Hi ha restaurants que formen part del paisatge molt abans que ens asseguem a taula. Can Gelada és un d’aquests llocs. Situat als afores del petit nucli de Riudellots de la Creu, entre Girona i Banyoles, aquest restaurant és una d’aquelles cases de menjars amb història, arrelades al territori i als costums gastronòmics del país. Durant dècades, Can Gelada ha estat una adreça coneguda per la seva cuina tradicional catalana i per una especialitat que no passa mai de moda: la brasa. Les generacions que hi han passat han mantingut l’esperit d’aquells restaurants de carretera on el producte i la cuina sense artificis eren els veritables protagonistes. Avui, però, el restaurant viu una nova etapa. Des de l’octubre passat, els fogons estan en mans del cuiner Pere Arpa, un nom que els amants de la gastronomia gironina coneixen bé.
El retorn de Pere Arpa
Durant anys, Pere Arpa va ser l’ànima del restaurant Arpa, a Banyoles, un establiment que es va guanyar el respecte del sector gràcies a una cuina elegant, de base clàssica i molt centrada en el producte. Quan aquell projecte va tancar, molts es preguntaven quin seria el següent pas del cuiner. La resposta ha arribat amb aquesta nova etapa a Can Gelada, on Arpa ha trobat un escenari ideal per desplegar la seva cuina amb una mirada més directa i terrenal. Aquí no hi ha grans artificis ni pretensions gastronòmiques excessives. El que hi trobem és una cuina sincera, basada en el producte i en el respecte per la tradició catalana, amb plats que connecten amb la memòria culinària del país. La brasa continua sent una de les grans protagonistes de la casa, però la carta també incorpora cassoles, platets i receptes de cuina lenta que expliquen molt bé la manera d’entendre la gastronomia del nou xef.
Són plats que no busquen sorprendre amb tècniques modernes, sinó convèncer amb sabor, equilibri i respecte pel receptari tradicional
Una altra de les virtuts de Can Gelada és l’entorn. Des de la terrassa del restaurant, especialment en dies clars, la mirada s’escapa cap a l’horitzó, on es dibuixen el massís del Montgrí i les Illes Medes. És una vista que recorda fins a quin punt la cuina i el paisatge sovint van de bracet. Aquest ambient tranquil convida a un àpat sense presses, amb aquella sensació tan pròpia dels restaurants de sempre: el temps aquí es mesura en plats, converses i copes de vi.
Uns entrants que obren la gana
El nostre àpat va començar amb dos entrants freds que marquen bé la línia de la cuina. El verat amb crema d’ametlla i all és un plat que combina intensitat i delicadesa. El peix, saborós i ben tractat, troba un contrapunt interessant en la cremositat de l’ametlla i en el toc subtil de l’all. També vam tastar el xató, una amanida de bacallà amb romesco que manté tota l’essència d’aquesta recepta clàssica de la cuina catalana. El bacallà hi aporta textura i salinitat, mentre que la salsa dona profunditat i caràcter al conjunt.
La nova etapa de Can Gelada manté l’essència d’aquells restaurants que han fet història a les comarques gironines: producte, cuina honesta i hospitalitat
Entre els entrants calents destaca el tast de farcellets de col i perdiu vermella. És un plat que parla de cuina de caça i de sabors més intensos, amb elaboracions que recorden aquella cuina casolana que requereix temps, paciència i coneixement. I si hi ha una secció de la carta que explica bé la filosofia de Pere Arpa a Can Gelada és la de les cassoles i els platets. Els calamars farcits amb mandonguilles són una recepta que connecta directament amb la tradició catalana. El mar i la muntanya es troben en una cassola plena de sabor, amb una salsa que convida inevitablement a sucar-hi pa. Un altre dels plats que vam provar va ser el melós de vedella guisada amb bolets. La carn, cuita lentament, arriba a taula tendra i plena d’aroma, amb una salsa profunda que reflecteix aquella cuina de xup-xup que demana hores de fogó. Són plats que no busquen sorprendre amb tècniques modernes, sinó convèncer amb sabor, equilibri i respecte pel receptari tradicional.
El moment dolç
El final de l’àpat arriba amb una selecció de postres que combinen clàssics de sempre amb alguna proposta més creativa. El flam d’ou és una aposta segura: textura suau, gust net i aquella senzillesa que només funciona quan el producte i l’elaboració estan ben resolts. També vam tastar les peres i prunes al vi, unes postres que evoquen la cuina de les àvies, amb fruita cuita lentament i aromes que recorden les sobretaules llargues. La sorpresa arriba amb la tarta bretona de poma i regalèssia, unes postres més contemporànies que combinen la dolçor de la fruita amb un toc aromàtic inesperat. Finalment, el tast de trufes de xocolata i armanyac tanca l’àpat amb intensitat i elegància.
La nova etapa de Can Gelada manté l’essència d’aquells restaurants que han fet història a les comarques gironines: producte, cuina honesta i hospitalitat. Amb Pere Arpa al capdavant dels fogons, el restaurant inicia un camí que combina experiència i tradició amb una mirada renovada. Potser aquesta és la clau del seu encant: una cuina que no necessita artificis per seduir, perquè té al darrere una cosa molt més valuosa —ofici, territori i memòria gastronòmica.