El mandat del president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, i d'altres tres magistrats -la progressista María Luisa Balaguer i els conservadors José María Macías i Ricardo Enríquez- expira aquest dimecres, 17 de desembre. No obstant això, aquesta renovació parcial està bloquejada perquè, ara per ara, el PP ja ha expressat que no està obert a pactar amb el PSOE la renovació dels quatre membres de l’òrgan de garanties. El seu objectiu és que Pedro Sánchez convoqui eleccions davant els casos de corrupció que el persegueixen, extrem rebutjat per ara pel president socialista. S’indica que aquest bloqueig pot ser “prolongat”, tal com l’agonia viscuda en la renovació del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Paradoxalment, és un bloqueig que perjudica els interessos del PP, perquè Conde-Pumpido -magistrat del TC des del 2017 i elegit el seu president el gener de 2023- continuarà al capdavant del Constitucional en un període d’interinitat, fins que no tingui substitut. El PP i VOX han convertit l'actual president del TC en l'objectiu a batre amb les seves denúncies i querelles constants "de falta d'imparcialitat". Totes elles han estat revocades pels tribunals
El Senat ha d'escollir-los
El Tribunal Constitucional, format per dotze magistrats, es renova per terços cada tres anys: quatre magistrats els tria el Senat; quatre, el Congrés, i la resta els escull del govern espanyol (dos) i el Consell General del Poder Judicial (dos). Els quatre magistrats que s’han de renovar ara són els designats pel Senat. El PP té majoria absoluta al Senat (144) senadors, però no arriba als 159 escons necessaris per aprovar la renovació del Constitucional. I això l'obliga a pactar amb el PSOE. Actualment, el bloc progressista o proper al PSOE és el majoritari a l’òrgan de garanties (7 a 5) i, si es repeteix el repartiment de l’última renovació (dos conservadors i dos progressistes), que va ser el 2016, es mantindria el mateix.
Un reclam de l’estiu
El president del Constitucional va enviar a l’estiu una carta al president del Senat, Pedro Rollán (PP), per recordar-li que la cambra alta havia de posar fil a l’agulla en la renovació. Les eleccions a Extremadura, aquest diumenge, 21 de desembre, i d’altres en cartera provoquen que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, allunyi qualsevol acord amb el PSOE per tal que Vox no li esgarrapi més vots dels que ja marquen les enquestes, i que no els acusi de bipartidisme. Els socialistes, assetjats de corrupció, tampoc estan en una poició de força.
El secretari general del PP, Miguel Tellado, ha verbalitzat en els últims dies que amb l'executiu de Sánchez “no es pot negociar absolutament res" en aquests moments. Per la seva part, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va instar el Partit Popular a fixar "dia i hora" per a negociar el reemplaçament d'aquests magistrats, subratllant que és una obligació constitucional. Aquest dilluns, però Bolaños ha confirmat que "el PP no té cap mena d’interès a negociar res de res", en intentar un contacte.
L’amnistia pendent
Sigui com sigui, el Tribunal Constitucional ha resolt temes vitals, com ara la validació de la llei d’amnistia. Això no obstant, encara té una carpeta deriva important: la malversació de l’1-O que afecta el president l’exili, Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els quatre condemnats: el líder d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari d’organització de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.
Precisament, aquest dimarts, el TC ha rebutjat d’aixecar la inhabilitació a càrrecs públics als líders de Junts i ERC per la condemna per malversació de l'1-O, com li demanaven. El tribunal sosté que la seva jurisprudència no li ho permet fer-ho abans d’analitzar el fons del recurs, on decidirà si els aplica l’amnistia, i que no tenen cap perjudici imminent. S'espera la resposta del TC el primer trimestre del 2026, i Conde-Pumpido encara podria ser-ne el president.