Un nou informe internacional posa el dit a la nafra del debat migratori global: les polítiques cada vegada més dures que adopten governs d’arreu del món no estan desmantellant les xarxes de passadors, sinó tot el contrari. L’enduriment de fronteres, la reducció de vies legals i el discurs polític basat en eslògans com el britànic “smash the gangs” –lema utilitzat pel govern del Regne Unit per descriure els seus esforços contra les petites embarcacions, especialment aquells que impliquen xarxes de tràfic de persones– han tingut un efecte inesperat, però contundent: més demanda, més beneficis i tarifes més altes per als qui trafiquen amb persones.
L’estudi, publicat aquest dijous pel Mixed Migration Centre –un organisme adscrit al Consell Danès per als Refugiats i amb seu a Ginebra– arriba en un moment estratègic. Aquesta setmana que ve, representants de diversos governs es reuniran a Brussel·les per analitzar noves fórmules de lluita contra el contraban de migrants. El centre assegura, diu el The Guardian, que ha accelerat la publicació de les conclusions precisament per aportar dades reals que matisin una discussió sovint dominada per proclames polítiques.
“Els governs repeteixen que volen trencar el model de negoci dels passadors, però les nostres dades mostren que està passant just el contrari”, afirma Roberto Forin, director en funcions del centre i recull el mateux diari britànic. L’informe és fruit d’un conjunt excepcional de dades: més de 80.000 entrevistes a persones en moviment entre 2019 i la primera meitat del 2025, i 458 entrevistes addicionals a passadors de l’Àfrica occidental i del nord.
Què diu l'informe?
D’entre els migrants consultats, més de 50.000 van admetre haver recorregut als serveis de passadors. La majoria ho feien no pas per enganys o falses promeses, sinó per la manca absoluta d’alternatives legals. Només un 6% va afirmar que un passador havia influït directament en la seva decisió d’emprendre el viatge; per a la resta, la iniciativa venia d’ells mateixos o de familiars i amics que ja havien emigrat. Les conclusions desmunten, així, una de les premisses més repetides en el discurs antimigratori contemporani: que els traficants “sedueixen” o manipulen les persones per convèncer-les d’emprendre travessies irregulars.
Segons Chloe Sydney, investigadora principal del projecte, el patró és clar: com més es reforcen les fronteres, més creix la demanda. “Molts passadors ens van explicar que la repressió més estricta incrementa el valor del seu servei”, diu i recull el The Guardian. Les rutes es tornen més arriscades, més llargues i més costoses, i és precisament aquest risc afegit el que dispara els preus. La il·legalització total de determinats trajectes, lluny de dissuadir, converteix els passadors en l’única opció viable per a milers de persones.
Qui recorre als traficants?
El perfil de qui recorre a aquests serveis tampoc deixa lloc a dubtes. Són, sobretot, persones que fugen de guerres, inseguretat endèmica, persecucions o severes limitacions de llibertats. També aquells que emprenen viatges de llarg recorregut –sovint a través de diversos deserts, mars i fronteres– i que necessiten algun tipus d’intermediació per sostenir l’itinerari.
Des d’Europa, nombroses ONG i experts fa anys que alerten del mateix: restringir l’asil, limitar la reunificació familiar i reduir vies humanitàries empeny la gent cap a itineraris clandestins. L’informe ho confirma amb contundència. “Quan les vies regulars s’estrenyen, el paper dels passadors s’expandeix”, resumeix Forin. “Si els responsables polítics no afronten les causes reals que porten les persones a cercar alternatives irregulars, acabaran reforçant les mateixes xarxes que volen eliminar”.
Amb les negociacions a Brussel·les a punt de començar, l’estudi serveix d’advertència: sense vies segures i legals, el negoci del contraban continuarà prosperant. I, per molt que els governs insisteixin en “trencar el model de negoci” dels passadors, les dades apunten que el camí actual els està fent exactament el joc.
Quan les polítiques migratòries alimenten la ultradreta
Els discursos i les polítiques governamentals que endureixen el control migratori sovint acaben reforçant, involuntàriament, la narrativa de l’extrema dreta. Segons el CIDOB, la immigració s’ha convertit en “el gran tema de debat polític” per a moltes formacions radicalitzades. Aquesta politització contínua del flux migratori, combinada amb la violència retòrica contra migrants, crea un terreny propici per a discursos identitaris, xenòfobs i populistes. En paraules de la investigadora del CIDOB, la immigració passa a ser percebuda com “una amenaça” i esdevé una palanca electoral clau per a l’extrema dreta. Quan els canals legals i segurs d’immigració es tanquen o es debiliten, i alhora es criminalitzen rutes irregulars, moltes persones es veuen empeses a recórrer al contraban, mentre que aquesta mateixa precarietat és explotada políticament.
Imatge principal: Migrants esperen a una platja per pujar a una embarcació inflable i travessar el canal de la Mànega, a Gravelines, al nord de França, 17 de juliol de 2025 / EFE