Ja es coneixen els noms dels sis experts en bioseguretat i pesta porcina que formaran el comitè que auditarà les instal·lacions, els equipaments, els protocols i els procediments per esbrinar si el virus que ha provocat el brot a Catalunya ha sortit d’un laboratori científic, i si és així, si està relacionat amb el centre de l’IRTA-CReSA o els laboratoris pròxims a la zona zero on es van trobar els primers casos, a Cerdanyola del Vallès. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha anunciat la composició d’aquest comitè d’especialistes, que estarà coordinat logísticament pel director del director de l’IRTA, Josep Usall, i que estarà format per la doctora Laura Pérez, cap de l’àrea animal i seguretat biològica del CISA (Centro de Investigación en Sanidad Animal), organisme dependent del INIa-CSIC, que exercirà com a presidenta del comitè i coordinadora científica. La seva presència al comitè és rellevant, doncs el CISA és el laboratori de referència europeu esmentat aquests dies, i la doctora Pérez és qui ha liderat el primer estudi genètic del virus, que determina que la soca del brot a Catalunya no és la mateixa que el que fa anys que córrer per Europa i que pertany a un grup genètic nou, que és similar a una soca (Geòrgia 2007) que s’utilitza en estudis de laboratori per al desenvolupament de vacunes experimentals contra aquesta malaltia.
La resta del comitè d'experts està integrat pel doctor veterinari Gorka Aduriz, especialitat en Pesta Porcina Africana (PPA) que treballa com a cap de l’Àrea de Sanitat Animal en Neiker-BRTA (Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari), el viròleg veterinari Massimo Palmarini, que actualment és director del Departament de Virosciència en l'Erasmus Medical Centre (Erasmus MC) de Rotterdam; el biòleg i veterinari Gonzalo Pascual, director Tècnic i Cap de l’Àrea de Seguretat Biològica i Biocontenció en l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII); Xavier Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció i dels laboratoris NBS2 de l’IRTA-CReSA i la doctora Diana Ramirez, cap de la plataforma d’infraestructures de producció animal i presidenta del comitè ètic d’experimentació animal de l’IRTA.
“Hem buscat els millors experts”
“Hem buscat els millors experts en bioseguretat en laboratoris d’alta contenció biològica, no estem parlant de qualsevol laboratori, són laboratoris NBC-2 i NBC-3, per tant, d’alta contenció biològica, sis 4 externs de diferents centres, un del CReSA i un altre de l'IRTA”, ha explicat Ordeig, abans de donar a conèixer els noms dels integrants d’aquest comitè, que ja es reunirà aquest mateix dimarts per començar a treballar. Ordeig, que no ha descartat que es puguin incorporar més membres a aquest comitè, que tindrà absoluta “autonomia” i comptarà amb “tots els recursos logístics i tots els recursos necessaris” per fer la seva feina. El conseller ha explicat que el comitè serà el màxim responsable i qui decidirà el pla de treball, “analitzant els protocols, les instal·lacions, els fluxos, i el tipus de mostres mortes i vives que s’utilitzen (...), i per tant si hi pot haver potencial risc al marge del laboratori del CReSA”, segons ha avançat Ordeig. “Quan decideixin el què, hauran de fer una revisió dels espais físics, de la qual també seran els responsables”, ha reblat.
No especular i deixar treballar als científics
Sobre la responsabilitat del centre IRTA-CReSA els centres que seran auditats, Ordeig ha insistit molt, a no treure “conclusions precipitades” ni fer hipòtesis abans de tenir dades i informació concreta, i ha demanat “prudència” a l’opinió pública i ha mantingut que hauran de ser els professionals i els científics “i no la política” els qui diguin quins són aquests centres i si cal analitzar-los. La mateixa prudència que ha demanat a l’hora de treure conclusions sobre l’origen del brot. “Aquesta setmana tindrem informació molt important”, tant en aquest terreny, com en el de la seqüenciació de tots els tipus de virus de PPA “que corren per Europa”, cosa que també pot ajudar a aclarir quin és l’origen del brot i de les “possibles coincidències” amb la soca del virus que ha infectat els senglars de Collserola. El conseller ha recordat que “hi ha 29 tipus de virus, i d’altres no identificats” i que la seqüenciació del virus dels animals trobats i amb tots els que s’estan investigant als laboratoris “tindrem una informació molt fidedigna de possibles coincidències, però avui no les tenim encara”. Ordeig ha insistit que la fuita biològica “encara és una especulació” i que “són els científics els qui ens ho han de dir. Faran comprovacions i creuarem tota la informació”.
Reobertura del mercat de Corea del Sud
El conseller s’ha mostrat satisfet per la reobertura progressiva dels mercats. Ha citat entre ells el de Corea del Sud, que suposa 113 milions per Catalunya a l’any, donat que ha acceptat la regionalització a l’àmbit dels 20 quilòmetres del focus, cosa que no ha fet la Xina, que manté el protocol de restringir tota la província de Barcelona. “Ens interessa molt el Japó (349 milions en exportació de porc) i les Filipines (125 milions l’any)”, ha apuntat el conseller, com a pròxims mercats a convèncer que apliquin la regionalització. Ordeig, que ha insistit que no hi ha cap buidatge de granges (el que només es fa quan els animals donen positiu en la malaltia, que no és el cas), i ha recordat que hi ha 55 granges afectades i que 35.600 pocs de greix aniran al circuit comercialització, el que és segur “pels escorxadors i per la salut”.
La sobrepoblació de senglars, "una assignatura pendent"
Pel que fa a les feines per la contenció del brut, Ordeig ha dit que es va se'n va “pel bon camí”, i ha repetit que el focus està “contingut” i que no hi ha casos positius fora del primer radi de 6 km, però ha insistit en la importància de “no fer passes en fals i donar certeses per anar recuperant la normalitat”. El conseller ha agraït novament la col·laboració ciutadana i la seva “implicació” per aconseguir reduir al màxim les incidències relacionades amb ciutadans que no segueixen les indicacions sobre restriccions de mobilitat dins de la zona infectada. Més enllà d’això, ha detallat que el 112 ha rebut “més de 1.500 trucades” sobre albiraments de senglars vius o morts, dada que ha ofert com a mostra de la implicació de la ciutadania davant del brot de pesta porcina africana. També ha agraït la feina dels caçadors per la intensificació de les batudes que s’estan duent a terme “a tot arreu” per evitar al màxim el risc de contagi i reduir la població de senglar en zones on hi ha molta sobre població. El conseller ha assegurat que combatre aquesta sobrepoblació “és una assignatura pendent”.