Aquest dilluns ha arrancat el Gastronomic Forum Barcelona (GFB), la fira més important del sector de l'alimentació a Catalunya. El recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona acull fins dimecres el fòrum més gran de la història. 175 ponents, 180 activitats, 72 cuiners i més de 50 estrelles Michelin es donen cita durant tres dies per debatre i aprofundir en diferents temes vinculats a la cuina i la restauració. L'eix temàtic central al voltant del qual giren les ponències d'enguany és la Nova Cuina Catalana, un moviment que uneix cuina tradicional i contemporània i que sembla tenir cada vegada més adeptes.
Presentació ambiciosa
La primera ponència important del GFB ha estat la de la Generalitat de Catalunya, que a través de l'Agència Catalana de Turisme (ACT) ha explicat les accions que s'estan duent a terme en el marc de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia. En un acte conduït per la periodista i comunicadora Carme Gasull, diferents autoritats han recordat les campanyes institucionals que estan en marxa per promocionar la cuina catalana. Des de Gastrosàvies —un recull de vídeos de diferents àvies catalanes que expliquen com elaborar plats de cuina tradicional— fins a La Millor Cuina del Món —un espot publicitari en què els xefs dels millors restaurants del país reivindiquen la cuina de Catalunya.
Les campanyes de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia s'allargaran durant el 2026; com a mínim fins al mes de març
Arantxa Calvera, directora de l'ACT, Laura Ruana, subdirectora general d’Empreses, Qualitat Agroalimentària i Gastronomia i Bea Nubiola, cap de Marques de l’ACT, han repassat tot el que s'ha fet fins ara, però també han explicat algunes novetats de cara als pròxims mesos. D'entrada, i la més important, han avançat que les campanyes de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia s'allargaran durant el 2026; com a mínim fins al mes de març. I d'entre les diferents accions previstes, al fòrum s'ha presentat el Tasta el Grand Tour de Catalunya, una ruta per promocionar el turisme gastronòmic arreu del país.
Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, per molt que apareguin pagesos, pescadors i productors als vídeos promocionals, és sobretot una campanya de promoció turística
Tot plegat ha servit per posar de manifest que Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, per molt que apareguin pagesos, pescadors i productors als vídeos promocionals, és sobretot una campanya de promoció turística. Posar en valor la feina del sector primari i divulgar el nostre patrimoni culinari a les noves generacions semblen objectius secundaris quan la principal raó de ser d'aquesta campanya és la promoció econòmica del mateix sector. Les iniciatives estan bé, però sembla que els falta un parell de voltes més per acabar d'aprofundir en els problemes reals del sector de l'alimentació; sobretot en l'àmbit domèstic.
Fer vídeos d'àvies que ensenyen a cuinar receptes de cuina tradicional és fantàstic. Però com incorporaran els joves aquestes receptes al seu dia a dia si no tenen temps per fer-les? La cuina de les àvies existeix perquè elles eren les encarregades de cuinar. D'aquí a dues generacions ja no quedaran ni avis ni àvies que cuinin perquè la cuina domèstica, tal com la coneixem, s'està perdent. I aquí és on hauríem de posar el focus, a més de promocionar turísticament el país.
Ferran Adrià: un geni que sembra dubtes
Després de la presentació de la Generalitat, ha estat el torn de Ferran Adrià, encarregat d'explicar què és la Nova Cuina Catalana a la ponència inaugural del fòrum. En un auditori ple de gom a gom, l'acte, que havia de servir per resoldre dubtes, ha obert més interrogants dels que ja teníem. Adrià ha fet una classe magistral sobre tot el que se suposa que hem de saber abans de poder parlar de Nova Cuina Catalana. Amb l'ajuda dels apunts que tenia en una pissarra de paper, el cuiner ha repassat alguns termes que convé tenir clars abans d'anar més enllà: què és la gastronomia, un restaurant, la cuina tradicional, la cuina popular, un menú degustació... Adrià ha saltat d'una banda a l'altra del diccionari per intentar aprofundir —cosa molt difícil en una sessió d'una hora i amb un tema tan dens— en conceptes clau que hauríem de tenir clars. Més que parlar sobre el tema, ha intentat deixar clar que la Nova Cuina Catalana no és un bolet, sinó que és un terme que sorgeix d'un bagatge cultural molt important que sovint no es té en compte. Però acabar una ponència sense tenir clara la definició d'allò que se suposa que s'està explicant també és un problema.
Cal donar més importància a la tasca educativa de les escoles d'hostaleria, i fins i tot s'hauria de començar a ensenyar cuina, alimentació i producte a les escoles de primària
La veu del mestre
Per acabar la jornada, Josep Lladonosa i els germans Torres han fet un taller sobre cuina medieval. Mentre els germans anaven cuinant una recepta de xai amb llet d'ametlles, Lladonosa ha tingut tot l'auditori del fòrum antent a les seves explicacions sobre els orígens de la cuina medieval a Catalunya. Amb una narració pausada, concisa i molt interessant, el mestre ha demostrat, un cop més, per què és un referent de la cuina del nostre país.
Les explicacions de Lladonosa s'han intercalat amb preguntes i reflexions dels germans Torres. Una de les més interessants ha estat la de Javier Torres plantejant-se si realment coneixem prou la història de la cuina catalana. Ells mateixos reconeixen que no ho saben tot, i això que han tingut de mestre un dels cuiners i historiadors més importants del país. Una reflexió a la qual Lladonosa ha respost que cal donar més importància a la tasca educativa de les escoles d'hostaleria, i que fins i tot s'hauria de començar a ensenyar cuina, alimentació i producte a les escoles de primària.