Ucraïna té un dels sistemes de defensa antiaèria més valuosos del món, però cada vegada té menys munició per fer-lo funcionar. Un llançador Patriot descansa enmig d’un camp de blat de moro, amb els seus tubs buits. Fa setmanes que no dispara. No perquè el sistema no funcioni, sinó perquè Kíiv s’està quedant sense interceptors.
La CNN, que ha estat el primer mitjà a accedir a una bateria Patriot desplegada en territori ucraïnès, ha documentat aquesta paradoxa. Per motius de seguretat, el mitjà no ha revelat ni el model del sistema ni la seva ubicació. Un dels enginyers, identificat només com a Dmitro, explica a la cadena nord-americana que el llançador que supervisa no dispara des de fa sis setmanes. La situació és especialment crítica perquè els Patriot són un dels pocs sistemes capaços d’interceptar determinats míssils balístics russos.
Dmitro explica a la CNN que la primera vegada que es va quedar sense interceptors va ser el desembre del 2025. "És com saber caminar, però no poder fer-ho", resumeix. La seva unitat pot detectar les amenaces i disposa dels llançadors, però sense munició la capacitat de defensa queda reduïda a zero.
Un juliol més mortífer des del maig del 2022
El problema no és només ucraïnès. La guerra amb l’Iran ha agreujat una escassetat global que ja era preocupant. Durant els primers quatre dies del conflicte, les forces de la coalició van arribar a utilitzar una mitjana de 225 interceptors diaris, segons dades del Foreign Policy Research Institute citades per la CNN. La xifra contrasta amb la capacitat de producció: Lockheed Martin va fabricar 620 interceptors el 2025, uns 1,7 al dia.
La desproporció és reveladora. En només quatre dies, el consum de la coalició hauria multiplicat per més de 500 la producció diària de l’any anterior. I els Patriot no són una munició que es pugui reposar ràpidament: requereixen una cadena industrial complexa i tecnologia altament especialitzada.
Al gener, el Pentàgon va signar amb Lockheed Martin un acord de set anys per elevar la producció fins als 2.000 interceptors anuals el 2030. Però Ucraïna no pot esperar fins aleshores. El president Volodímir Zelenski assegura que el país necessita l’equivalent al 5% de l’estoc nord-americà per afrontar l’hivern, mentre que actualment només en disposaria d’aproximadament l’1%.
Kíiv busca, per això, una sortida industrial. Zelenski ha proposat a Raytheon i Lockheed Martin fabricar els interceptors a Ucraïna sota llicència nord-americana, amb les empreses dels EUA mantenint el control de la futura planta. Al juny, el president dels EUA, Donald Trump, va obrir la porta a concedir aquesta llicència durant la cimera de l’OTAN a Ankara. Posteriorment, però, la Casa Blanca va advertir que no hi havia cap garantia i que la protecció de la tecnologia nord-americana era prioritària.
La urgència és evident. Els atacs russos han sotmès Ucraïna a una pressió creixent i el juliol va ser, segons les dades citades per la CNN, el mes més mortífer per als civils des del maig del 2022. El Patriot s’ha convertit així en el símbol d’un problema que va molt més enllà d’Ucraïna: en una guerra moderna, disposar de la tecnologia adequada no és suficient. També cal tenir prou míssils per utilitzar-la. I aquesta és precisament la batalla que Kíiv està perdent ara.