Quan falten poques setmanes perquè Junts per Catalunya faci la segona fase del seu congrés, en què també s’avaluarà el pacte ERC-Junts, han irromput amb força novetats en el procés judicial de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que tornaran a crear un terratrèmol polític dins l’independentisme. Si bé les tres formacions havien anat amb peus de plom intentant no manifestar-se durant els darrers mesos, ara comença a percebre’s la distància: Junts diu que el cas de Borràs és persecució contra l’independentisme, mentre que ERC i la CUP comencen a verbalitzar tímidament la paraula “corrupció”. Tot plegat serà una prova d’estrès que pot acabar amb una nova sagnia després del cop que ja va provocar el cas de Pau Juvillà. Què ha passat fins i ara i quin és el calendari? La resposta és difosa i als passadissos del Parlament ja es comenta que tota aquesta gestió pot desencadenar-se el mes d’agost, quan és previst que la cambra tanqui durant dues setmanes. O el que podria ser encara pitjor: que es produeixi durant un debat de política general encara sense fixar, fet que podria provocar fortes tensions en seu parlamentària. Anem pam a pam.
Va ser dimecres quan el magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha investigat la presidenta durant el seu període com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes va dictar una interlocutòria. El text acorda, un cop finalitzades les darreres diligències d’instrucció, donar trasllat al ministeri fiscal perquè en el termini de 10 dies presenti petició d’obertura de judici oral i escrit d’acusació o petició d’arxivament contra Borràs, el seu amic Isaías Herrero (a qui hauria adjudicat a dit contractes de la web de la institució), un amic seu, i el funcionari de l’ILC Roger Espar. En la resolució, el jutge Jordi Seguí indica que hi ha indicis per jutjar-los pel delicte continuat de prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat en document mercantil i delicte continuat de malversació de cabals públics. El total dels fons malversats se situen en uns 309.000 euros. És a dir, el TSJC deixa a un pas de judici la presidenta Borràs.
És previst que la setmana vinent el ministeri fiscal es manifesti i faci la seva petició, però això no té per què suposar que llavors s’obri judici oral de manera immediata, ja que aquest divendres la defensa de Borràs, encapçalada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha presentat un recurs de reforma en què adverteix que els delictes dels quals se l’acusa corresponen a un tribunal del jurat. El recurs admet, tanmateix, que el delicte de prevaricació està específicament exclòs del jurat popular i demana que el magistrat instructor plantegi una qüestió al Tribunal Constitucional sobre aquesta exclusió. Així mateix, reclama que, en cas que es denegui aquesta qüestió, quedi revocada la interlocutòria del TSJC i s'acordi continuar el procediment abreujat respecte del delicte de prevaricació i reconduir la resta dels delictes a les normes establertes a la llei del tribunal del jurat. En tot cas, s’espera que aquests recursos tinguin poc recorregut, de manera que no endarrereixen gaire l’obertura del judici oral. A més, el jutge podria fer aquest pas sense resoldre les apel·lacions de la presidenta, si bé l’opció més habitual és que s’esperi que hi hagi resposta.
L’estratègia de la defensa de Borràs és clara: anar presentant recursos per endarrerir aquest procediment. Però malgrat els intents, el procediment judicial podrà seguir el seu curs i, tan bon punt hi hagi obertura de judici oral, l’article 25.4 del reglament és molt clar: “En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral, ha d’acordar la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris de manera immediata”. És un article del reglament que va incloure la CUP en l’última reforma i que va obrir polèmica ara fa uns mesos quan els lletrats van emetre un informe a petició de Borràs suggerint la seva supressió, mesura criticada pels republicans i els anticapitalistes. El punt del reglament tal com existeix avui suposa, doncs, que quan s’obri judici oral, la Mesa ha de suspendre els drets de Laura Borràs. El dubte apareix perquè en aquest article hi ha un segon punt: “Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats”.
El més probable, apunten fonts dels diversos partits parlamentaris, és l’activació d’aquesta comissió presidida per part d’una persona de confiança de Laura Borràs, l’advocat i diputat Jaume Alonso-Cuevillas. Serà en aquest punt quan els partits no tindran escapatòria i s’hauran de posicionar mitjançant el seu vot sobre un dictamen elaborat pel lletrat que defensi que cal preservar Borràs, com es preveu actualment. ERC i la CUP hauran de decidir en aquest moment si hi voten a favor, s’abstenen o voten en contra, blindant Laura Borràs o deixant-la caure. Només amb l’abstenció d’una de les dues formacions la caiguda de la presidenta seria automàtica. I què diu cada partit?
Junts
A Junts per Catalunya les veus públiques són clares i tanquen files amb la presidenta. Dijous, el ple del Parlament començava amb la intervenció del portaveu de la formació, Josep Rius, des d’on va tancar files amb la representant de la cambra: “Vull començar aquesta intervenció donant tot el suport a la presidenta Borràs”, va proclamar, per després dir que un cop més “es troba sota l’espasa repressiva de l’estat”. Aquestes paraules arriben poc després que Laura Borràs hagi sortit escollida presidenta de Junts per Catalunya, al costat de Jordi Turull, en el tàndem al qual ambdós van arribar per dirigir conjuntament el partit. Aquell congrés va reforçar els favorables de l’expres polític, i és dintre d’aquest sector on hi ha algunes veus que tenen assumit que la presidenta del Parlament hauria de fer un pas al costat per no complicar més la situació.
Esquerra Republicana
Deixarà caure Esquerra Republicana la presidenta del partit amb qui governa? Fins ara els republicans no havien alçat gaire la veu, esperant a tenir més informacions i proves. Dijous pel matí, però, van obrir la veda estratègicament amb la veu de l’expresa política Carme Forcadell. La també expresidenta del Parlament va dirigir a Borràs que “no ha de pensar en ella mateixa, sinó en el prestigi de la institució”, i va demanar el que fa temps reivindiquen els republicans: que sigui la mateixa Borràs qui doni explicacions sobre la seva imputació “perquè no pot haver-hi cap ombra de sospita sobre l’honestedat del moviment independentista”. “El Parlament ha de tenir tolerància zero amb la corrupció”, unes declaracions que van provocar que poc després Junts per Catalunya sortís a blindar-la en l’hemicicle del Parlament.
CUP
On és la CUP? La formació anticapitalista ha fet silenci aquesta setmana després de reactivar-se el procés judicial de Borràs. Els cupaires no han fet declaracions públiques sobre aquesta qüestió, i ja havien anat amb peus de plom des d’un inici per evitar rebre crítiques en el supòsit de deixar caure Borràs, una opció que va creixent cada vegada més entre les files de la formació. Quan es va desencadenar la crisi de Pau Juvillà, en què Borràs es va comprometre a preservar el seu escó, moltes veus consideraven que aquesta jugada després podria condicionar que la CUP estigués obligada a blindar Borràs. En aquell temps la formació va dir que en tot cas, quan es tingués més informació, es podria sotmetre a la militància la decisió, o com a mínim a representants de les bases en els espais polítics pertinents. El que ja ha dit en diverses ocasions és que la CUP aborda aquesta qüestió tenint en compte dues premisses: tolerància zero amb la corrupció i prou persecució contra l’independentisme. Amb les noves proves com àudios i altres elements que impliquen Borràs en els suposats fraccionaments, ara els cupaires aposten més per fer-la caure fent referència als suposats delictes comesos.
PSC
Els socialistes també han demostrat que no tenen gens d'interès a defensar la presidència de Laura Borràs. Així ho va fer palès la portaveu del PSC, Alícia Romero, a mitjans de març, després que el TSJC anunciés que tancava la investigació i encetava el pas previ per enviar-la a judici. En aquell moment, i seguint fil per randa l’article 25.4, Borràs “hauria de perdre la presidència”. “És un article net i esclaridor, no necessita massa aclariments”, va advertir. Aquest divendres, la membra de la Mesa socialista Assumpta Escarp també es va pronunciar en una línia similar, recordant què diu el reglament de la cambra, si bé sense aclarir encara si el seu grup votarà per retirar-li la presidència. “Quan sapiguem què demana i planteja la Fiscalia, el PSC prendrà les decisions oportunes”, ha defensat, instant també Borràs a moure’s ella per “preservar el prestigi del Parlament”.
En Comú Podem
Pels comuns, el portaveu David Cid també va deixar clar el posicionament del seu grup al març. “És un cas de presumpta corrupció que no és comparable amb la judicialització de l'1 d'octubre o amb els processos de judicialització de la política que viuen dirigents de l'independentisme”, va al·legar, en contrast amb el posicionament de Junts, que ho veu com un nou cas de persecució contra el moviment. El lila ja va ser contundent, explicant que en el moment que s’obri judici oral, s’haurà d’aplicar l’article 25.4 i “suspendre els drets i deures de la diputada”, com mana el reglament. No només això, sinó que també va aprofitar per a llançar un atac: “Fa molt de temps que hem perdut la confiança en Laura Borràs com a presidenta del Parlament”.
Vox, Cs i PP
I per a les dretes, el seu posicionament és encara més clar: Borràs ha de plegar. Així ho va manifestar aquest mateix dimecres la diputada de Vox, María García, demanant “que dimiteixi abans que el reglament de la cambra li obligui a fer-ho”, i també el líder de la ultradreta a Catalunya, Ignacio Garriga, en un tuit: “Mai hauria d’haver estat presidenta, però ara exigim que dimiteixi”. Des de Ciutadans, la presidenta nacional, Inés Arrimadas, també feia servir les xarxes socials per exigir la seva renúncia per l’“insult” que suposa “estar asseguda a la banqueta alhora que a la institució del Parlament". I al març, la popular Lorena Roldán també reclamava que dimitís per “estalviar la vergonya de veure a la banqueta” la presidenta de la cambra.