Un cop tancat el capítol de l’Iran, ara toca Cuba. Aquestes han estat les paraules del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha elevat el to contra l’illa i ha assegurat que el seu exèrcit podria “prendre’n el control” “gairebé de seguida”. Ho ha dit aquesta matinada de dissabte en un acte del Forum Club a Palm Beach (Florida), en una intervenció de to aparentment distès, però que arriba en plena escalada de pressió de Washington sobre l’Havana.

Trump ha fet el comentari mentre es referia a un dels assistents, l’exlegislador Dan Mica, originari de Cuba. “I ell ve, originàriament, d’un lloc anomenat Cuba, que prendrem gairebé de seguida”, ha afirmat. Tot seguit, ha vinculat aquesta hipotètica acció al final del conflicte amb l’Iran: “Primer acabarem una feina, m’agrada acabar les feines”.

L'Abraham Lincoln, camí cap a Cuba

El president nord-americà també ha descrit una possible demostració de força militar al Carib. “De camí de tornada de l’Iran, podria fer que el portaavions USS Abraham Lincoln, dels més grans del món, viatgés al Carib i s’aturés a uns 100 metres de la costa de Cuba”, ha dit. Segons Trump, en aquest escenari les autoritats cubanes respondrien: “Moltes gràcies, ens rendim”. Les declaracions no han anat acompanyades de més explicacions per part de la Casa Blanca, però s'han produït poques hores després que l’administració Trump anunciés una nova ordre executiva per endurir les sancions contra Cuba.

Segons l’ordre executiva, qualsevol persona o empresa que operi en aquests sectors o faci negocis amb el govern de l’Havana podria veure bloquejats tots els seus actius als Estats Units. La mesura també pot afectar bancs estrangers que facilitin transaccions significatives amb persones o entitats sancionades. Washington justifica l’enduriment de les sancions perquè considera que les polítiques del govern cubà continuen representant “una amenaça inusual i extraordinària” per a la seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units. L’administració nord-americana també acusa l’Havana de facilitar activitats d’intel·ligència de països adversaris i de mantenir vincles amb actors hostils a Washington.

El secretari d’Estat, Marco Rubio (de pares cubans), havia acusat aquesta setmana Cuba de permetre la presència de serveis d’intel·ligència estrangers a només 90 milles del territori nord-americà, i va advertir que el govern de Trump no ho toleraria.