Mentre els drons de la Unitat Militar d’Emergències (UME) sobrevolen Collserola en la cerca de senglars infectats per la pesta porcina africana, la vida continua a l’interior de la serra que separa Barcelona amb els municipis del Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Des que es van detectar divendres de la setmana passada els primers casos en dos senglars morts dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, els cossos de seguretat —Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, el Seprona de la Guàrdia Civil i les Policies Locals— han fet esforços per limitar els accessos al Parc i evitar que el virus s’estengui més enllà de la zona 0 del brot. Senderistes i ciclistes es van veure obligats a canviar les seves rutes el passat cap de setmana davant les prohibicions d’accés al medi natural i, de cara al pont del desembre el Govern va decidir a estendre aquesta mesura als 91 municipis d’un radi de 20 quilòmetres fins al 14 de desembre. Collserola, però, té la particularitat de ser un parc metropolità, encapsulat entre la ciutat de Barcelona i la resta de nuclis de l’AMB. És a dir, ple de vida i activitat humana.
La nova "normalitat" a Collserola
La serra allotja escoles, restaurants, alguns camps de conreu i, fins i tot, barris i urbanitzacions que aquests darrers dies viuen una situació atípica amb algunes restriccions d’accessos i el desplegament dels equips de treball per terra i aire. Tot i això, insisteixen que “hi ha una certa normalitat” i la presència dels cossos treballant a la zona “no està afectant el dia a dia”. Així ho relata a ElNacional.cat Patrícia Casanueva, veïna i presidenta de l’Associació de Veïns de Can Cerdà, una urbanització a tocar de la carretera d’Horta, entre Barcelona i Cerdanyola. El que sí que assenyala Casanueva és la “manca d’informació” per part dels diferents organismes competents. “Ni la Generalitat, ni l’Ajuntament, ni el Consorci del Parc Natural ens han informat”, diu. Els veïns de Can Cerdà són els que des de més a prop viuen les tasques de l’UME a Collserola. El campament base de la unitat militar s’ha desplegat a Can Coll, a dos quilòmetres de casa seva: “Els veus quan passes per la carretera”, afirma.
A només 10 minuts a peu per un camí de sorra des del camp base de l'UME, la Fundació Catalonia Creactiva, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, continua “fent vida normal”, diu el director Adrià Serrahima. Des de les seves instal·lacions veuen cada dia el dispositiu militar a escassos metres i els usuaris del centre viuen aquesta nova normalitat amb una certa inquietud. “És una distracció en si mateix”, diu Serrahima. Els edificis de la Fundació Catalonia es troben al bell mig de Collserola, rodejats de boscos, una situació privilegiada que aprofiten per realitzar sortides i activitats al medi natural, tot i que “aquests dies hem hagut de readaptar les activitats per les restriccions”, indica. La incertesa de la situació al Parc Natural ha fet que els que hi viuen o hi treballen s’hagin hagut d’adaptar a les noves circumstàncies i des del primer dia, assegura el director del centre, “vaig anar a parlar amb l'UME i em van explicar quines eren les directrius”.
Anar a l'escola dins la zona d'alt risc
Allunyant-se de la zona 0, però sense sortir del radi d’alt risc, i baixant per la carretera de l’Arrabassada en direcció a Sant Cugat del Vallès, els alumnes de l’Escola Avenç —situada als peus de la serra— entren cada matí al centre per un camí que “és una porta d’accés a Collserola”, afirma el director Hug Llàcer. L’avantatge del camí escolar és que moltes famílies l’utilitzen per arribar a l’escola de forma segura. Per això, quan el primer cap de setmana després de l’esclat de la crisi porcina, l’accés va quedar tallat amb les cintes i cartells de Protecció Civil. Des de la direcció de l’escola van alertar a la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sant Cugat que si l’accés a peu o amb patinet no es fa pel camí escolar, s’ha de fer pel trencant de la carretera de l’Arrabassada, “i això podia posar en perill les famílies”, recalca Llàcer. Les directrius de l’Ajuntament van ser clares, els alumnes poden continuar fent ús del camí escolar, tots i els senyals, però sense sortir de l’itinerari marcat. Més enllà d’això, el centre continua funcionant amb “absoluta normalitat”, tot i que algunes extraescolars que desenvolupen part de la seva activitat a l’exterior s’han hagut de readaptar. És el cas de l’extraescolar d’atletisme, que “aquests dies ho fan tot a l’interior del recinte de l’escola”, puntualitza el director.
"Fa anys que no es fa la feina que s’hauria de fer"
Sant Cugat del Vallès és el municipi amb més superfície dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, que comprèn més de 8.000 hectàrees. Dintre dels seus límits municipals allotja alguns dels pocs agricultors que hi queden. És el cas d'Iñigo Haughey, cofundador del projecte Rabassaires, que promou la recuperació de terres de conreu urbanes i periurbanes. Rabassaires produeixen vi des de fa uns anys gràcies a les seves vinyes situades a la serra de Collserola i a Haughey no el sorprèn el brot de pesta porcina: “fa anys que alertem de la sobrepoblació de senglars en un context en què la massa forestal del parc ha crescut”, assenyala. A causa de les restriccions d’accés, Haughey relata a ElNacional.cat que per arribar a les vinyes ha de deixar el vehicle a l’inici del camí —on hi han col·locat les cintes que prohibeixen el pas— i fer aquest tram caminant. “Vaig explicar la meva situació els agents i em deixen passar per anar a treballar”, expressa Haughey, mentre assegura que pot continuar fent les tasques agrícoles sense cap problema. “El que ens han dit que no podem fer és feina forestal i de perímetre”, afegeix.
L’agricultor santcugatenc lamenta que “hàgim arribat a una situació tan crítica perquè fa anys que no es fa la feina que s’hauria de fer”. La sobrepoblació de senglars en aquesta zona és tal que, assegura, “hem de tancar els camps perquè no hi entrin” i critica que les administracions “només actuïn quan hi ha un gran impacte en l’economia”. El sector porcí dona feina a 11.000 persones a la província de Barcelona —25.000 a tota Catalunya— i si el virus traspassés a les granges l’impacte econòmic seria desolador, ja que Catalunya és una de les grans potències mundials. Les exportacions de carn de porc van generar una facturació de 3.256 milions d’euros, segons les darreres dades del 2023, i representen un 52% del volum total de l’estat espanyol. Els principals destinataris dins la UE són França, Itàlia i Polònia, mentre que a escala mundial destaquen la Xina i el Japó, països que han suspès momentàniament les exportacions amb les granges de la demarcació de Barcelona.
Els restaurants alerten de "pèrdues importants"
Un altre sector al qual també li està afectant la crisi porcina, en aquest cas indirectament, és la restauració. I és que els gairebé 40 restaurants dins l’àmbit de Collserola han vist com la majoria de clients han anul·lat les seves reserves, tot i estar permès. “Sobretot ho hem notat amb els ciclistes que venen a esmorzar”, diu Gabino Jané, el propietari del restaurant Masia Can Jané. L’inici de l’època de les calçotades s’ha vist truncat als restaurants de la serra, que calculen unes “pèrdues importants”, sobretot si la situació s’allarga fins a Nadal, uns dies en els quals tenen moltes reserves. El propietari de Can Jané recorda, però, que l’accés als restaurants està permès i que “estem al corrent de totes les indicacions que ens donen des de les administracions i els cossos de seguretat”.
Així, doncs, les activitats relacionades amb l’oci han sigut les grans sacrificades de la crisi porcina a Collserola pel fet que els senglars infectats poden alliberar el virus al medi, i persones, vehicles o bicicletes el poden difondre involuntàriament. Per això, entitats com el Club de Marxa Nòrdica Collserola han readaptat les seves activitats fora de l’àmbit del Parc, o el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola, han hagut de tancar el jaciment i suspendre totes les activitats relacionades amb aquest, tot i que el museu es pot visitar amb normalitat.
En definitiva, mesures excepcionals per abordar una situació excepcional, de la qual més d’una setmana després de l’esclat de la crisi porcina africana, les autoritats encara investiguen quin pot ser l’origen. En les darreres hores el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha apuntat que, després d’un informe del laboratori de referència de la Unió Europea, l’origen del brot podria ser per una fuga d’un laboratori que dur a terme estudis d’aquesta soca del virus molt similar a la que es va detectar a Geòrgia l’any 2007. Tot i que des del Govern no han volgut especificar el laboratori, diverses informacions apunten que es tractaria del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), organisme de la Generalitat, situat a Bellaterra i a escassos metres d’on es van trobar els dos primers senglars morts infectats. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dissabte l’encàrrec d’una auditoria a l’IRTA per revisar “de forma preventiva” les instal·lacions i protocols dels cinc centres que treballen amb el virus dins del perímetre de 20 quilòmetres on s’ha declarat el brot.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!