Tal dia com avui de l’any 1756, fa 270 anys, a Königsberg (actualment enclavament rus de Kaliningrad, a l’extrem sud-oriental del mar Bàltic), es lliurava un combat entre un cos de l’exèrcit rus —format per 85.000 efectius— i les defenses prussianes de la ciutat —que reunien uns 15.000 homes. Amb aquell atac, els russos pretenien l’ocupació de Pomerània (l’actual costa bàltica de Polònia i Alemanya). Aquella operació militar es considera l’inici d’un conflicte, anomenat guerra dels Set Anys, que seria el primer de la història de la humanitat que es lliuraria en escenaris situats en gairebé tots els continents del planeta (Europa, Àfrica occidental, Sud-est asiàtic i Amèrica del nord i del sud).

Aquella guerra va esclatar perquè el nou equilibri resultant de les guerres de successió hispànica (1701-1715) i austríaca (1740-1748) no era prou sòlid. En el conflicte dels Set Anys, es va formar dos blocs. Un de liderat per França —en aquell moment, primera potència mundial—, on hi havia Espanya (l’eix borbònic París-Madrid), Rússia, Suècia, Piemont-Sardenya i alguns principats del Sacre Imperi (com Saxònia i Baviera). I un altre d'encapçalat per la Gran Bretanya —que aspirava a rellevar França com a primera potència mundial— i on hi havia Portugal, Prússia i alguns altres principats del Sacre Imperi (com Brunsvic, Hessen i Hannover). A l'Amèrica del nord, la confederació de pobles iroquesos també es va afegir a aquesta aliança.

En aquest conflicte, hi va tenir una participació destacada un regiment francès format exclusivament per catalans dels comtats ultrapirinencs: el Royal-Roussillon. Aquest regiment va ser enviat a combatre a l'Amèrica del nord i, a principis de la guerra, va aconseguir una sèrie de victòries sobre els britànics —la més important a Fort Carrillon (1758), a Ticonderoga, considerada la més mortífera d’aquell front de guerra— que els portarien pràcticament a les portes de Nova York. Tanmateix, l’arribada de forces britàniques al continent americà els obligaria a retirar-se fins al Quebec i, finalment, després de dos anys de combats (1759), serien massacrats defensant la darrera colònia francesa al Canadà.