El ministeri d'Exteriors, liderat per Josep Borrell, ha espiat durant mesos les delegacions del Govern català a l'exterior, concretament, les seus de Londres, Ginebra i Berlín. Segons ha avançat TV3, es va encarregar a les ambaixades espanyoles del Regne Unit, Suïssa i Alemanya que seguissin de prop i fessin informes sobre les accions de les delegacions i del conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, per donar projecció al procés.

A partir de les seves informacions, el ministeri d'Exteriors ha elaborat un informe que ha aportat l'advocat de l'Estat com a prova davant del TSJC demanant que aquest suspengui l'activitat de les seus. En el document, s'hi recull informació de reunions, actes i, fins i tot, trucades.

Part de les informacions que figuren a la documentació són missatges confidencials entre el la Generalitat i les seves delegacions. Preguntat per ElDiario.es sobre com el ministeri va poder accedir a aquestes comunicacions privades de les quals no s'explica l'origen, l'ens liderat per Borrell s'ha limitat a dir que es tracta d'"informació reservada", sense voler fer més valoracions.

Les dades recollides des de l'ambaixada Suïssa asseguren que el delegat del Govern al país, Manuel Manonelles, "s'extralimita" i "envaeix competències". També retreuen que "mai s'ha posat en contacte" amb l'ambaixada espanyola i fan referència a suposades "ordres" del vicepresident empresonat, Oriol Junqueras, per treballar contactes amb l'Església a favor del procés. En aquest cas, s'arriba a demanar que s'enviï un conseller del CNI a Ginebra per reforçar els serveis d'informació.

Els informes de Londres, delegació liderada per Sergi Marcén, analitzen actes organitzats per la delegació, valorant la quantitat d'assistents i els seus vincles amb l'ens català. En el cas de la delegació de Berlín, s'espiava a l'actual delegada, Marie Kapretz, i les seves mostres de suport a l'independentisme fins i tot abans que fos nomenada.

Sobre Marcén, s'han seguit reunions, contactes, converses i actes. Per exemple, l'informe detalla la primera trobada amb un membre de l'oficina del primer ministre de Gal·les. En la mateixa línia, s'informa sobre l'activitat a les xarxes del delegat de Londres: "Retuiteig de missatges en favor de Gibraltar, criticant les paraules del Ministre sobre el genocidi indígena i continuació de la campanya general de descrèdit a Espanya (arribant a extrems pròxims a la ridiculesa, com insinuar que una avaria de la companyia de comunicacions O2 és deguda a que pertany a l'espanyola Telefónica)".

Manuel Manonelles és un altre dels protagonistes del document, el qual conclou que el delegat "treballa en contra dels interessos generals de l'Estat". Els informes també analitzen la situació legal de Manonelles, assegurant que no és gens clara: "Podria considerar-se que la part més dèbil de l'entramat de l'estructura del sr. Manonelles com a resident a Suïssa és aquesta, perquè rep un sou de la Generalitat, però el seu permís de residència l'obligaria a ser resident fiscal a Suïssa i afiliar-se a la Seguretat Social local. Totes dues coses poden posar la legalitat de la seva residència en entredit".

La reacció del Ministeri d'Exteriors

El ministeri d'Exteriors espanyol evita fer comentaris sobre el suposat espionatge als delegats del Govern a l'exterior però admet que és part de la seva funció "vigilar de prop qualsevol activitat que pretengui perjudicar la imatge d'Espanya a l'exterior i, en particular, totes les que el seu objectiu sigui el projecte independentista del govern de Catalunya".

Fonts del ministeri capitanejat per Josep Borrell asseguren que no faran comentaris "sobre processos judicials en marxa" ni tampoc sobre "informacions relacionades amb documentació reservada" de les ambaixades "que mai s'haurien d'haver filtrat".

"És funció d'aquest ministeri detectar l'ús indegut de fons i recursos públics per perjudicar la imatge d'Espanya i intentar consumar el projecte separatista", afirmen des del ministeri. 

A més, afegeixen que correspon al govern espanyol "evitar costi el que costi" que es gastin diners públics sota "pretextos falsos, com en el cas d'algunes delegacions del Govern de Catalunya".