Rússia podria mobilitzar uns 300.000 soldats més a finals d’any per intentar donar un nou impuls a la seva ofensiva a Ucraïna. Així ho ha advertit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que preveu que Moscou activi una nova lleva després de les eleccions parlamentàries russes de setembre. L’objectiu, segons Kíiv, seria reforçar les tropes i completar la conquesta de la regió de Donetsk.
En unes declaracions difoses aquest diumenge, Zelenski ha assegurat que Rússia podria concentrar els nous reclutes lluny de les grans ciutats i destinar-los principalment al front oriental. El president ucraïnès sosté que Vladímir Putin hauria ordenat als seus generals completar l’ocupació de Donetsk abans d’acabar l’any, una fita que considera difícil d’assolir.
Què controla Ucraïna al Donbass?
Ucraïna encara controla aproximadament una cinquena part de la regió, inclòs un cinturó de ciutats estratègiques com Kramatorsk i Sloviansk. El front es manté pràcticament estancat en diversos sectors, però Moscou continua intentant pressionar les defenses ucraïneses amb una superioritat numèrica de tropes i un ús creixent d’armament de llarg abast.
Zelenski ha afirmat que Rússia ha perdut uns 267.000 militars des de principis d’any, dels quals aproximadament 155.000 haurien mort. Aquestes xifres, però, no han pogut ser verificades de manera independent i formen part de les estimacions que ofereix habitualment el govern ucraïnès sobre les baixes russes.
La possible mobilització arriba després de l’experiència del 2022, quan el Kremlin va ordenar el reclutament de centenars de milers de reservistes. Aquella decisió va provocar protestes, fugides del país i un important malestar social. Ara, segons Zelenski, Putin intentaria evitar l’impacte polític d’una nova mobilització concentrant-la fora de Moscou, Sant Petersburg i altres grans nuclis urbans.
Putin vol obrir nous fronts al nord
El president ucraïnès també ha advertit que Rússia podria intentar obrir nous fronts al nord del país, especialment a les regions de Khàrkiv i Sumy. Kíiv ha detectat moviment d’equipament militar rus a prop de la frontera, tot i que no hi ha indicis que Moscou hagi desplegat encara prou forces per iniciar una gran ofensiva en aquesta zona.
Aquesta pressió terrestre coincideix amb una preocupació creixent per la defensa aèria ucraïnesa. Zelenski ha denunciat que el nombre de míssils Patriot rebuts dels Estats Units ha disminuït respecte dels anys anteriors. El 2023, Ucraïna en va rebre 675, mentre que aquest any preveu disposar-ne només de 264.
Els Patriot són especialment importants per protegir les ciutats ucraïneses dels míssils balístics russos. Zelenski ha demanat a Washington que cedeixi fins a un 10% dels seus estocs i ha assegurat que Ucraïna està disposada a pagar-los. També ha reclamat més míssils Aster als països europeus.
Mentrestant, Ucraïna continua desenvolupant la seva capacitat d’atac a distància. El país utilitza drons de llarg abast i míssils propis contra objectius militars situats dins de Rússia, mentre intenta localitzar les instal·lacions des d’on Moscou llança els seus míssils balístics.
El conflicte entra així en una nova fase marcada per la incertesa. Rússia busca recuperar la iniciativa al front amb més soldats, mentre Ucraïna intenta resistir amb una defensa aèria limitada i ampliar els seus atacs contra territori rus. La tardor podria ser, segons Zelenski, decisiva per determinar si Moscou aconsegueix finalment avançar al Donbass o si la guerra torna a quedar atrapada en l’estancament.
