El president a l’exili, Carles Puigdemont, podrà finalment tornar a Catalunya? És la pregunta que s’ha plantejat i se n'ha especulat en els darrers tres anys, des que el govern espanyol del PSOE, amb l’impuls dels grups de Junts i ERC, ha legislat perquè el retorn del líder de Junts fos una realitat. Això no obstant, el Tribunal Suprem ha torpedinat totes les reformes legislatives. El primer pas important va ser la llei orgànica 14/2022, que suprimia el delicte de sedició, però el jutge instructor, Pablo Llarena, va mantenir l’ordre de detenció de Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín a l’Estat espanyol. La segona ha estat la llei orgànica 1/2024, de l’amnistia, que  l’alt tribunal espanyol tampoc vol aplicar en el cas dels exiliats i dels quatre polítics condemnats per malversació de fons de l’1-O: el secretari d’organització de Junts, Jordi Turull, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers republicans Dolors Bassa, Raül Romeva. Ara, el retorn definitiu del president Puigdemont es planteja per a la primavera de 2026, gairebé vuit anys després, temps que precisament equival a complir una condemna per malversació agreujada, delicte que se li imputa per l’1-O. Per alguns, el càstig de l'exili ja és suficient, i aquest any sí que realment podrà al país.

En un moment inestable per als socialistes, assetjats amb els casos de corrupció, "l'amnistia plena", amb el retorn de Puigdemont, és una de les fites marcades per al 2026 pel president espanyol Pedro Sánchez, com el català, Salvador Illa, que finalment va rebre el seu homòleg, el setembre passat en la delegació del Govern a Brussel·les. Per contra, el PP i Vox reclamen la detenció de Puigdemont per tancar-lo a la presó. Un possible govern espanyol del PP, influït per Vox, pot tornar a incloure el delicte de sedició al Codi Penal -com ja va anunciar Alberto Núñez Feijóo que faria- i derogar la llei d'amnistia, però no podran revocar els beneficis aplicats (com ara el mig miler d'amnisties) mentre les dues resolucions han estat en vigor.

Recorregut judicial

El recorregut judicial sobre la llei 1/2024 de les causes del procés sembla que arriba al seu final. La resposta de quan Puigdemont i els exconsellers exiliats podran, finalment, tornar a Catalunya la té el Tribunal Constitucional (TC), que ha de resoldre els seus recursos sobre si els aplica l’amnistia. I sobretot del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ja que se sosté que el TC esperarà que resolgui primer i aclareixi  si la llei d’amnistia no afecta el dret de la Unió, ni tampoc la malversació imputada a la despesa per organitzar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Si les primeres previsions eren que la resposta del TJUE arribaria el primer trimestre del 2026, ara s’allarguen almenys fins a l’abril. S’espera, això sí, que la resposta del TJUE i el TC tanquin la porta al Suprem per fer una consulta al tribunal europeu per tornar a allargar l’aplicació de la norma de l’oblit penal als polítics catalans, tal com va amenaçar en una de les seves darreres resolucions.

La resposta del TJUE a l’abril?

Per què s’afirma que la resposta del TJUE sobre l’amnistia de l’1-O no arribarà almenys fins a l’abril? Bàsicament, perquè a finals d’any no s’havia anunciat una data per fer pública la sentència per part del tribunal amb seu a Luxemburg.

Per contra, el Tribunal de Justícia de la UE va anunciar aquest desembre que es pronunciarà el pròxim 5 de febrer sobre la suspensió de les immunitats a l'Eurocambra dels eurodiputats de Junts en l'anterior legislatura (2019-2024) Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.  En aquest cas, l’advocat general del TJUE va anunciar les seves conclusions el setembre de 2025 i la sentència final serà el febrer de 2026. És un termini de cinc mesos, l’habitual del tribunal.

Si es repeteix aquest termini temporal en el cas de l’amnistia, les conclusions de l’advocat general del TJUE van ser el 13 de novembre de 2025, i la sentència s’hauria de publicar entre l’abril i el maig de 2026. No hi ha fórmula matemàtica per preveure quan es farà pública la sentència sobre l'amnistia, insisteixen fonts del TJUE, però aquest termini pot ser-ne una bona guia.

En el cas de la immunitat, l'advocat general del TJUE, Macej Szpunar, va recomanar al tribunal que desestimés el recurs dels líders independentistes perquè els seus mandats -corresponents a la legislatura 2019-2024- havien expirat. Per contra, i de forma contundent, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, va avalar la llei d'amnistia, en assegurar que és "competència exclusiva" dels estats membres, i que en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb el Referèndum.

Renovació de candidats TC

Pel que fa al Tribunal Constitucional, les seves deliberacions tornaran a mitjan gener, i es continuaran convocant plens cada quinze dies. Fonts de l’òrgan de garanties tampoc poden avançar quan es farà pública la seva resposta sobre la malversació  relacionada amb l’1-O. A l’estiu, el plenari, amb els vots en contra dels conservadors, el TC va validar la llei d’amnistia, i només va retocar un matís important: que els contraris al procés, com ara els policies acusats d’estomacar votants de l’1-O- havien de ser amnistiats, com ja s'ha fet. Ara bé, si realment els magistrats del TC volen esperar a saber l’opinió del TJUE, la causa de l’amnistia no serà prioritària en els primers mesos de l’any.

Aquest desembre, el TC ja va respondre als polítics de Junts i d'ERC condemnats per malversació que no aixecava la seva inhabilitació a càrrec públic, fixada pel Suprem fins a l’any 2030  i 2031, perquè no era urgent -perquè no hi ha eleccions a Catalunya a la vista, per ara-, i que resoldria la seva situació  molt abans de complir-se aquest termini; és a dir abans de cinc anys. Pel que fa als exiliats,  el tribunal tampoc va acceptar la seva petició d’aixecar l’ordre de la seva detenció a l’Estat espanyol, que els manté el Suprem, renovada el gener de 2023, quan el jutge Llarena va retirar les ordres internacionals de detenció, però no l’espanyola.

Candidats al TC del Parlament

El TC, a més, viurà un any d’eleccions a diverses comunitats autònomes, que poden evidenciar la sagnia del PSOE i la seva pèrdua de vots, com ha passat a Extremadura.

Paral·lelament, cal renovar quatre magistrats, entre ells el president Cándido Conde-Pumpido, impulsor de la validació de la llei d’amnistia i denunciat judicialment per Vox i el PP. La renovació és la part que li correspon al Senat, dominada pel PP, tot i que li falten vots i necessita el PSOE; ara per ara està bloquejat. Amb tot, aquest desembre el TC ja ha demanat als parlaments de les autonomies que presentin els seus candidats. En aquest sentit, la Mesa del Parlament de Catalunya ja n’ha informat als grups, i al febrer s’espera elegir els dos candidats que  des de la cambra catalana seran proposats al Senat.

“El TC mai està en funcions. Té tota la legitimació de la llei”, afirma un responsable de l’organisme en ser preguntat si el bloqueig en la renovació parcial de l'òrgan de garanties provocarà el bloqueig de les respostes pendents del tribunal, com ara l'amnistia.

A més de l’amnistia completada, Catalunya espera aquest 2026 la sentència del TC sobre la llei catalana que inicialment blindava el català a l’escola, que va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La resposta  de l'òrgan de garanties pot tornar a portar mobilitzacions al país en defensa de la llengua pròpia.

Balanç de la llei d’amnistia

Finalment, l’any 2025 s’ha tancat amb un escàs mig miler de persones i polítics amnistiats. La resposta del Tribunal de Justícia de la UE desencallarà també la situació dels excàrrecs d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats d’organitzar l’1-O, com també dels CDR, acusats de terrorisme en l’operació Judes.

I, en el vuitè aniversari de l’1-O, es jutjarà quatre agents de la policia espanyola, acusats de rebentar l’ull dret Roger Espanyol amb l’impacte d’un tret de pilota de goma.

 

A la foto principal, Carles Puigdemont, en l'acte del  5è aniversari de Junts, a Prats de Molló, el 27 de juliol de  2025. / Foto: Carlos Baglietto

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!