El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat (per 7 vots a 5) aquest dimarts avalar l'amnistia del delicte de malversació per l'organització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, imputat a set líders independentistes, segons ha informat fonts de l'òrgan de garanties. En concret, el tribunal ha votat a favor d'admetre el recurs d'empara de l'exconsellera republicada Dolors Bassa, elaborat pel president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, que sosté que el Tribunal Suprem va fer "una interpretació extensiva, contrària a l'esperit i finalitat de la norma" de l'oblit penal del procés. Aquesta sentència implica ara que l'alt tribunal espanyol ha de tornar a fer una resolució ajustada a dret i aplicar l'amnistia a Bassa, que suposarà arxivar-li la inhabilitació a càrrec públic que tenia fins al 2030.
La sentència també es podrà aplicar als casos dels condemnats pel mateix delicte imputat per l'organització de l'1-O: el secretari general de Junts, Jordi Turull; l'exlíder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva. També obrirà la porta al retorn del president a l'exili i actual diputat de Junts al Parlament, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Un cop la sentència, amb cinc vots particulars en contra, sigui comunicada i publicada al BOE, s'espera que la resposta del Suprem als polítics condemnats no es faci esperar. També que el jutge Pablo Llarena dicti l'arxivament de l'ordre de detenció a l'Estat espanyol del líder de Junts, que manté des de l'octubre de 2017, i dels dos exconsellers processats per l'1-O.
El recurs de Turull
La sentència a favor de l'amnistia de la malversació de l'1-O té cinc vots particulars contraris dels magistrats conservadors: Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías.
A més, s'informa que la primera ponència que s'ha deliberat en el plenari ha estat la corresponent al recurs d'empara de Jordi Turull. El magistrat ponent José María Macías ha renunciat a la seva ponència i l'ha assumit el president Cándido Conde-Pumpido.
La validació definitiva del TC a la llei d'amnistia del procés —aprovada el 2024 pel govern espanyol del PSOE, amb l'impuls de Junts i ERC— ha provocat les primeres reaccions polítiques. El tribunal ja va declarar que la llei d'amnistia estava ajustada a la Constitució, l'estiu de 2025. El Suprem, però va mantenir el seu posicionament en contra i va assegurar que no podia arxivar les condemnes i procediments pel delicte de malversació perquè, a parer seu, els líders de Junts i d'ERC van obtenir un benefici econòmic patrimonial —excepció marcada a la norma per no aplicar l'amnistia— en no haver gastat diners de la seva butxaca per organitzar l'1-O. Ara, el Constitucional, li replica al Suprem que s'ha apartat de l'esperit de la llei, que ordenava no amnistiar en casos de corrupció.