Cap sorpresa. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat, aquest dimarts, anul·lar la inhabilitació a càrrec públic per la condemna de l'1-O al secretari general de Junts, Jordi Turull; al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers republicans Dolors Bassa i Raül Romeva. L'òrgan de garanties va ajornar quinze dies aquesta resolució, per tal d'unificar criteri, i ara ha respost que no els aixecarà la inhabilitació fins als anys 2030 i 2031, imposada pel Tribunal Suprem, fins a analitzar a fons si els aplica l'amnistia en el delicte de malversació de fons.
Els advocats dels líders de Junts i ERC van demanar al Constitucional -en tres recursos- que els apliqués la mesura cautelar d'aixecar-los la inhabilitació perquè la insistència del Suprem que no els vol aplicar la llei de l'oblit penal, en vigor des de l'estiu del 2024, "vulneren diversos drets fonamentals, entre altres, el dret a la tutela judicial efectiva, a la legalitat penal i a la participació política". Això no obstant, el Tribunal ha acordat "no suspendre l'execució de la pena" d'inhabilitació en assegurar que "no hi ha un perjudici irreparable que pogués fer perdre a l'empara la seva finalitat".
Resposta abans de cinc anys
A més, el Constitucional justifica la seva negativa, tot afirmant que resoldrà si els aplica l'amnistia abans que venci la seva inhabilitació imposada. Segons un comunicat del TC, hi manifesta: "El ple pren en consideració la llarga durada de la inhabilitació absoluta imposada a cada recurrent en sentència, de dotze i tretze anys, el temps pendent de compliment, superior a cinc anys, el termini previsible en el qual es resoldran els empares, manifestament inferior, així com la impossibilitat d'adoptar en aquesta fase del procediment constitucional, conforme a reiterada doctrina constitucional, un judici anticipatori del fonament de la pretensió deduïda".
L'obstinació del Suprem
En aprovar-se la llei de l'amnistia, el Tribunal Suprem no la va voler aplicar als quatre condemnats per malversació de l'1-O, ni tampoc als tres pendents de jutjar per l'1-O: el president a l'exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. L'alt tribunal espanyol amb una argumentació forçada -segons diversos juristes- va assegurar que no els podia aplicar l'amnistia perquè la llei exclou que es pugui perdonar un condemnat si ha obtingut un enriquiment personal. En aquest cas, el Suprem sosté que els líders de Junts i ERC es van enriquir perquè van organitzar l'1-O amb fons públics i no de la seva butxaca.
El TC tampoc va admetre la mesura cautelar d'aixecar l'ordre de detenció a l'Estat espanyol, que li van demanar Puigdemont i els dos exconsellers, abans de resoldre si els aplica l'amnistia.
Ara, caldrà veure quina interpretació fa el Constitucional sobre la malversació de l'1-O, després de validar el conjunt de la norma, pactada pel PSOE amb els grups independentistes. També serà clau la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per tal que el Suprem els apliqui l'amnistia, finalment.