"Bon pa, bon vi i bona taula és senyal de bona casa". Aquest és el lema amb el qual Finorri es presenta al públic. Amb Josep Nicolau, Albert Soteras i Marc Vitega a la cuina, i Lluís Roig com a sommelier a la sala, Finorri acaba d'obrir portes fa tot just un mes i ja s'ha convertit en un imprescindible si vols gaudir d'un restaurant amb classe i una cuina de qualitat.
Estil clàssic, ambient modern
Finorri m'ha encantat. Ras i curt. Cadascú té els seus gustos, i a mi m'encanten els restaurants clàssics on serveixen cuina catalana. Un estil semblant al de Ca l'Estevet, però amb un ambient més proper al del Glug. Finorri és el nou restaurant de l'hotel Condal que combina a la perfecció l'estil clàssic de tovalles de roba i cambrers uniformats, amb vins trencadors i alguns plats atrevits. És molt difícil aconseguir aquesta unió sense que sembli artificial, i sobretot quan fa només un mes que has obert. Es tracta d'un restaurant d'hotel que no ho sembla. A diferència de la majoria d'hotels, a Finorri s'hi accedeix directament des del carrer, sense haver de passar per cap recepció.
L'espai és molt elegant. Unes fines cortines blanques decoren els finestrals que donen al carrer. A dins, els cambrers, vestits d'uniforme, et reben en una sala càlida decorada amb mobles de color verd fosc. A la dreta hi ha un espai ideal per prendre-hi un còctel, amb taules baixes i sofàs vermells. A l'esquerra, el menjador principal. I al centre, una gran barra amb la cuina oberta al mig que convida a gaudir de l'espectacle dels fogons.
Si Finorri ha aconseguit el nivell que té amb el poc temps que porta obert és gràcies a la minuciosa preparació que s'ha fet abans d'apujar la persiana
Menjar de categoria
La carta d'entrants del restaurant és excepcional. Amb pocs plats fixos, però molt ben fets, l'oferta canvia cada dia segons què troben al mercat. Les croquetes, per exemple, no són líquides, sinó que són cremoses, molt cruixents i amb un sabor intens a rostit. També són espectaculars les gildes, les anxoves i els rovellons de botó de temporada. Com a plats principals, tastem l'arròs de Pals amb peix, sípia i gamba vermella. L'arròs és cuit al punt, el peix és gustosíssim i la intensitat del sabor s'adequa amb la quantitat de la ració; més arròs hauria estat massa, i amb menys intensitat ens hagués faltat sabor.
Les postres també són bones, tot i que força diferents del que estem acostumats. Aquí és on llueix la part més moderna del restaurant. És un moviment arriscat, perquè les postres són un moment crucial de l'àpat; però ho resolen bé. D'entrada perquè a la carta de postres també hi ha diferents opcions de vi dolç, una oferta poc habitual i que des d'aquí celebro. Però sobretot perquè les postres són bones, com el gelat de carquinyoli amb escuma de moscatell i taronja.
Si Finorri ha aconseguit el nivell que té amb el poc temps que porta obert és gràcies a la minuciosa preparació que s'ha fet abans d'apujar la persiana. La remodelació de l'hotel els ha permès tenir marge per organitzar-ho tot al mil·límetre. Des de la carta de vins, feta conjuntament amb Disfrutar, fins a l'oferta de còctels d'autor exclusius, que han elaborat amb Paradiso.