Després de 38 sessions, el president del tribunal de l'Audiència Nacional que ha jutjat la família Pujol Ferrusola per l'herència a Andorra i nou empresaris, José Ricardo de Prada, ha pronunciat aquest dijous el protocol·lari vist per a sentència. El llarg judici iniciat el novembre passat ha servit per treure de la instrucció el president Jordi Pujol i també perquè, al llarg de moltes jornades maratonianes, el cas s'anés desinflant. Malgrat això, el Ministeri Fiscal ha mantingut inflexible la petició d'acusació pels delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i contra Hisenda, i els demana de 8 a 29 anys de presó. El tribunal —format pels magistrats José Ricardo de Prada (president), Ana Mercedes del Molino i María Fernanda García, que era la ponent— preveu emetre la sentència amb una celeritat important i, segons algunes apreciacions, podria fer-se pública el pròxim mes de juliol, abans de les vacances d'estiu.

A mesura que han anat transcorrent les sessions, s'ha fet palès que la causa estava construïda sobre massa supòsits, moltes falsedats i amb múltiples vulneracions de l'estat de dret per part de la UDEF. Cap de les acusacions ha quedat provada i els diferents testimonis, a mesura que anaven passant pel judici, rebaixaven amb llurs declaracions la gran majoria de les acusacions. De fet, no hauria estat estrany que, en el seu escrit final, la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat hagués reduït substancialment les peticions de condemna. Això no s'ha produït, segurament, per dues raons: la primera, aquesta actitud de sostenella y no enmendalla, tan d'acord amb una posició obstinada de persistir en l'error. Però, també, en segon lloc, perquè qualsevol retirada d'alguna de les acusacions hauria desinflat tant el cas que li hauria costat mantenir bona part dels anys de presó sol·licitats al seu escrit inicial.

Cap de les acusacions ha quedat provada i els diferents testimonis rebaixaven amb les seves declaracions la gran majoria de les acusacions

El judici també serà recordat per l'obstinació per denigrar el president Jordi Pujol fent-lo viatjar a Madrid per comprovar-ne l'estat de salut i saber si realment estava incapacitat per declarar i havia de quedar fora de la causa. És evident que hi havia, en el rerefons de tot plegat, un indissimulat desig d'humiliació que el tribunal va voler portar fins al final, no considerant vàlids cap dels informes dels metges que l'havien analitzat. Pujol va viatjar, i a l'interrogatori particular de metge i tribunal, quan se li va preguntar si sabia per què era allà, no es va estar per romanços: per la deixa del meu pare [Florenci Pujol] i per dir-me Jordi Pujol i haver estat 23 anys president de Catalunya. La Fiscalia demana 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, els negocis del qual han centrat el judici; 17 anys de presó per a Mercè Gironès, exdona del primogènit dels Pujol; 14 anys per a Josep Pujol; 8 anys per a la resta de cinc germans, i cinc anys de presó per a cadascun dels nou empresaris acusats de pagar serveis al fill gran del president Pujol.

L'última sessió del judici la van emprar els advocats dels últims set empresaris imputats. A més de demanar l'absolució dels seus patrocinats, van formular dures crítiques al fiscal anticorrupció i als dos advocats de l'Estat per mantenir les peticions de condemna pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental, malgrat que no s'ha demostrat res al judici. Com s'ha anat denunciant durant el judici, la seva part més imaginativa ha estat en mans dels responsables de la UDEF i, molt especialment, de l'instructor Álvaro Ibáñez. Aquest es va autodefinir com el millor investigador del blanqueig, però que no va ser capaç de detallar el delicte precedent, és a dir, els diners d'origen criminal, i que es va limitar a respondre amb una sèrie d'opinions. En resum, un cas judicial organitzat a cavall del procés d'independència de Catalunya i que ha buscat, com altres que hem vist abans, una persecució penal basada, en molts casos, en coses indemostrades i, en conseqüència, falses.