L’antic saló de sessions del Senat s’ha convertit aquest dijous en una coral polifònica del Partit Popular per arremetre contra l’amnistia que el PSOE està negociant amb Junts i Esquerra Republicana de cara a la investidura de Pedro Sánchez. En aquest escenari en què el blau ha predominat, els dotze presidents autonòmics del PP han actuat coordinadament per posar contra les cordes el president del govern en funcions i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha defensat l’amnistia i el referèndum i ha tocat el dos de la cambra alta.

🔴 Pere Aragonès defensa l'amnistia al Senat, DIRECTE | Última hora de la Comissió de Comunitats Autònomes

Des de Galícia a les Illes Balears, passant pel País Valencià, l’Aragó i Andalusia, el poder territorial del PP s’ha abraonat contra una “transacció infame” que autoritza els independentistes a “saltar-se la llei” per beneficiar Pedro Sánchez, a qui han definit com un “vanitós” que no s’ha atrevit a posar els peus al Senat. Una de les més dures ha estat la balear Marga Prohens, que ha denunciat el “tracte de favor” a l’independentisme, en al·lusió als vots de la investidura que, segons ha dit, s’han convertit en “una subhasta”.

“No parlem de perdonar, sinó que parlem de demanar perdó”, ha afirmat Prohens, que ha demanat que s’abordin les reclamacions en espais compartits per totes les comunitats, i “no a Waterloo”. A continuació, la presidenta balear, que ha combinat el català i el castellà, ha dit que “respecta” Catalunya, encara que ha apostat per relacionar-s’hi “sense tuteles ni complexos”, a la vegada que ha defensat la seva ofensiva contra el català a les Illes, adduint que les llengües no poden ser una eina de “confrontació” amb finalitats “partidistes”, sinó una via de "comunicació, diàleg i riquesa”.

 

El diagnòstic de Prohens l’ha compartit el seu homòleg valencià, Carlos Mazón, que ha negat l’existència dels Països Catalans als quals s’ha referit Pere Aragonès en el seu discurs. “No és només un somni, sinó un disbarat i un insult”, ha assegurat el valencià, que ha definit l’amnistia com un “atac a l’estat de les autonomies” que s’està negociant “a esquena” de la majoria dels espanyols. Per Mazón, que ha reclamat millorar el dèficit hídric i el sistema de finançament en un discurs majoritàriament en castellà, les negociacions amb Junts i ERC responen a “la vanitat” del president espanyol en funcions. El missatge que llança el PP és que totes les reclamacions de les comunitats són legítimes, però s’han de resoldre en els fòrums autonòmics, i no en relacions bilaterals “fosques” entre Catalunya i l’Estat. A Pere Aragonès li han retret la “descortesia” de no quedar-se a escoltar l’opinió de la resta de presidents autonòmics.

Ayuso marca la línia més ultra: “Aviat no hi haurà espanyols”

El passeig triomfal dels barons s’ha transformat en una llista de greuges que, segons el seu punt de vista, estan causant les legislatures del govern de progrés a l’Estat, suportat pels pactes amb forces independentistes. L’argument és que, com que Sánchez està supeditat als “privilegis d’una minoria”, no es poden atendre els interessos generals de la resta de comunitats autònomes, que se senten oblidades. El monòleg l’ha rematat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha fet el discurs més dur.

 

Segons ha explicat, la llei d’amnistia representa “la traïció més gran” a Espanya i ha alertat que si s’arriba a aprovar aquesta “indignitat", ha vaticinat que “aviat no hi haurà espanyols”. En un discurs catastrofista en el qual ha culpat Sánchez i el PSOE de subhastar els interessos generals, Ayuso ha vaticinat que, després de l’amnistia, els independentistes reclamaran la independència, “la imposició d’un règim totalitari”, la reclamació dels Països Catalans i l’adhesió de territoris de l’Aragó i França.