El 2 de setembre, una operació militar dels Estats Units al Carib va bombardejar una embarcació sospitosa de narcotràfic. Segons va revelar el Washington Post, almenys dues persones haurien sobreviscut al primer atac. El punt més polèmic és que, segons la mateixa investigació, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, hauria donat una “directriu verbal” ordenant “matar-los a tots”, fet que hauria provocat un segon llançament de míssils destinat a rematar i acabar amb els supervivents. Aquesta publicació ha desencadenat una tempesta política a Washington i ha reobert el debat sobre la legalitat de les operacions nord-americanes al Carib. Les normes de guerra, recollides als Convenis de Ginebra, prohibeixen atacar combatents ferits o incapacitats, que han de ser detinguts i atesos.

Hegseth, per la seva part, ha negat categòricament les acusacions i les ha qualificat de “notícia falsa”. A la xarxa X, ha anat més enllà descrivint-les com “inventades, incendiàries i difamatòries”, i defensant que les operacions són "legals tant sota la llei estatunidenca com sota el dret internacional".

La Casa Blanca, però, sí que ha confirmat que es va produir un segon atac amb autorització de Hegseth. La secretària de Premsa, Karoline Leavitt, va assegurar que “L'almirall Bradley va actuar correctament dins la seva autoritat i la llei”, encara que no va confirmar si hi havia supervivents ni si el segon bombardeig tenia l’objectiu de matar-los.

Trump, per la seva banda, va reafirmar el seu suport a Hegseth: "Ell va dir que no va dir això. I el crec al cent per cent". Tot i això, va afirmar que la seva administració “investigarà” el cas i va afegir: "Jo no hauria volgut allò, un segon atac no".

El Congrés exigeix explicacions

Davant l’abast de les acusacions, congressistes republicans i demòcrates han reclamat una investigació exhaustiva. El senador demòcrata Tim Kaine va advertir que, si es confirmen els fets descrits pel Washington Post, "això arriba a un nivell de crim de guerra". El republicà Mike Turner, expresident del Comitè d’Intel·ligència, va coincidir: “Si això va passar de veritat, seria molt greu i un acte il·legal”, afegint que en cas de confirmar-se, hauria de dimitir.

El Comitè de Serveis Armats del Senat —encapçalat pels republicans— va anunciar divendres que emprendrà una “supervisió rigorosa” per determinar què va passar exactament el 2 de setembre. A la Cambra de Representants, el comitè equivalent també ha iniciat mesures bipartidistes per obtenir un informe complet de l'operació.

Un context d’escalada militar

Les revelacions arriben enmig d’un increment del desplegament militar dels EUA al Carib, el més gran en dècades. Washington ha dut a terme diversos atacs contra embarcacions que, segons afirma, són utilitzades per narcotraficants rumb als Estats Units. Més de 80 persones han mort en aquestes operacions des de principis de setembre.

El govern nord-americà justifica la campanya en el marc d’un “conflicte armat no internacional” amb grups criminals. Veneçuela, per la seva banda, ha condemnat els atacs i ha anunciat una investigació pròpia sobre el presumpte segon bombardeig.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!