Tal dia com avui de l’any 1926, fa 100 anys, s’iniciaven les obres de construcció del tramvia que havia d’unir les ciutats de Mataró i d’Argentona i que, un cop concloses (maig, 1928) estaria en funcionament durant quasi quaranta anys, fins al 9 d’octubre de 1965. Durant aquestes quasi quatre dècades, el tramvia Mataró-Argentona seria adaptat als canvis demogràfics i econòmics de la societat a la qual donava servei, i esdevindria un dels elements més característics del paisatge urbà del Maresme. El trajecte que cobriria s’iniciaria a l’estació del ferrocarril de Mataró, i conclouria al passeig Baró de Viver, d’Argentona, davant de l’antic Hotel Solé.
El projecte del Tramvia Mataró-Argentona datava del 1917, quan l’enginyer i inventor francès Antoni Gaillard, casat amb la catalana Rosa Marcoz i establert a Montgat, havia iniciat els tràmits per a la creació d’una línia de tramvies. No obstant això, i a causa de la forta oposició dels veïns del centre de Mataró —que consideraven un risc per a la gent la instal·lació de fil elèctric de contacte aeri que havia de subministrar la força motriu al tramvia— les obres no van començar fins al 1926. Poc abans (3 d’agost), Gaillard havia creat l’empresa que explotaria el servei, i que s’anomenaria Companyia Anònima del Tramvia de Mataró a Argentona.
El tramvia va ser inaugurat el 27 de maig de 1928, l’any que en feia 80 del tren de Miquel Biada. I durant els trenta-set anys següents (1928-1965) seria el mitjà de transport urbà i interurbà més utilitzat de la capital del Maresme. Sortint de l’estació del tren, tenia 10 parades fixes a Mataró i 10 a Argentona. I a mig camí tenia parada a la zona de brolladors de Burriac i de Ballot. El tramvia va fer el seu darrer servei el 9 d’octubre de 1965, poc abans de la rierada catastròfica que desbordaria la riera d’Argentona i provocaria la inundació de la subestació elèctrica i l’esfondrament del pont del tramvia. Els elevats costos de reparació condemnarien la seva existència.