Nova reprimenda del Poder Judicial contra els diputats que critiquen els jutges. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat per unanimitat una declaració que proclama que cal “assegurar en el curs de les intervencions parlamentàries el respecte a la independència del Poder Judicial” i “evitar desqualificacions que puguin minar la confiança de la ciutadania al sistema judicial”. L'òrgan de govern dels jutges rebutja “amb tota fermesa determinades manifestacions i comportaments duts a terme per membres del poder legislatiu”, afirma que “la inviolabilitat parlamentària no resta gravetat a la seva actuació” i reitera la seva defensa de “la independència del Poder Judicial residenciada en tots i cadascun dels jutges i jutges espanyols”. “Entenem que el respecte institucional ha de presidir les relacions entre tots els poders de l'Estat”, rubrica el comunicat.
Aquest és la rèplica del CGPJ als diputats del Congrés que van criticar les maniobres de jutges com Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre per torpedinar l’aplicació de l’amnistia. Míriam Nogueras, portaveu de Junts, va referir-se a la “justícia prevaricadora espanyola”, va acusar els “jutges prevaricadors” de “rebel·lar-se contra l’estat de dret” i va assenyalar directament els magistrats Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre. Per la seva banda, Gerardo Pisarello, diputat de Catalunya en Comú (dins de Sumar), va qualificar García-Castellón de jutge “parcial” i va afirmar que “mereix ser acusat de prevaricació o directament recusat”.
La setmana passada, el president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, ja va pronunciar-se en uns termes semblants: “Lamento ser pesat, però més ho són ells: amén del sainet i pel que ens afecta, hem tornat a escoltar inacceptables desqualificacions de membres de la carrera judicial”. “Que ens deixin en pau”, va tornar a suplicar, com ja va fer el desembre. El ple del CGPJ s’ha celebrat aquest dilluns de manera extraordinària a petició dels vocals conservadors del CGPJ, que consideraven que era “imprescindible reafirmar que l’actuació del Poder Judicial persegueix en tot moment el compliment de la Llei” i denunciaven que l’assenyalament a jutges és “contrari al principi de lleialtat institucional i al deure general de respecte a la independència judicial”. Pels vocals proposats pel PP, les paraules dels diputats la setmana passada “afebleixen la confiança” dels ciutadans en la Justícia, “contribueixen al deteriorament institucional” i “mereixen un rotund rebuig”, més encara si “interfereixen en una investigació en curs”. Els vocals conservadors també van criticar “l’aquiescència i el mutisme” de la presidenta del Congrés, Francina Armengol.
Una pugna entre el CGPJ i els diputats que ve de lluny
L’intercanvi de retrets entre parlamentaris i Poder Judicial no és nou. El CGPJ ja va alçar la veu el mes de desembre arran d’un discurs de Míriam Nogueras, durant el debat de les comissions d’investigació sobre l’Operació Catalunya, el cas Pegasus i els atemptats de l’agost del 2017, i d’unes paraules al Senat de Josep Lluís Cleries, portaveu de Junts a la Cambra Alta. En aquell moment, la portaveu de Junts al Congrés va definir com a “personatges obscurs” el jutge Francisco Pérez de los Cobos i els coronels de la Guàrdia Civil Daniel Baena i Diego Pérez de los Cobos i va qualificar de “personatges indecents” Concepción Espejel (magistrada del TC), Carlos Lesmes (expresident del CGPJ), Pablo Llarena (jutge d'instrucció del judici del Procés) i Carmen Lamela (instructora del Cas de Sandro Rosell). Per la seva banda, Josep Lluís Cleries va acusar alguns jutges d’emprendre una “batalla política” per “intentar torpedinar” la llei d’amnistia.
Arran d’aquestes intervencions, Vicente Guilarte va amenaçar Míriam Nogueras amb prendre de mesures contra “l’assenyalament” de jutges espanyols. Dos dies més tard, va rebutjar “l’efecte devastador” que tenen els “freqüents i injustos” intents de deslegitimació del Poder Judicial: “Si us plau, rebaixin la tensió, deixin-nos en pau”, va exhortar Guilarte. A més, en aquell moment, els nou magistrats conservadors també van reclamar un posicionament “clar i rotund” que posés fi a “l’assetjament i fallida de l’estat de dret”. El següent ple del Congrés, Míriam Nogueras va contestar a Vicente Guilarte que “cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat” que fan els parlamentaris, i va rebutjar “les amenaces i l’assetjament de la cúpula judicial espanyola”. “Un president interí del CGPJ no pot cridar a l’ordre una diputada d’aquesta cambra”, va proclamar.
Ara bé, els parlamentaris de Junts no han sigut els únics que han estat a la diana del Poder Judicial. Just fa quinze dies, el CGPJ també es va regirar contra les declaracions de la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, qüestionant el jutge Manuel García-Castellón per “inclinar-se sempre en la mateixa direcció” i tenir tendència a pronunciar-se en “moments polítics sensibles”. La Comissió Permanent del CGPJ va considerar que les declaracions de Ribera eren “contràries als principis de lleialtat institucional” i al “deure general de respecte a la independència judicial” i va exigir “responsabilitat institucional” per “evitar la utilització política de la justícia”.