La Guàrdia Civil ha entregat un nou informe al jutge de l’Audiència Nacional que investiga els organitzadors de la plataforma Tsunami Democràtic, en què reitera que Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i exiliada a Suïssa, va “realitzar actes de coordinació del moviment de Tsunami Democràtic”, i hi precisa “pel que fa a la cerca de suport institucional i del seu partit”. Aquesta acusació és fonamentada, únicament, en els missatges que Rovira, que usava l’àlies Matagalls, dirigeix a l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell, i també al cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay. No hi ha més indicis delictius, ni de malversació de fons públics a l’informe de la Guàrdia Civil, datat el 2 de novembre i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest divendres.

Fins ara, la dirigent d'Esquerra no ha estat formalment imputada pel titular del jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional a la causa de Tsunami, plataforma digital que es va engegar el setembre de 2019 i que a través de les xarxes socials va aconseguir que milers de ciutadans es mobilitzessin contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, com ara a l'aeroport del Prat i a la Jonquera.

La negociació de l'amnistia

L'informe, tot i que encarregat pel jutge, es presenta en plenes negacions d'una llei d'amnistia entre el PSOE amb ERC i Junts. Això no obstant, fa una setmana que els investigadors de la Guàrdia Civil havien demanat un mes més per concloure'l, concedit pel magistrat Manuel García Castellón, quan va acceptar l'acusació de Vox i de l’associació Dignidad y Justicia, que sosté que treballa en nom de víctimes del terrorisme d’ETA i el seu president és diputat del PP. La causa de Tsunami és una de les que està sobre la taula per incloure en la llei de l'oblit dels fets del procés.

Més noms

En l'atestat, titulat "Informe d'Implicacions de Tsunami Democràtic", i de 202 planes, a més de Rovira, Vendrell i Alay, la Guàrdia Civil cita la implicació de l'empresari Oriol Soler (alies Rigoberta), del qual s'assegura que fa tasques la comunicació, derivat del cas Volhov, com també els activistes Marta Molina i Josep Campmajó, a més del periodista Jesús Rodríguez, l'informàtic Jaume Cabaní, el diputat d'ERC Rubén Wagensberg (del qual fins i tot es recull una de les seves intervencions pública al Parlament), i Oleguer Serra, d'Òmnium. Hi dedica un capítol a cada un.

 En les converses de missatgeria, ja incloses en el sumari, l'informe repeteix les que es van fer Marta Rovira i Xavier Vendrell i que demostren les dificultats per tirar endavant les mobilitzacions, en previsió d'una condemna als líders del procés.  "S'està reclutant gent per fer la vostra acció, que ho està xerrant la direcció", li diu Rovira a Vendrell, el 3 d'octubre de 2019. I dos dies després l'enuig de Vendrell: "Si cal, vaig a Lledoners. No puc entendre quina pega veuen. La nostra gent necessita una victòria!", referint-se a anar a veure als presos polítics perquè donessin el seu vistiplau a les manifestacions massives.

Danys xifrats

La novetat de la Guàrdia Civil és que inclou per primera vegada un informe de l’Ajuntament de Barcelona que xifra en 85.303 euros, els danys ocasionats a la ciutat, amb 79 contenidors cremats, en la mobilització de Tsunami Democràtic en el partit del Barça- Madrid, al Camp Nou, el 18 d’octubre de 2019.

A banda, s’indica que la companyia Vueling xifra en 978.000 euros les despeses provocades per la manifestació a l’aeroport del Prat, el 14 d’octubre de 2019, el dia que es va saber l’elevada condemna del Tribunal Suprem als líders catalans, amb la suspensió de 169 vols. Per la seva part, Aena eleva a 389.244 euros els danys a l’aeroport del Prat, com ara a la zona del pàrquing. També s’inclou un informe del Ministeri de Transports que sosté que es van produir danys per valor de 130.354 euros per les mobilitzacions de novembre a les vies de la Jonquera i de Salt a l'AP-7. I la concessionària Acesa que va tenir perjudicis per 566.115 euros pels talls viaris.

 Ara, el jutge de l'Audiència Nacional haurà de decidir contra quines persones dirigeix la investigació i si envia la causa als jutjats de Barcelona, en desaparèixer el delicte de sedició, tal com s'estudia des de la Fiscalia.