alguns punts, les anomalies tèrmiques han arribat a superar en més de vuit graus els valors mitjans.
Ens afecta a tots
L'impacte del Niño també es trasllada directament a l'economia i a la seguretat alimentària, especialment a les regions més dependents de l'agricultura. La reducció de les collites pot deixar comunitats senceres amb menys accés als aliments i, alhora, pressionar els preus a l'alça en altres parts del món. Enguany, algunes zones de Centreamèrica han patit una forta sequera i problemes d'escassetat d'aigua a causa de l'alteració dels patrons de pluja, una situació que ha castigat especialment els cultius de blat de moro i ha afectat milers de famílies camperoles. A l'Índia, les precipitacions associades al monsó han quedat per sota dels nivells habituals durant l'agost i es preveu que aquesta tendència continuï al setembre, amb noves conseqüències negatives per al sector agrícola.
La secretària general de l'Organització Meteorològica Mundial, Celeste Saulo, ha volgut rebaixar, però, la idea que un episodi molt intens del Niño impliqui necessàriament una catàstrofe. "No significa que hi hagi una probabilitat del 100% que es produeixi una inundació, una sequera o fins i tot una onada de calor en un país determinat", ha remarcat aquest dijous. "Tenim els coneixements i les eines necessàries per evitar que els perills relacionats amb el Niño es converteixin en una crisi", ha afegit.