El fenomen de la deslocalització, en el sector de la restauració, s’està estenent com una taca d’oli. El conformen cuiners i cuineres que, obrint els seus restaurants fora de Barcelona, cerquen oportunitats: menys competència, lloguers més assequibles o establir-se i arrelar a aquestes petites ciutats o grans pobles per desenvolupar-se en l'àmbit professional i personal. Sovint, la imatge bucòlica d’aquests projectes es topen amb una realitat on, precisament aquesta manca de competència els converteixen en profetes a una terra on caldrà esforçar-se perquè les llavors germinin. L’Albert Juvé, cap de sala i meitat del duo que conforma el restaurant Casa Fina a Sant Pol de Mar, ho explica amb claredat: “Abans d’obrir Casa Fina, vaig estar treballant de cambrer a Sant Pol tot un any per conèixer la clientela. Volia que, quan arribés el nostre restaurant, jo conegués la gent del poble pel nom i estar integrat en aquesta vida social”.
Casa Fina: menú degustació i menú de migdia impecables
Tant ell com la seva companya (professional i vital) Nathalie Miranda són de Barcelona i aterren per separat a Sant Pol de Mar per acabar trobant-se a una festa. I és aquí on, alhora que connecten, descobreixen que coincideixen en la terra de les seves segones oportunitats. L’Albert, xef, arriba a Sant Pol desil·lusionat amb la professió, per fer uns extres com a cuiner a Can Talamas, el local que acabaria agafant i reformant en Casa Fina. “Estava cremat”, confessa l’Albert, “i és fent aquests extres, on m’ho vaig passar molt bé, que vaig entendre que la sala, el tracte amb la gent, em feia feliç”.
Nathalie, per la seva part, cuina des de petita, enganxada a les faldes d’una besàvia que convertia en delícia qualsevol petitesa que li arribés a les mans. El seu futur, tanmateix, es llança quan es va enfocar en la pastisseria, on desenvoluparia una carrera que la portaria a trepitjar La Pastisseria, Tickets, Pakta i el tram final del Sant Pau, intercalant una època com a professora a la Hofmann, on va estudiar. Però aquesta pastissera va desencantar-se de la professió i només la retroba quan busseja en el món de la cuina salada de la mà de l’Oriol Rovira, a Els Casals: “Amb el salat em sento més lliure perquè curiosament, és menys còmode i regulada que el món del dolç”, explica la Nathalie.
Una pastissera que descobreix que vol ser cuinera i un cuiner que entén que el fa feliç la sala. És l’essència d’aquesta passió, fruit de sentir-se connectats amb el seu paper a la vida, que fa del Casa Fina tan especial. “M’encanta cuinar, m'apassiona donar a menjar, cuidar, atendre, veure com el menjar aporta felicitat a qui menja, i en gaudeix”, enumera la cuinera, i es nota. Ambdós supleixen amb amor i entrega el que els manca en l’inici d’aquest camí. Es lleven ben d’hora i aixequen la persiana per donar d’esmorzar, enllaçar amb els dinars i, amb un petit descans, enfilar els sopars.
El que és innegable és que a la carta, que tot just ara arrenca amb nous plats per encarar la temporada de la tardor i l’hivern, hi ha perles. El calamar farcit de botifarra del perol és una d’elles: la simple olor abdueix a records i és avantsala de plaers, amb matisos dolços d’una ceba confitada que es perceben en tots els mossos, i una salsa que concentra els sabors d’una cocció conjunta de tots els seus elements.
Els contrapunts dolços també es troben a l’albergínia escalivada amb burrata i vinagreta de miso vermell i anacards, tan suculenta que hom se la podria imaginar com el farcit ideal d’un entrepà boníssim. O el caneló d’ànec i foie, un homenatge al pollastre a la catalana, coronat per les panses, les orellanes i els pinyons. Ara bé, el que fa començar la festa amb ganes és la croqueta de pollastre rostit, tan fina com el nom de la casa indica: sense beixamel, amb trossos de pollastre que es masteguen, amorosit per una reducció de la cocció que potencia el sabor i aporta delicadesa. El brioix de llardons, ceba i moniato és una aclucada d’ullet al Perú natal de la Nathalie, que, curiosament, en coneix els sabors tradicionals a través de la besàvia cuinera, puix que va arribar a Barcelona de molt petita.
Una pastissera que descobreix que vol ser cuinera i un cuiner que entén que el fa feliç la sala. És l’essència d’aquesta passió, fruit de sentir-se connectats amb el seu paper a la vida, que fa del Casa Fina tan especial
Aquest duo porta l’ofici de restauradors a la sang, el viu amb entrega i busca totes les opcions per acontentar totes les butxaques i a tothom que cerqui experiències: des d’un menú degustació amb 7 passis salats i un de dolç per (uns ajustats) 40 € a un menú del dia per 19 € els migdies entre setmana. I el mateix passa amb els vins: l’Albert troba joies per engrescar tant a entesos com a neòfits, amb un preu de venda al públic imbatible. Casa Fina és la casa de l’Albert, de la Nathalie i de qui traspassi les seves portes amb ganes de gaudir.