La guerra d’Ucraïna continua allunyant-se del front. En només una setmana, més de 2.600 drons ucraïnesos haurien volat en direcció a Moscou, segons ha informat aquest dissabte l’alcalde de la capital russa, Serguei Sobianin. La xifra mostra fins a quin punt els atacs amb drons de llarg abast s’han convertit en una de les principals eines de Kíiv per pressionar Rússia dins del seu propi territori.
Sobianin assegura que entre les 08.30 del 15 d’agost i les 08.30 del 22 d’agost es van detectar 2.652 drons dirigits cap a la regió de Moscou. D’aquests, 493 haurien estat destruïts quan s’aproximaven a la capital. La majoria, segons el batlle, haurien estat neutralitzats abans d’arribar a les proximitats de la ciutat.
Les autoritats russes també han informat d’una nova onada d’atacs durant la matinada d’aquest dissabte. El Ministeri de Defensa rus afirma haver destruït o interceptat més de 440 drons ucraïnesos en diferents regions del país. Alguns van arribar fins a la regió de Samara, on van afectar una refineria i un centre logístic de comerç electrònic. Reuters ha informat que els atacs també han provocat víctimes civils en diversos punts de Rússia.
Rússia respon amb una ofensiva aèria
Però mentre Ucraïna amplia la seva capacitat per atacar territori rus, Moscou manté una intensa ofensiva aèria contra les ciutats ucraïneses. Aquest dissabte, un atac amb míssils balístics contra Boríspil, a uns 30 quilòmetres de Kíiv, ha causat almenys dues morts i vuit ferits, segons la Força Aèria ucraïnesa. Els projectils han provocat danys en habitatges, vehicles, magatzems i una gasolinera.
L’atac s’ha produït mentre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, participava en un acte amb veterans de guerra juntament amb el ministre d’Exteriors alemany, Johann Wadephul. “Estem al costat d’Ucraïna”, ha afirmat el ministre, que ha assegurat que el país acabarà guanyant el conflicte.
La resposta ucraïnesa també està provocant víctimes entre la població russa. A la regió de Krasnodar, un atac amb drons ha causat tres morts, entre elles dos menors, segons les autoritats russes. Els aparells haurien afectat habitatges i infraestructures civils al districte de Ieisk. Dos adults de la mateixa família van resultar ferits i un d’ells va morir posteriorment a l’hospital.
Augment de les víctimes civils
Aquesta escalada no és un fenomen aïllat. Les Nacions Unides ja advertien al juliol d’un augment de les víctimes civils provocades pels atacs de llarg abast. Durant els primers sis mesos de 2026, l’ONU va registrar 250 civils morts i 1.596 ferits a Rússia a partir d’informacions de fonts obertes, tot i que va remarcar que aquestes dades no es podien verificar de manera independent. A Ucraïna, les víctimes civils verificades també havien augmentat més d’un terç respecte del mateix període de l’any anterior.
La intensificació dels atacs arriba després de setmanes de bombardejos russos especialment intensos contra Kíiv i altres ciutats ucraïneses. Segons l’Associated Press, Ucraïna ha incrementat les seves ofensives amb drons de llarg abast contra objectius militars i infraestructures econòmiques russes, incloses refineries i centres logístics.
La guerra, gairebé quatre anys i mig després de l’inici de la invasió russa a gran escala, continua així en una dinàmica d’escalada. Moscou colpeja ciutats i infraestructures ucraïneses amb míssils i drons, mentre Kíiv intenta demostrar que també pot portar la guerra a centenars de quilòmetres del front.
Les línies de batalla, per tant, ja no expliquen tota la guerra. Ara, el cel de Moscou també forma part del camp de batalla, mentre les poblacions civils d’un país i l’altre continuen assumint les conseqüències d’un conflicte que, lluny d’aturar-se, sembla ampliar cada vegada més el seu radi d’acció.