A falta de majories parlamentàries per part del PP i Vox al Congrés, la dreta judicial espanyola ha activat tots els ressorts per crear un estat d’opinió contrari a la llei d’amnistia que el PSOE ha pactat amb Esquerra Republicana i està enllestint amb Junts per Catalunya. El bloc conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el mandat caducat i format per vuit magistrats dels 16 disponibles, ha forçat la convocatòria d’un ple extraordinari aquest dilluns a les 7 de la tarda per abordar una declaració institucional per la llei de l’oblit que ha de servir per desencallar la investidura de Pedro Sánchez. De la mateixa manera també s'ha mogut l'Audiència Nacional.
La dreta espanyola ha engreixat la maquinària en les últimes hores. En la perspectiva política el PP i Vox tenen una majoria insuficient al Congrés, si bé fa setmanes que agiten el carrer amb manifestacions en contra de l’amnistia, com les que s’han fet a Barcelona o Madrid. Els conservadors s’han servit de la majoria popular al Senat per alimentar l’oposició a la norma de l’oblit, convocant la Comissió General de les Comunitats Autònomes o promovent una reforma del reglament per endarrerir-ne l’aprovació.
En paral·lel a l’ofensiva política, la judicatura conservadora està a l’aguait en espera de moviments de les forces progressistes, però s’han avançat als esdeveniments i han tirat pel dret abans de veure’n l’abast. Perquè la declaració institucional tiri endavant són necessaris els vots d’almenys nou vocals del CGPJ. D’entrada comptarà amb el suport dels vuit vocals de l’ala conservadora que han firmat la petició i es preveu que hi votin en contra els sis del sector progressista. La incògnita és saber què votaran els altres dos, identificats com a progressistes: el mateix president interí del CGPJ, Vicente Guilarte i el vocal Wenceslao Olea.
Tot i tractar-se d’una declaració institucional —que tan sols evidencia un posicionament i no té efectes jurídics—, la postura del CGPJ pot ajudar a alimentar el soroll contra l’amnistia i contra els plans de Pedro Sánchez. I més tractant-se d’un òrgan de govern que té el mandat caducat des del 2018 i que manté la mateixa majoria conservadora, a proposta del PP, des del 2013. L’afany de bloqueig per part del PP ha fet impossible l’acord per renovar-ne la cúpula i la majoria conservadora és de facto una majoria de bloqueig, que ha tingut efectes en més d’una ocasió. En qualsevol cas, els temps mai són secundaris. Els jutges de la dreta han empès el debat al CGPJ al bell mig de les negociacions entre el PSOE i Junts per Catalunya, en un moment clau i transcendental perquè es resolgui l’enigma definitiu.
En els últims anys, tots els intents per renovar la cúpula judicial han resultat ser un fracàs i res fa pensar que el PSOE i el PP arribin a un acord a curt termini. La dimissió de Carlos Lesmes fa un any semblava ser l’impuls per encarrilar un consens que es va quedar a mitges. Mentre Europa insistia i insisteix en la necessitat de canviar el CGPJ, Sánchez i Feijóo es van reunir d’urgència el 2022, però el PP va acabar suspenent les negociacions davant la derogació de la sedició promoguda per ERC i el PSOE.
La guerra interna al CGPJ
La proposta per abordar l’amnistia en un ple extraordinari és una iniciativa dels vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez, José María Macías, Nuria Díaz i Ángeles Carmona. Els vuit amb el mandat caducat i en el càrrec a proposta del Partit Popular. Amb aquest ple extraordinari la branca dretana vol abordar l'amnistia, que consideren "una mesura d'abolició de l'estat de dret, que violenta la Constitució i "converteix la Justícia en una quimera", segons afirmen en el text que es va fer públic el passat dimecres.
La petició dels vuit conservadors ha deixat amb la boca oberta els anomenats progressistes. Segons expliquen veuen l'ofensiva dretana com a "una incitació a la revolta i a un cop d'estat dels jutges", en considerar que els magistrats i juristes en el càrrec a proposta del PP tracten d'"intervenir obertament en la política". Consideren que es tracta d'"un pas sense precedents" per part de vocals del CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges, que han impulsat "una iniciativa d'extrema gravetat", "inadequada" i "obertament fora de lloc" que "atempta contra la separació de poders", en buscar condicionar l'activitat constitucional dels poders Executiu i Legislatiu, abans que s'hagi ni tan sols aprovat la hipotètica llei que volen tombar i sense conèixer el text.
La maniobra de l'Audiència Nacional amb els CDR i Rovira i el compàs d'Aznar
Davant la confirmació que l'amnistia contempla els 12 membres dels CDR processats per terrorisme i els encausats pel Tsunami Democràtic, l'Audiència Nacional i la Guàrdia Civil han mogut fitxa aquest divendres al migdia. Per un costat, l'Audiència va confirmar que els 12 veïns vinculats a l'Operació Judes anirien a judici, tal com va acordar el magistrat instructor. De l'altre, la Guàrdia Civil va lliurar un informe a l'Audiència que investiga els organitzadors de la plataforma Tsunami Democràtic, en què va reiterar, sense noves proves, que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va ser part activa en la "coordinació" d'actes del moviment que, entre d'altres, va intentar col·lapsar l'Aeroport del Prat.
El marc també l'ha dibuixat l'expresident del govern espanyol José María Aznar, que torna a marcar el compàs de la dreta. Ja ho va fer incitant a les mobilitzacions al carrer contra l'amnistia i aquest dijous va tornar a demanar la mobilització social contra la reelecció de Pedro Sánchez, a qui considera "un perill per a la democràcia constitucional espanyola". L'ús de les paraules tampoc és en va, atès que va exigir "no inhibir-se" davant la situació del país: "El que pugui parlar que parli, el que pugui aportar que aporti i el que es pugui moure que es mogui". Doncs les peces al tauler ja han parlat, han aportat i s'han mogut.