Tal dia com avui de l’any 1849, fa 177 anys, l’exèrcit del règim borbònic napolità —dirigit pel rei Ferran II de les Dues Sicílies (la unió forçada de Nàpols i Sicília)— entrava a Palerm i posava fi a la primavera política siciliana, iniciada setze mesos abans amb la Revolució del 1848 (12 de gener). La presa de la capital siciliana es va produir després d’un intens bombardeig sobre la capital siciliana, que se saldaria amb centenars de morts civils. Per aquest motiu, i des d’aquell fet, el rei Ferran II (que moriria 10 anys més tard veient com el nou regne d’Itàlia li estava conquerint el seu domini) seria anomenat despectivament “el rei bomba”.
La revolució siciliana havia esclatat a inicis de l’any anterior (gener del 1848), coincidint amb un seguit de processos revolucionaris que sacsejarien el continent. De fet, la revolució siciliana havia estat la primera i havia precedit la francesa (febrer del 1848), que posaria fi, definitivament, a la nissaga borbònica al tron de París. En el cas de Sicília, les classes mercantils urbanes (comerciants, professionals liberals) de Catània i de Siracusa havien proclamat la independència per diverses raons: l’erosió de l’autogovern sicilià, la marginació social i econòmica de l’illa, i el règim repressiu de l’estat napolità borbònic.
Amb l’ocupació borbònica de Palerm es posava fi a una república liberal i progressista que havia revolucionat la vida social, econòmica i cultural de l’illa. Aquesta república proposava la confederació de tots els estats de la península italiana —amb independència de la seva forma política. Durant els seus setze mesos d’existència, va adoptar la bandera tricolor, que seria la de la Itàlia unificada amb el símbol de la trinakria (‘l’home de tres cames’) al centre. També durant aquesta etapa es va instituir la cançó “Lu dudici jnnaru 1848” (el 12 de gener de 1848, data d’inici de la revolució) com l’himne de la República de Sicília.