De soldats a drons: Corea del Nord aprofundeix el seu paper en la guerra d'Ucraïna

La relació militar entre Rússia i Corea del Nord fa un nou pas. Pyongyang ja no només aporta soldats i munició a l’esforç bèl·lic rus: segons la intel·ligència militar ucraïnesa, els nous contingents desplegats a Rússia inclouen uns 400 operadors de drons que podrien participar en missions de reconeixement i en atacs contra objectius dins d’Ucraïna.

El general major Vadym Skibitski, subdirector de la Intel·ligència de Defensa d’Ucraïna, calcula que uns 8.500 militars nord-coreans es troben actualment a Rússia. La majoria estarien desplegats a la regió de Kursk, on Corea del Nord ja havia enviat tropes per ajudar Moscou a recuperar el territori ocupat per les forces ucraïneses el 2024. Entre els nous efectius hi hauria també un miler d’enginyers i especialistes en desminatge.

Què faran els soldats nord-coreans a Ucraïna?

La funció dels soldats nord-coreans no seria necessàriament combatre directament dins d’Ucraïna. Segons Skibitski, podrien reforçar les posicions russes de rereguarda i permetre que Moscou alliberi soldats propis per enviar-los al front. Els operadors de drons, en canvi, podrien tenir un paper més directe i utilitzar els aparells tant per vigilar com per atacar objectius ucraïnesos.

La novetat és significativa perquè mostra fins a quin punt ha evolucionat la cooperació entre Moscou i Pyongyang. Corea del Nord va començar a enviar soldats a Rússia a finals del 2024, després de signar amb el Kremlin un tractat d’associació estratègica que inclou compromisos de defensa mútua. El primer contingent va participar en els combats a Kursk i hauria patit importants baixes.

Pyongyang va mantenir durant mesos el silenci sobre el desplegament, fins que l’abril del 2025 va confirmar oficialment que els seus soldats combatien al costat de Rússia. Des d’aleshores, però, l’ajuda nord-coreana ha anat molt més enllà dels soldats.

Míssils i material de guerra

Segons la intel·ligència ucraïnesa, Corea del Nord també ha proporcionat a Rússia míssils balístics KN-23 i KN-24. Skibitski assegura que almenys 150 míssils d’aquest tipus havien estat enviats abans de l’agost de l’any passat i que n’hi hauria 120 més compromesos. Aquest armament preocupa especialment Kíiv perquè els míssils balístics són difícils d’interceptar i les reserves d’interceptors Patriot, un dels pocs sistemes capaços de fer-ho, són limitades.

A canvi, Corea del Nord estaria rebent tecnologia militar russa. Segons Skibitski, Pyongyang ja ha obtingut un sistema antiaeri Pantsir i busca accedir als S-400 russos. També hauria enviat uns 90 especialistes a Rússia per donar suport als llançaments de míssils. Per a Moscou, l’aliança ofereix una font addicional de soldats i munició en una guerra de desgast que exigeix cada vegada més recursos. Per a Pyongyang, la guerra és una oportunitat per adquirir experiència real de combat i accedir a tecnologia militar avançada.

La germana de Kim Jong-un, Kim Yo-jong, ha negat que Corea del Nord prepari l’enviament de desenes de milers de soldats addicionals a Rússia i ha qualificat aquestes informacions d’"escenari inventat sense fonament". Skibitski, però, assegura que Vladímir Putin podria demanar fins a 50.000 militars més al líder nord-coreà en la seva pròxima trobada.

Més enllà de les xifres, l’evolució de l’aliança és significativa. Rússia i Corea del Nord ja no només intercanvien soldats i armament: també comparteixen experiència en una guerra on els drons s’han convertit en una de les eines essencials del camp de batalla.