El Sinn Féin aprofita el suport de Trump per reclamar els preparatius de la reunificació d'Irlanda

La líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, ha reclamat al govern irlandès que comenci a preparar la reunificació de l'illa després que el president dels Estats Units, Donald Trump, s'hi mostrés favorable públicament. "Els comentaris de Trump sobre la reunificació irlandesa són oportuns. El primer ministre ha de començar la planificació d'una Irlanda unida", ha afirmat McDonald. El líder de la Casa Blanca s'ha pronunciat en aquests termes durant una trobada amb el primer ministre (taoiseach) irlandès, Micheál Martin, quan, preguntat per un periodista, ha assegurat que li "encantaria veure Irlanda unificada". Trump ha insistit que té "amics a totes dues bandes" i ha considerat que la integració d'Irlanda del Nord amb la República d'Irlanda "seria un gran èxit per a tots, si passés".

Després que Trump digués que la reunificació "ocorrerà tard o d'hora", McDonald, al capdavant de la segona força política de la República d'Irlanda i de la primera a Irlanda del Nord, ha reivindicat el "paper fonamental dels Estats Units" en el procés de pau irlandès. La dirigent del Sinn Féin ha recordat la implicació nord-americana en el camí que va desembocar en els Acords de Divendres Sant del 1998, que van posar fi a dècades de violència política amb més de 3.500 morts. A partir d'aquest precedent, McDonald ha defensat a les xarxes socials que "aquest mateix compromís amb la diplomàcia i la pau s'ha d'aplicar a Palestina". A més, també ha assegurat que "els Estats Units han de parar d’armar Israel i deixar de facilitar el genocidi".

El suport de Trump a la reunificació no ha modificat, de moment, la posició dels governs implicats. Un portaveu de l'executiu irlandès ha assegurat que les declaracions del president nord-americà no alteren el criteri del govern de coalició format per Fianna Fáil, Fine Gael i el Partit Verd. Des de Downing Street, l'oficina del primer ministre britànic, Andy Burnham, ha recordat que la decisió de convocar un referèndum sobre la frontera correspon al secretari d'Estat per a Irlanda del Nord i només s'hauria de plantejar quan existeixi "un clar consens" i l'opinió pública hagi evolucionat prou per justificar-lo. En la mateixa línia, el líder del Partit Unionista Democràtic, Gavin Robinson, ha remarcat que el futur constitucional d'Irlanda del Nord "el decidirà el poble nord-irlandès" i no les declaracions que es facin des de Londres, Dublín o Washington.