Ara que tenim l’estiu a tocar, el que realment ve de gust és arribar-se a la Costa Brava i fer-hi una bona mariscada, si pot ser vora el mar i amb els peus a la sorra. No serà el cas, perquè el restaurant Cal Campaner és a Roses, però no a primera línia de mar, ni falta que fa.
Fa uns anys, no sé per què, que no visitava aquest conegut restaurant de Roses, especialitzat en peix i marisc, tot i que, curiosament, guardo bon record de les meves visites anteriors. Però, ves per on, l’altre dia al meu poble, esmorzant a l’Estanc d’Adrall amb el meu amic Paco uns fabulosos plats de tripa de corder i de ventre de porc a la planxa —al meu país al ventre de porc li’n diuen tacó—, em va fer memòria que a Cal Campaner de Roses sempre s'hi menja estupendament, i, és clar, m’ha faltat temps per reservar-hi taula i sortir a correcuita cap a Roses per recuperar el temps perdut.
Un cop a dins, a la taula del davant, tinc uns industrials eufòrics parlant de terminis d’obra i preus de materials que demanen la carta sencera, segurament tancant algun acord de molts diners. Al costat, però, la cosa és més divertida, cinc padrins amb la taula plena de marisc fotent-se un festival de cal Déu. Sento que comenten entre ells mentre brinden copes amunt: —Si estem bé de salut, per què no podem menjar de tot? Només faltaria!
Animat, com veieu, m’agafa la comanda l’Anna, que és la filla de l’Alfons, el fundador de Cal Campaner amb la seva parella el 1966. Ella va començar a treballar al restaurant de ben petita, ajudant —com era habitual en aquella època— en el negoci familiar. Anys més tard, s’incorpora al negoci el Joan, marit de l’Anna, després d’una estada de gairebé cinc anys al Bulli. D'aquesta manera, i a conseqüència de la jubilació de l’Alfons, tots dos agafen les regnes del local, per continuar amb el llegat familiar, mantenint-lo i millorant-lo.
Començo amb unes ostres de la Bretanya amb pebre i llimona, i continuo amb unes gambes de Roses XXL, que són més grans que un Sant Crist i no tenen res a envejar de les gambes de Palamós. Li demano a la cambrera si són més bones les de Palamós, per allò de generar debat. Em diu que les de Roses són més simpàtiques, a part de més gustoses. Ben vist.
Convé visitar Cal Campaner de Roses regularment per menjar-hi el seu peix i marisc a la brasa, però també com a antídot contra la ruqueria
El peix, em comenta l’Anna, acostuma a ser sempre de Roses i quilòmetre zero, però de vegades, si tenen mala mar a Roses, els el porten els mateixos pescadors de Llançà o, fins i tot, de Santa Pola. La compra de peix ha canviat molt, diu: —Jo abans demanava el peix que volia, i ara escullo entre el que han pescat. No sempre tenen de tot i ens adaptem a la pesca del dia. El peix i el marisc el podeu veure sempre a la gran nevera ubicada sota la barra del restaurant i així triar el que us vingui més de gust.
Com que l’escórpora era massa gran per a mi solet —pesava 800 grams—, trio i em preparen a la brasa una palaia de mida més normal que trobo excepcional; per acabar amb uns calamarsets que n'hi ha per plorar d’alegria.
Per postres, trio un platet amb una selecció dels millors pastissos de la casa, tots artesans i fets pel Joan. Així, em poso les botes amb el de crema catalana, crema de maduixa, mousse de llimona, mousse de xocolata, pastís de formatge i tiramisú.
Marxo content de la visita a Cal Campaner, tot un clàssic de la Costa Brava que convé visitar regularment per gaudir amb la seva cuina, però també com a antídot contra la ruqueria.