Comencem la nova temporada gastronòmica i una bona manera de fer-ho és visitant la mítica Taberna Noroeste, situada al barri del Poble-sec, entre la muntanya de Montjuïc i l’avinguda del Paral·lel. Una zona plena de veïns i veïnes de tota la vida, però una mica degradada actualment pel que fa a la gentrificació que pateixen, igual que la majoria dels barris de Barcelona.
Doncs bé, enmig d'ofertes gastronòmiques de tota mena, la majoria orientades als turistes —com pot ser la del carrer Blai, que ha sortit de mare—, trobem la taverna en qüestió. Només travessar la porta, el primer que veus és la majestuosa barra a la teva esquerra, abans no arribes a la cuina —que és a la vista—, situada al final del local, amb poques taules just al davant, amb vistes privilegiades per observar el xef i propietari, Javier San Vicente, mentre cuina el producte, afina els fons i munta els plats molt acuradament. Tot, com dic, davant del comensal. En Javier és oriünd de la Corunya i queda reflectit en moltes de les seves elaboracions. Disposa, com us podeu imaginar, d'una llarga trajectòria com a cuiner. Precisament, va coincidir al desaparegut Tapas 24 amb en David López, el soci amb qui va muntar la taverna ara fa cinc anys.
Després de fer una cervesa i abans de començar el menú, en Marc López, sempre diligent, m’ofereix una copa d’Alvariño, el Mixtura Blanco, fet amb raïm autòcton de la regió de Ribeiro, que trobo deliciós.
Començo amb un clàssic de la casa, el bunyol de cocido gallec, que em cruspeixo d’una mossegada mentre em regalima el suc per la barbeta, i continuo amb les mongetes pochas, amb el seu brou que es desfan a la boca. És una bona manera de començar la nit.
Continuo amb el gaspatxo d’ostra, que va acompanyat d’un espàrrec fermentat i un granissat d’herbes aromàtiques.
És el torn de la moluscada amb percebes, navalles i zamburiñas disposats a sobre d'una pannacotta feta d’algues.
El tàndem de la gambeta vermella amb una crema de rave, anet i llimona i la gambeta panxuda amb una sopa freda de tomàquet i un pil-pil fet amb el col·lagen de les espines i cap del peix, és una pura delícia que per si soles ja justifiquen la visita.
L'èxit de la Taberna Noroeste rau a oferir un producte excels, cuinat amb les millors tècniques, acompanyat dels seus fons i salses magistralment elaborades i un bon tracte al client, que, en definitiva, s'hi sent com a casa
Com que la cosa va de peix, continuo amb un blanc, aquesta vegada en Marc m’omple la copa d’un borgonya, el Vézelay del 2022, elaborat amb varietat chardonnay, que gaudeixo amb un mos de rajada, que el xef braseja davant teu, amb una emulsió de pinyons, tomàquet i vinagreta de tomàquet, però també amb la lluenta amb una salsa de mantega negra i el llamàntol.
Amb el calamar de potera de la ria gallega amb ceba, fet a la brasa i acompanyat d’una salsa holandesa que deixa un regust picant de la caiena, em ventilo una copa de Fleurie elaborat per Christophe Pacalet , un microproductor de Beaujolais, i fet amb monovarietat de gamay.
Tanquem la part salada, precisament, amb una versió molt personal de la caldeirada amb peix, patates i pil-pil dels caps, que d’una manera o una altra sempre ha estat present a la carta de la Taberna Noroeste.
Unes postres delicioses marcaran la fi d’aquest àpat memorable, amb una pannacotta de camamilla amb tòfona, acompanyada d’una mel que fermenten ells mateixos, elaborada amb llavors del pi i el seu pastís de Santiago.
Me’n vaig satisfet, pensant que la clau de l’èxit de la Taberna Noroeste rau a oferir un producte excels, cuinat amb les millors tècniques, acompanyat dels seus fons i salses magistralment elaborades i un bon tracte al client, que, en definitiva, s'hi sent com a casa. Afegeixo, doncs, La Taberna al llistat dels restaurants imprescindibles de Barcelona i obligatori al barri del Poble-sec, no sense abans acomiadar-me d'en Javier i en Marc fins a la pròxima visita.