Fa temps vaig aprendre un joc. S'havia de posar un tovalló de paper sobre la boca d'un vas. Humitejaves la vora i en treies la part sobrant. Així era com el forat quedava cobert per una làmina fina i tibant. A continuació posaves una moneda en el centre. I començava la partida: o bé amb escuradents o bé amb cigarrets, cada torn consistia a anar fent forats al paper sense que la moneda caigués. Cada vegada hi havia menys paper per cremar o punxar. La moneda anava, a poc a poc, lliscant. Així fins a l'últim que era qui amb una petita punxada o un fil de foc, trencava el fil que mantenia la moneda a la superfície.
La situació que vivim actualment a Espanya fa la sensació d'estar com aquesta moneda quan ja està a punt de precipitar-se cap al fons. La tensió política generada entre l'Estat i Catalunya, la corrupció insuportable del Partit Popular, els escàndols judicials i la falta de mitjans d'informació rigorosos han anat foradant el tovalló i la pandèmia sembla que trenca ja els últims serrells que quedaven subjectant-ho tot.
La qüestió de la República fa temps que es planteja en diversos fòrums. Però ara és evident que pren força. Encara que el CIS no vulgui obrir la porta al debat social que suposaria valorar la figura de la monarquia, és evident que hi ha un debat candent. Entre els qui defensen per tots els mitjans els Borbons, creient erròniament que així són lleials a la monarquia parlamentària; i els qui plantegen que el sistema és anacrònic, no democràtic i, a més, problemàtic.
Des que vaig començar el meu activisme polític la qüestió de la República ha estat sempre present. Candent entre grups de joves i de molt grans. Apagada i relegada entre la generació de mitjana edat. Aquest "ara no toca" tant de "bon pare de família" que diria el Codi Civil.
He participat de fòrums, taules, trobades, intents de creació d'organitzacions d'índole republicana. I sempre eren interessants, però poc motivadors: pocs, molt grans i absolutament dividits i dispersos. Com si fos una mica més per dignitat i romanticisme que per activisme que tingués fe a aconseguir els seus propòsits.
Tanmateix, en iniciar la meva experiència a Catalunya fa tres anys, en recórrer moltíssims dels seus pobles, em va sorprendre trobar banderes republicanes. Al principi no m'ho esperava i va ser il·lusionant veure tantíssima gent parlant de republicanisme cívic, de república, de tot el que uns quants parlàvem als altres territoris de l'Estat.
Temps després vaig viure una cosa similar a Euskal Herria. Una realitat republicana que hi era. Que no es passava els dies parlant del passat sinó que estava fent república a través de les seves polítiques, de la seva manera de fer-les.
Gràcies a les tecnologies, he mantingut el contacte amb moltíssima gent que hi ha estat en un o altre moment. I d'un temps ençà he observat com s'han començat a materialitzar diferents iniciatives que tenen per objectiu plantejar un referèndum sobre la monarquia.
De fet, ja estan en marxa. Comença ja la recollida de firmes, la creació de grups territorials, els debats. I els plantejaments.
A quanta gent podem ser capaços d'arribar perquè firmin per un referèndum? Podrem comptar amb els republicans independentistes? Podrem comptar amb la dreta republicana? Estaríem disposats a coordinar-nos per un objectiu comú, que és el plantejament d'una república per vies absolutament democràtiques?
Caldria plantejar una consulta sobre monarquia o república? O hauria de plantejar-se una cosa que pogués anar més enllà: monarquia, república o repúbliques?
És una qüestió que evidentment suposa haver de plantejar el debat en els termes que una possible negociació donés lloc. Perquè mentre Espanya estigui conformada com actualment ho està, per poder plantejar una qüestió com aquesta, caldria aconseguir comptar amb el major nombre de suports. És una qüestió d'Estat. I seria lògic que des de l'independentisme (que és republicà en la seva totalitat) plantegessin la necessitat de dissenyar una fórmula que inclogués els seus reclams.
El debat que es genera és molt delicat, perquè tal com he viscut aquests dies, n'hi ha que són abans espanyols que republicans. Dit això en el sentit que implica que ni es plantegen referèndums de cap altra índole. Mantenen la postura que al seu dia va exposar Negrín: no estic fent la guerra contra Franco perquè ens rebroti a Barcelona un separatisme estúpid i pagès. De cap manera. Estic fent la guerra per Espanya i per a Espanya. Per la seva grandesa i per a la seva grandesa. S'equivoquen greument els que una altra cosa suposin. No hi ha més que una nació: Espanya! No es pot consentir aquesta sorda i persistent campanya separatista, i ha de ser tallada d'arrel. Ningú no s'interessa tant com jo per les peculiaritats de la seva terra; amo entranyablement totes les que es refereixen a les Canàries i no menyspreo sinó que exalto les que posseeixen altres regions, però per sobre de totes aquestes peculiaritats, Espanya".
D'altra banda els qui consideren que res no se'ls ha perdut ja a Espanya i que res han de promoure "en benefici d'aquells". O sigui, el de "ja s'ho confitaran". Solen ser els qui "han desconnectat" i consideren que en determinat moment el cordó es va trencar.
En aquest moment, l'independentisme català està preparant les veles. El vent bufa fort. I venen eleccions on serà molt probable que obtinguin una resposta majoritària. Les insolències al Govern de l'Estat per part de Madrid, independentment de com estan evolucionant els fets, han mostrat una tendència per part de les dretes espanyoles: estan en peu de guerra. Ho portaran tot al límit fins a fer-ho saltar.
De fet, Carles Puigdemont assenyalava que està preparant-se un cop d'estat, "amb el rei davant i remor de togues". I sens dubte que en té tota la pinta.
Ara bé: seríem capaços de posar-nos d'acord els republicans de tota índole per sumar en una direcció?
Es tractaria, en definitiva, de canviar el tovalló. De substituir-lo per una altra que es trenqui amb més dificultat. La moneda, també caldria canviar-la, potser, perquè jo jugava amb pessetes. Ara ja seria temps d'actualitzar-se, perquè fins i tot l'euro té l'aire de desaparèixer...