Als Estats Units no hi ha problemes d’integració perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”. Així ha resumit el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, les diferències entre els Estats Units i diversos països europeus amb tendències centrífugues en el marc d’un debat a la Universitat Complutense.

El ministre Borrell ha participat en un debat al paranimf d’aquesta universitat madrilenya en companyia del seu homòleg alemany, Heiko Maas, sota el títol "La Unió Europea com a actor econòmic i global que protegeix els seus ciutadans" moderat pel rector de la Complutense, Carlos Andradas.

Borrell, que avui mateix ha sabut que haurà de pagar 30.000 euros per fer ús d’informació privilegiada en l’afer de la venda d’accions d’Abengoa, ha considerat que en alguns països europeus, com Espanya, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit, hi ha tendències centrífugues per l’existència de comunitats que no se senten part del país al qual pertanyen, i ha volgut contrastar aquest fet amb la suposada inexistència d’activitats contràries a un projecte comú als Estats Units.

En aquest sentit, Borrell ha assegurat que als Estats Units hi ha un “major nivell d’integració política” per dos motius: “Que tenen el mateix idioma i poca història al darrere”, perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”, mentre que a Europa cal “construir un concepte basat en la idea de la ciutadania, no religiós ni ètnic, sinó basat en una sèrie de drets i deures”, cosa que demana que “es vulgui fer i treballar-hi activament”.

Per això mateix, Borrell ha defensat que cal fer “una enorme inversió en educació en Europa amb centres on es barregin estudiants i professors com en un gresol d’europeïtat”

Patinada en història

El mateix Borrell, però, ha recordat en el mateix discurs, poc després de les polèmiques paraules, que als Estats Units va haver-hi una guerra civil, la que va enfrontar els estats secessionistes del Sud amb la resta del país durant el període 1861-1865, la qual cosa desmunta el seu argument que no va haver-hi tendències disgregadores. De fet, no és el primer cop que Borrell patina en història, ja ho va fer al setembre, quan volent recordar l’inici de la Segona Guerra Mundial va donar-hi una visió absolutament esbiaixada.