Incendi rere incendi. Com si es tractés d’un exercici d'encert-error, Josep Borrell ha ocupat els darrers 16 mesos el càrrec de ministre d’Exteriors del govern espanyol saltant de conflicte en conflicte. A vegades ha volgut apagar el foc i se n’ha sortit, però en altres moments les flames s’han propagat més enllà de les fronteres de l’Estat. Ja ratificat com a cap de la diplomàcia de la Unió Europea a la nova comissió Von der Leyen, l’etapa de Borrell a l’executiu espanyol serà recordada per haver capitanejat una croada contra l’independentisme, haver provocat tensions internacionals i per més d’una rebequeria que han protagonitzat portades de la premsa.

Aquest divendres, el ministre d'Exteriors ha deixat el càrrec en el seu últim Consell de Ministres i assumirà el de màxim representant de la política exterior de la UE a partir de l'1 de desembre. Així, deixa la seva tasca temporalment en mans de la titular de Defensa en funcions, Margarita Robles.

A les portes d’encarar el nou repte també com a vicepresident de la Comissió Europea, Borrell assegura que se sent “especialment satisfet” de la feina feta, com va declarar aquest dijous en la presentació d'un llibre que recopila els articles que ha escrit en el seu període com a ministre.

No cal anar lluny per constatar que la màxima preocupació de Borrell des que va prendre possessió fa un any i mig, ha estat projectar la imatge de la unitat de l'Estat i la seva integritat territorial. Ho exemplifica la constant persecució a la política exterior del Govern, fins a aconseguir que el TSJC hagi paralitzat cautelarment l'obertura de tres noves delegacions de la Generalitat a l'estranger acceptant els arguments que va donar el seu departament. Borrell ha tocat totes les tecles al seu abast, ha imposat vetos a alts càrrecs i ha trencat més d’una relació institucional.

L’antiprocés

Borrell no ha donat treva a la persecució de delegacions del Govern a l'estranger i ha presentat recurs per la seva obertura al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sempre ha abanderat que la seva obligació és que es “compleixi la llei d'Acció Exterior Espanyola” i en més d’una entrevista ha reiterat que la conselleria d'Exteriors d’Alfred Bosch persegueix l’únic objectiu de “promoure les tesis del secessionisme”.

La maniobra més sonada es va destapar amb l’espionatge de les oficines de Londres, Ginebra i Berlín durant mesos. El Ministeri d’Exteriors va encarregar a les ambaixades espanyoles del Regne Unit, Suïssa i Alemanya que seguissin de prop i fessin informes sobre les accions de les delegacions i del conseller Bosch per donar projecció al procés. A partir de les seves informacions van elaborar un informe que va servir de prova a l'advocat de l'Estat per demanar al TSJC que se suspengués l'activitat de les delegacions. En el document s'hi va recollir informació de reunions, actes i fins i tot trucades.

L'escàndol no va trigar a propagar-se pel continent fins a arribar al Parlament de Westminster, on el diputat Hywel Williams —del partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru— que va posar el crit al cel i va avisar que membres de la cambra legislativa britànica havien estat “espiats per agents" del govern espanyol, fet que considerava "vergonyós".

Una altra ofensiva de Borrell contra el procés català es va difondre a través de l'organisme anomenat España Global, l'anterior Marca España. Aquest òrgan va elaborar un dossier d'unes 70 pàgines que recull un conjunt d'arguments "per combatre les tesis independentistes". Com aquesta campanya, l'òrgan també ha impulsat vídeos i material gràfic per convèncer el món que la sentència al procés és justa. 

Igualment sonada va ser la mobilització que Borrell va fer de diversos professors espanyols per replicar el manifest que van fer 41 senadors francesos a favor del procés català. El ministre va publicar un text en què argumentava que Espanya és una democràcia i demanava als senadors "que reconeguin la realitat de la democràcia espanyola i la independència del Tribunal Suprem espanyol".

Boicot a contactes internacionals

La diplomàcia espanyola també va pressionar per impedir una missió comercial escocesa a Catalunya i un viatge d'empresaris catalans a Edimburg. Espanya va vetar primer una visita del Parlament de Catalunya a Escòcia abans de les eleccions generals del 28-A. L'excònsol espanyol a Edimburg —ja cessat— Miguel Ángel Vecino va rebre l'ordre del ministeri d'Exteriors d'impedir aquest viatge. Va fer-ho en contra de la seva voluntat.

La mà dreta de Borrell, per altra banda, va preguntar a l'excònsol si podia garantir que els empresaris catalans que viatgessin a Escòcia en un viatge comercial no serien independentistes. Davant de la seva negativa, el cap de gabinet de Borrell va dir que "per evitar sorpreses" el cònsol havia "d'impedir aquesta visita i qualsevol altra". La Cambra de Comerç d'Edimburg volia millorar els llaços econòmics amb l'estat espanyol amb un primer viatge a Barcelona, però l'excònsol la va dissuadir alertant que després tindria "dificultats" per ser rebuda per altres cambres de comerç espanyoles.

Cònsols cessats i trencaments diplomàtics

Els trencaments diplomàtics han format part de l’ADN Borrell en el seu exercici de ministre d’Exteriors. Han creat polèmica l'expulsió del cònsol honorari de Grècia a Barcelona, el delegat del govern de Flandes a l’Estat espanyol i el cònsol general espanyol a Edimburg. Cap dels tres cessaments ha estat relacionat amb motius professionals, sinó per manifestar opinions relacionades amb Catalunya.

Al cònsol honorari de Grècia  li va retirar l'estatus de diplomàtic per “greuges a la bandera de l’Estat espanyol” per haver assistit a una manifestació de la Diada. Al delegat del Govern de Flandes, per unes declaracions del president del Parlament flamenc que afirmava que el fet que hi hagués presos polítics feia que Espanya fos “incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica”, i al cònsol general espanyol a Edimburg per dir que una Escòcia independent podria tornar a la UE.

Més escàndols

L’ombra de les polèmiques de Borrell els últims mesos és llarga. Els més recordats són l'espectacle en mig d’una entrevista en una televisió alemanya que va voler aturar en directe perquè el periodista li posava sobre la taula enquestes que diuen que la majoria d'espanyols volen reformar la Constitució. També va perdre els papers en un debat on va dir literalment que als EUA no hi havia problemes d'integració perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”.

Però Borrell també ha denunciat haver estat víctima d'una suplantació d'identitat a través de la xarxa LinkedIn. Segons el socialista els autors de l'estafa van demanar diners als contactes que s'han connectat al perfil fals a canvi d'assistir a una conferència.

L’últim mes també ha vetat per segona vegada la Generalitat al fòrum de la Unió pel Mediterrani. El govern espanyol i la Unió pel Mediterrani van decidir no convidar —per segon any consecutiu— el president de la Generalitat, Quim Torra, al fòrum per "no donar-li un escenari apropiat perquè seguís vilipendiant el bon nom d'Espanya".

I més enllà de les fronteres espanyoles, la Cancelleria russa va citar l'ambaixador espanyol a Rússia per expressar-li la seva sorpresa i decepció per unes declaracions de Borrell en una entrevista on considerava les relacions amb Rússia, “el nostre vell enemic”, “no amistoses".

Múltiples tocs d'atenció

Les estirades d’orelles al ministre espanyol han estat continuades. L’última va ser en nom de la portaveu de la Comissió Europea, Mina Andreeva, que va censurar el ministre en funcions d'Exteriors per haver difós informació confidencial de l'expedient policial britànic de la consellera a l'exili Clara Ponsatí.

El nom de Josep Borrell ha aparegut també en les capçaleres reconegudes, que han omplert titulars amb els episodis esperpèntics de Borrell. The New York Times ha arribat a qüestionar l'elecció de Borrell com a cap de la diplomàcia europea i li va treure els draps bruts. El diari Politico destacava que les disputes de Borrell amb països com els Estats Units, Rússia, el Regne Unit o Israel poden suposar un llast per al seu nou càrrec. En l’article recorda que ha tingut un "gust poc diplomàtic pel conflicte" o el presumpte ús d'informació privilegiada per lucrar-se personalment quan era conseller d'Abengoa.

També el Govern de la Generalitat va fer una valoració pública hores després que transcendís el nomenament de Borrell com a màxim responsable de la diplomàcia europea. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va remarcar que "és un ministre que no ha parat d'encendre focs per allà on passava".

Tal com va dir la consellera, el relat que el mateix Borrell ha alimentat contra Catalunya ha deixat de ser només un afer intern i, contràriament a les seves intencions, el conflicte català ha entrat en el marc de debat de l'àmbit europeu.