En un petit poble de les Garrigues, una àvia catalana ha conquerit Instagram amb un vídeo que destil·la tradició i sabor. Es tracta de Montserrat Masip i Sabaté, una de les protagonistes del preciós projecte Gastrosàvies, impulsat pel compte @somgastronomia, que recupera la memòria culinària de les dones del camp català. En el clip, la Montserrat ensenya amb les seves mans sàvies a preparar unes orelletes, un dolç típic de les comarques de Lleida que, com explica ella mateixa, “es feien quan no hi havia forn a casa, per endolcir els dies amb el que es tenia”.
Una àvia catalana de les Garrigues revela la seva recepta d'orelletes
Els seus ingredients no poden ser més senzills: farina, ous, aigua i un toc d'anís o canyella. Amb ells, les àvies d'antany aconseguien crear veritables joies cruixents, inflades a la paella i empolvorades amb sucre. El secret rau en el gest, en aquella manera de pastar amb paciència, estirar bé la massa fins que quedi finíssima i després deixar que l'oli d'oliva verge extra faci la seva màgia. En contacte amb la calor, les orelletes s'inflen, es dauren i desprenen un aroma irresistible que omple tota la cuina.
Al vídeo, la Montserrat explica que abans, a les llars rurals, no existien forns domèstics, i per això les postres es cuinaven amb oli. D'aquí neixen les orelletes i altres delícies fregides com els bunyols, les rosquilles o les coques de paella. En temps d'escassetat, aquestes receptes eren una festa: una manera d'aprofitar els ingredients bàsics que sempre hi havia a casa i convertir-los en alguna cosa dolça per compartir. Cada família en tenia la seva versió, amb petites variacions en el licor o en les espècies, però totes compartien aquesta barreja de senzillesa i afecte que defineix la rebosteria tradicional catalana.
La recepta de Montserrat no només rescata un sabor, sinó una manera d'entendre la cuina. Les orelletes, diu, es preparaven en festes, fires o dies assenyalats, quan les dones es reunien per fregir grans tandes que després repartien entre veïns i familiars. No hi havia mesures exactes, sinó intuïció, tacte i experiència: “Quan la massa t'ho demana, ja saps que està”, comenta amb un somriure.
Aquesta recepta no només rescata un gust, sinó una manera d'entendre la cuina
Avui, gràcies a iniciatives com Gastrosàvies, aquestes receptes tornen a ocupar el lloc que mereixen. Perquè darrere de cada orelleta hi ha una història, una veu femenina que ha transmès el seu saber generació rere generació. I perquè en una època de presses, recordar que amb farina, ous, aigua i un toc d'anís es pot crear una cosa tan deliciosa, és un homenatge a la cuina més autèntica: la que es fa amb memòria, respecte i molt d'amor.