Aina Clotet debuta aquest dijous com a directora de llargmetratges al prestigiós Festival de Canes amb Viva, una tragicomèdia sobre “el desig ferotge de viure” que aborda qüestions com la por a la mort, la dependència de l’amor romàntic o la necessitat d’aferrar-se a la vida. La cineasta catalana, que també protagonitza el film, competirà a la Setmana de la Crítica, la secció paral·lela del festival dedicada al descobriment de nous talents i organitzada pels crítics de cinema francesos. El projecte feia anys que prenia forma i finalment va acabar convertint-se en un guió coescrit amb Valentina Viso. Clotet, coneguda pels seus papers a Això no és Suècia —que també va cocrear— o a Elisa K, ja havia passat pel certamen de Canes fa dos anys precisament amb la sèrie televisiva de 3Cat.

La protagonista de Viva és la Nora, una dona que, després de superar un càncer de pit, decideix capgirar la seva vida i abandonar el projecte familiar que compartia amb la seva parella de tota la vida per iniciar una relació intensa amb un home més jove. A banda de Clotet interprentant a la Nora, el repartiment inclou Guillermo Toledo, Naby Dakhli en el paper de Tom i Marc Soler com a Max. En una entrevista amb EFE des de Canes, Clotet ha explicat que la pel·lícula neix de la seva “necessitat de parlar de la por”, especialment “de la por a la mort” i “de la por a la solitud”. “Però al final la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, reflexiona la directora catalana.

Clotet explica en una segona entrevista amb l’ACN que inicialment no tenia previst interpretar la protagonista. La directora recorda que va començar a escriure el projecte quan tenia 35 anys i que, gairebé de manera inconscient, imaginava els personatges amb aquella mateixa edat. Tot va canviar cinc anys després, quan va començar la recerca de l’actriu principal i va entendre que la Nora havia de ser més madura, perquè això accentuava la distància amb el personatge masculí. “La pel·lícula és una ficció, però evidentment comparteixo moltes coses amb la Nora i vaig veure que, en el fons, tenia el meu to”, rememora Clotet. 


Una història concebuda en català

Per a Clotet, la llengua de Viva tampoc no admetia dubtes. La directora explica que sempre va tenir clar que el film s’havia de rodar en català perquè és la llengua en què pensa, sent i s’expressa, i rebutja entendre el cinema des de fronteres lingüístiques rígides. Tot i això, la pel·lícula incorpora també altres idiomes, com l’anglès, el castellà o el francès, en una barreja que Clotet considera natural perquè “la vida, com la pel·lícula”, també és així. “Sentia que el català havia de ser la llengua vehicular, sens dubte”, afirma.