Els preus d'oferta de l'habitatge cada vegada estan més ajustats al seu preu de venda, perquè en haver-hi tanta demanda hi ha menys opció per a la negociació. No obstant això, un sobrepreu elevat pot significar una demora de mesos i fins i tot anys per trobar un comprador. Contra això, el taxador professional és la figura que pot accelerar la venda optimitzant el preu. 

En una publicació del portal Idealista, César Escobar, codirector de control de Valoració de la societat de taxació Tinsa, aclareix que l'ascensor és un element que pot afectar fins a un 30% del valor final de l'habitatge i l'alçada sumar entre 3.000 i 6.000 euros per planta, mentre que una terrassa pot agregar un 25%. Són totes elles estimacions aproximades i variables, ja que cada immobiliària i taxador té el seu barem. 

Existeixen molts altres condicionants externs i interns, del pis, de l'edifici i del barri, que poden arribar a fer variar els preus entre el 5 i el 15% del valor total. 

Entre els externs que sumen, es troben el transport públic proper, les zones verdes pròximes, ser al centre de la ciutat, els carrers principals i la proximitat d'infraestructures i serveis. Tot plegat pot ajudar a valorar a l'alça un habitatge. 

En l'altra cara de la moneda, un excés de trànsit de vehicles i una major contaminació poden depreciar l'immoble. Existeix també una falta de coherència socioeconòmica que pot perjudicar la venda, sobretot en el cas d'immobles que estan per sobre de l'estàndard social del barri. En canvi, els habitatges modestos que estan en barris de major classe social solen veure el seu preu augmentar. 

Pel que fa a l'edifici, una bona qualitat pel que fa als acabats de l'edificació, zones com el portal, l'ascensor, la façana o l'escala, donen valor a un immoble, així com ho fan el garatge, una inspecció tècnica ja realitzada (sobretot si és positiva), els serveis de la comunitat, com ara la piscina, que pot incrementar entre un 5 i un 15% el valor, els edificis amb protecció especial per la seva arquitectura o història i una certificació energètica positiva que avali una major eficiència energètica. 

Resten, en canvi, una gran antiguitat, la manca d'ascensor, les elevades despeses de comunitat, els dèficits de serveis o els baixos comercials, que poden tenir més exposició a sorolls, olors i trànsit. 

De l'interior del pis, sens dubte, ajuden a revaloritzar-lo el fet que sigui exterior o uns bons acabats interiors, que poden fer variar el cost entre el 5 i el 10%. Els habitatges més petits solen tenir un valor més elevat per metre quadrat, mentre que un balcó o terrassa pot elevar el preu fins a un 25% si supera els 15 metres quadrats d'extensió. La terrassa a l'àtic sol ser la més cobejada. 

La planta del pis és una cosa que pot sumar o restar. Cada planta cap amunt, pot suposar entre 3.000 i 6.000 euros en obra nova, de manera que els entresolats i primeres plantes sempre estan per sota de la resta de l'edifici. L'estat de conservació també revaloritza un habitatge, així com una distribució que minimitzi les zones de pas i zones sense aprofitament. Es penalitzen també cases amb grans passadissos, golfes o amb dificultats de ventilació. Si l'habitatge és petit, li restarà valor el fet de no disposar d'espais annexos com un traster o un quart comunitari.