Al districte de Sarrià-Sant Gervasi trobem el Bar Sant Josep, amb quasi vint anys picant pedra i donant-ho tot al barri del Putxet i el Farró. Per ser exactes, l’1 de juliol d’enguany, el Pepo i la Montse celebraran dinou anys al peu del canó contents de com van les coses, tot i que el barri ha canviat molt. M’expliquen que quan van obrir, la majoria dels clients eren nascuts al barri i els visitaven habitualment; ara, però, continuen tenint parroquians que són veïns, però d'altres són treballadors que estan per la zona, incondicionals que venen d’altres barris per tastar els seus esmorzars de forquilla, i passavolants que entren per casualitat.
El local fa cantonada amb els carrers Saragossa i Sant Eusebi, i podríem afirmar que és un bar dels de tota la vida, on la conversa i l’ambient familiar es barregen amb una cuina de xup-xup que no s'atura, motiu pel qual avui soc aquí forquilla en mà a punt d'esmorzar. Aquest barri està ben assortit de llocs emblemàtics; precisament està molt a prop de la centenària Bodega Josefa i la Bodega Pàdua, que enguany ha celebrat els setanta-cinc anys donant guerra i que, juntament amb el bar Sant Josep, formen un triumvirat irresistible.
El Pepo i la Montse apugen de dilluns a divendres la persiana i encenen els fogons de la cuina per anar fent a foc lent i xino-xano els plats tradicionals, normalment d’un dia per l’altre, perquè tots sabem que aquesta mena de plats són més bons l'endemà d’haver-los cuinat. Els seus esmorzars tenen molta anomenada dins del barri i també a fora, perquè ves per on avui m’assabento que el meu amic Jonatan, d’Esmorzars de Forquilla, lleidatà de soca-rel, el visita sovint, i el Pepo, per la seva banda, li ha tornat la visita per l’aplec del caragol, on el Jonatan, així entre nosaltres, n’és la màxima autoritat.
La parella comença a treballar quan despunta el dia repartint-se la feina de la cuina, però a mesura que avança la jornada, el Pepo està més de cara al client i la Montse es fa càrrec tota sola de la cuina. Val molt la pena veure-la cuinar. El producte el porten diàriament del mercat de Sant Ildefons de Cornellà, on han comprat tota la vida i on els paradistes els coneixen bé, perquè hi viuen a tocar. Actualment obren de dilluns a divendres, perquè quan obrien els dissabtes no donaven l'abast, i ara per sort fan festa el cap de setmana, mentre que els dies feiners se centren en els esmorzars de forquilla i els menús de migdia, i tanquen a la tarda quan abandona el local l’últim client del dinar.
Al Bar Sant Josep la gent ve a passar-ho bé tastant els seus esmorzars de forquilla o el seu menú de migdia bo, abundant i econòmic
A la paret veig escrita la llista d’entrepans del dia, que són els típics per a aquest tipus d’establiment, però, com qui no vol la cosa, em permeto la llicència de passar-me per la cuina per obrir les cassoles que fumegen i veure el festival que estan preparant, amb el permís de la Montse, és clar. Així, veig que fan xup-xup cassoles plenes de garró, galta de porc, tripa de vedella i fricandó, a més a més d’unes mandonguilles que fan una pinta increïble, però que no es poden tocar, em diu la Montse, fins a l’hora de dinar. Perquè al Bar Sant Josep la gent ve a passar-ho bé; hi tenen un menú de migdia bo, abundant i econòmic. Avui, per exemple, tenen crestes de tonyina, mongetes estofades, macarrons i amanida verda de primer plat, i fricandó, mandonguilles i peix arrebossat de segon. El president Laporta podria deixar-se caure un dia per aquí per així tastar els macarrons, i us asseguro que no en quedaria decebut, sinó més aviat al contrari.
Mentre devoro el fricandó amb aquella fe —que, d'altra banda, trobo molt bo—, entra una parella jove o una jove parella que a primer cop d’ull sembla que s’han equivocat de local, però comprovo que no, que saben molt bé on són, perquè una vegada entaulats, demanen un jarret de vedella i una truita de patates que es ventilen juntament amb dues cerveses quasi sense respirar. Bon profit tinguin.