La Comissió Europea i el Regne d'Espanya s’han encarat aquest dimarts, en la primera vista al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la llei d’amnistia del procés, a Luxemburg. En la vista, a la gran sala, per les prejudicials del Tribunal de Comptes, els advocats de la Comissió Europea i del govern espanyol han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE, i, per tant, han demanat al tribunal que "inadmeti" les prejudicials de Tribunal de Comptes. Ara bé, han discrepat sobre la seguretat jurídica i la suposada "discriminació" de la llei de l'oblit penal, aprovada fa un any.
Per la seva part, les defenses dels independentistes catalans han assegurat que la llei d'amnistia no afecta el dret de la Unió, i que la norma de l'oblit penal respecta la separació de poders i que els fets del 2017 "no van ser crims d'Estat, sinó manifestacions d'un conflicte polític", en paraules de Gonzalo Boye, advocat del president a l'exili Carles Puigdemont.
L'autoamnistia
En concret, Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la Comissió Europea, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat, tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho. En concret, el lletrat de Brussel·les ha assegurat que "no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general" perquè "forma part d’un acord d’investidura", referint-se al pacte entre el PSOE, Junts i ERC per fer Pedro Sánchez president del govern espanyol.
A més, Urraca ha recriminat al govern espanyol que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia, que demanava una llei "més clara i precisa" i un "diàleg significatiu" amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la, segons ell. "Hi ha dubtes sobre el requisit que les disposicions de la llei d’amnistia siguin clares i precises", ha remarcat Urraca durant la vista davant els quinze magistrats del TJUE.
Competència del Constitucional
Per contra, l’advocada de l’Estat espanyol davant la UE, Andrea Gavela (a la foto principal), ha advertit al TJUE que aquest és un debat "constitucional" que s’ha d’abordar a Espanya. Precisament, el Tribunal Suprem ha fet una qüestió d’inconstitucionalitat per "vulneració del dret a la igualtat i al principi de seguretat jurídica" i està pendent de resolució al Tribunal Constitucional. "En cap cas la llei pot ser qualificada d’autoamnistia", ha assegurat Gavela, com va dir la Comissió Europea en el seu escrit en el procediment escrit davant del TJUE.
Així mateix, ho han expressat les defenses dels excàrrecs d'ERC i de Junts, a qui el Tribunal de Comptes té pendent de resoldre si amnistia la reclamació de 5,3 milions d'euros per l'1-O i la despesa Exterior, segons l'acusació popular de Societat Civil Catalana. L'advocat de l'entitat espanyolista ha tornat a repetir que la norma és una "autoamnistia", recollint l'afirmació que va fer l'expresident socialista Felipe González, que Brussel·les li ha copiat. La sentència del TJUE serà clau per desllorigar-ho.
Gavela ha recordat que la sentència del TC, de finals de juny, ja ha avalat el criteri de tracte diferencial de la norma, que és "justificada" amb l’objectiu de "superar el conflicte polític". A més, Gavela ha defensat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
En la seva intervenció, l'advocada de l'Estat espanyol també ha assegurat que el Tribunal de Comptes ha fet hipòtesi sobre la possible independència de Catalunya i l'afectació als fons de la Unió, quan "el mateix Suprem va dir que era u somni".
Una consellera "no imparcial"
En la seva intervenció, l'advocat defensor dels excàrrecs d'ERC, Marc Marsal, ha exposat que el Tribunal de Comptes no pot plantejar prejudicials al TJUE perquè no és un òrgan jurisdiccional, i alhora ha assegurat que la consellera d'Enjudiciament de l'1-O, Elena Hernáez, com la resta de consellers, "no està lliure d'influències ni té una imatge d'imparcialitat".
L'advocat d'Oriol Junqueras al Tribunal de Comptes també ha il·lustrat els magistrats de la gran sala que el Tribunal Constitucional, en la sentència que avala la llei d'amnistia, deixa clar que "els jutges i tribunals són els que han d'interpretar la norma i que, si no ho consideren oportú, no aixequen les mesures cautelars imposades", tal com ha fet el Tribunal Suprem amb els líders condemnats per malversació i els que són l'exili, pendents de judici.
Precisament, els magistrats de Luxemburg han preguntat a l'advocada de l'Estat espanyol i al de la Comissió Europea sobre la sentència del TC - que ja han llegit- i si es poden presentar prejudicals, un cop hi ha resolució de l'òrgan de garanties. Un camí clarament obert al Suprem, si el Constitucional avala l'amnistia de la malversació, tot i que el TJUE li pot respondre que és un tema ja resolt, amb la sentència que dictarà per la causa de l'1-O.