El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat (per 7 vots a 5) aquest dimarts avalar l'amnistia del delicte de malversació per l'organització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, imputat a set líders independentistes, segons ha informat fonts de l'òrgan de garanties. En concret, el tribunal ha votat a favor d'admetre el recurs d'empara de l'exconsellera republicada Dolors Bassa, elaborat pel president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, que sosté que el Tribunal Suprem va fer "una interpretació extensiva, contrària a l'esperit i finalitat de la norma" de l'oblit penal del procés. Aquesta sentència implica ara que l'alt tribunal espanyol ha de tornar a fer una resolució ajustada a dret i aplicar l'amnistia a Bassa, que suposarà arxivar-li la inhabilitació a càrrec públic que tenia fins al 2030.
La sentència també es podrà aplicar als casos dels condemnats pel mateix delicte imputat per l'organització de l'1-O: el secretari general de Junts, Jordi Turull; l'exlíder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva. També obrirà la porta al retorn del president a l'exili i actual diputat de Junts al Parlament, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Un cop la sentència, amb cinc vots particulars en contra, sigui comunicada i publicada al BOE, s'espera que la resposta del Suprem als polítics condemnats no es faci esperar. Precisament, el jutge instructor Pablo Llarena ha reaccionat de forma immediata a l'anunci del TC i ha dictat la retirada de les ordres de detenció a l'Estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig. Amb tot, ha avisat que "no els aplica l'amnistia" fins a saber el contingut de la sentència del Constitucional i que la seva decisió és "transitòria".
El recurs de Turull
La sentència a favor de l'amnistia de la malversació de l'1-O té cinc vots particulars contraris dels magistrats conservadors: Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías.
A més, s'informa que la primera ponència que s'ha deliberat en el plenari ha estat la corresponent al recurs d'empara de Jordi Turull. El magistrat ponent José María Macías ha renunciat a la seva ponència i l'ha assumit el president Cándido Conde-Pumpido. La validació definitiva del TC a la llei d'amnistia del procés —aprovada el 2024 pel govern espanyol del PSOE, amb l'impuls de Junts i ERC— ha provocat les primeres reaccions polítiques.
El tribunal ja va declarar que la llei d'amnistia estava ajustada a la Constitució l'estiu de 2025. El Suprem, però va mantenir el seu posicionament en contra i va assegurar que no podia arxivar les condemnes i procediments pel delicte de malversació perquè, a parer seu, els líders de Junts i d'ERC van obtenir un benefici econòmic patrimonial —excepció marcada a la norma per no aplicar l'amnistia— en no haver gastat diners de la seva butxaca per organitzar l'1-O. Ara, el Constitucional replica al Suprem que s'ha apartat de l'esperit de la llei, que ordenava no amnistiar en casos de corrupció, però sí tot el relacionat amb el procés.
El risc de secessió
En la seva resposta al Suprem, el ple del Constitucional considera que el propòsit d'obtenir un enriquiment personal de caràcter patrimonial, utilitzat en la llei d'amnistia com a noció excloent de la seva aplicació, "és un concepte autònom", no identificable amb la noció d'enriquiment que és inherent a tot delicte de malversació, i que la seva funció és distingir les malversacions amnistiables de les no amnistiables, "excloent els actes de corrupció privada que s'haguessin apartat de la finalitat de finançar el procés secessionista". Segons un comunicat del TC, el ple confirma que el Suprem ha vulnerat drets de Bassa perquè en les resolucions que no li aplica l'amnistia va fer "una interpretació extensiva de l'excepció, aliena al seu genuí sentit i finalitat de la llei".
El ple declara així mateix que "el risc de secessió territorial de Catalunya, en el qual es van fundar també les resolucions del Suprem impugnades per a denegar l'aplicació de l'amnistia al delicte de malversació, no és conciliable amb els pressupostos fàctics de la sentència que va condemnar" l'exconsellera republicana en 2019, que va descartar l'existència d'aquest risc, ja que el Suprem va dir que era un "ensomni" dels polítics catalans i que la declaració d'independència va durar només uns segons. També recorda que el Tribunal de Justícia de la UE va descartar que pogués apreciar-se afectació dels interessos financers de la Unió Europea per tal raó.