Les eleccions municipals són les més properes al ciutadà i on l'eficiència contrastada d'un candidat pot passar per damunt de qualsevol altra consideració. I, això no obstant, del resultat d'aquest diumenge se'n farà una valoració més enllà dels límits de cada municipi. El darrer cop que els catalans van ser convocats a les urnes va ser el 14 de febrer del 2021 en unes eleccions al Parlament en què les tres formacions independentistes van aconseguir per primera vegada una majoria absoluta de diputats. Des d'aleshores el tauler polític català ha viscut molts canvis. Tot i que aquest diumenge la major part dels focus es concentraran a saber com es resol el triple empat de Barcelona, els partits han desplegat la seva estratègia per tot el territori. La disputa és ciutat a ciutat i poble a poble, però el balanç serà també global. Aquesta nit tots els partits analitzaran el suport que han rebut a les urnes com una resposta a les seves respectives estratègies.
🔴 Eleccions Municipals 2023 i Autonòmiques, DIRECTE | ÚLTIMA HORA
El termòmetre al Govern Aragonès
ERC va ser la força més votada a les eleccions municipals del 2019 a tot Catalunya i la primera força en regidors, tot i que va quedar per darrere de Junts en nombre d'alcaldes. El gran triomf d'aquella nit va ser guanyar per primer cop a Barcelona. Però l'alegria dels republicans a la capital catalana va durar poc, atès que l'acord d'Ada Colau amb PSC i Manel Valls va apartar Ernest Maragall de l'alcaldia. ERC va aconseguir fer-se en aquelles eleccions amb els consistoris de Tarragona i Lleida, a més de créixer a l’àrea metropolitana. Això en un context en què Esquerra va guanyar aquell any -dos cops- les eleccions generals i vint mesos més tard va superar Junts al Parlament i va aconseguir la presidència de la Generalitat.
Aquest diumenge Barcelona marcarà de nou la pauta a l'hora de repartir èxits de la jornada i, de moment, els sondejos no somriuen Maragall, i el situen en la quarta posició, amb l'efecte que això comportarà a la Diputació de Barcelona. Altres punts prioritaris per aquesta formació seran veure si resisteix l'empenta del PSC i aconsegueixen conservar els Ajuntaments de Tarragona i Lleida; i -com no?- comprovar l'efecte de l'aterratge del responsable del grup parlamentari a Madrid, Gabriel Rufián, a Santa Coloma de Gramanet, on ha protagonitzat una campanya molt contundent contra la socialista Núria Parlón.
A banda del resultat als consistoris, aquestes eleccions serviran a ERC per avaluar la seva estratègia política a Catalunya. Les municipals arriben vuit mesos després que el pacte amb Junts al govern de la Generalitat saltés pels aires i oferiran un termòmetre per valorar l'impacte que ha tingut entre els votants republicans i com s'ha rebut l'aposta de Pere Aragonès per governar en solitari amb 33 diputats i pactant els darrers pressupostos amb els comuns i el PSC. Aquest acord pressupostari ja va tenir una primera conseqüència a l'Ajuntament de Barcelona: Maragall va haver de modular la feina d'oposició i permetre l'aprovació dels pressupostos de Colau. Tot plegat a les portes d'una nova campanya electoral, la de les eleccions generals, que finalment no podran comptar amb Oriol Junqueras com a cap de llista després que el Suprem ha mantingut la seva inhabilitació. Tot apunta, doncs, que la tensió sorda pel lideratge entre el president del partit i el president de la Generalitat, continuarà soterrat als despatxos del carrer Calàbria.
📄 Programa electoral d'ERC a Barcelona: Què proposa Ernest Maragall?
El futur de Junts, en joc
Per a Junts la cita de diumenge és transcendental. En un context de declivi electoral de la formació, Junts va retrocedir gairebé sis punts a les darreres municipals i va quedar en tercera posició en vots. Va perdre 560 regidors a tot Catalunya, 5 dels quals a Barcelona on es va volatilitzar la meitat del grup que tenia al consistori. La victòria de Carles Puigdemont a les europees va servir per superar aquella nit, però la tendència era clarament negativa, i el febrer del 2021 es va traduir amb una caiguda fins a la tercera posició a les eleccions al Parlament i la pèrdua de la presidència de la Generalitat. Amb tot, el 2019 Junts va aconseguir conservar consistoris clau com Girona, Vic, Igualada.. A més de l'alcaldia de Reus. En total va sumar 370 alcaldies i tot i perdre una seixantena de consistoris, es va mantenir com la formació que encapçala més municipis a Catalunya i va pactar el govern de la Diputació de Barcelona amb un polèmic acord que va donar la presidència al PSC.
Aquest diumenge, després de la inesperada pirueta que va experimentar la candidatura de Junts a Barcelona, canviant d'alcaldable al darrer moment, aquesta formació podrà conèixer l'impacte real de l'anomenat efecte Trias a la capital del país i al territori. A Barcelona les enquestes han fet evident el gir experimentat amb la irrupció de Xavier Trias i Junts s'ha instal·lat en un empat a tres amb comuns i socialistes. Aconseguir el primer lloc a Barcelona representaria un importantíssim baló d'oxigen per aquest partit, que podria trencar amb la imatge de declivi que s'ha apoderat de les seves sigles.
En clau interna, un bon resultat de Trias impactaria en el debat intern sobre les dues ànimes que viuen en tensió dins del partit. Trias no ha amagat la seva aposta per un discurs més proper a l'antiga Convergència, marcant distàncies sense embuts amb la presidenta del partit, Laura Borràs. La llista de Barcelona, amb Victòria Alsina, Ramon Tremosa i Damià Calvet, és tota una declaració de principis d'aquest sector, que va provocar malestar entre el laurisme. A més, el partit manté pendent la decisió sobre el futur de la presidenta del partit, condemnada per prevaricació i falsedat documental, i que en aquesta campanya no ha tingut un especial protagonisme. La qüestió és si Junts -i el seu secretari general, Jordi Turull- està disposada a obrir aquestes carpetes a les portes d'unes eleccions generals. El que sí haurà d'afrontar és la negociació per intentar recuperar la presidència del Parlament que ha perdut amb la inhabilitació de Borràs.
📄 Programa electoral de Trias per Barcelona 2023: Què proposa Xavier Trias?
Els pactes del PSC
El PSC va proclamar fa quatre anys que amb el segon lloc en vots aconseguit a les municipals a Catalunya -i amb la victòria de Josep Borrell a les europees a l'Estat-, donava per acabada la seva travessia pel desert a què els va abocar la crisi provocada pel procés independentista. Els socialistes van aconseguir créixer al conjunt de Catalunya gairebé 5 punts percentuals i 30 regidors; a més de repetir les majories absolutes de l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada de Catalunya, i de Santa Coloma de Gramanet, van refermar la recuperació a Barcelona, tot i que van perdre l'alcaldia de Tarragona -malgrat guanyar les eleccions però empatant amb ERC- i Lleida, així com Terrassa, on Jordi Ballart, que va abandonar el partit arran de la resposta a l'1-O, va posar punt final a 40 anys de govern del PSC. A l'hora de constituir-se els ajuntaments, el PSC va sumar 89 alcaldes, una trentena menys que quatre anys enrere.
La marxa pel desert, però, no va sortir de franc. El PSC va decidir canviar el primer secretari per consolidar la remuntada apuntada que apuntaven les urnes. Salvador Illa va rellevar Miquel Iceta al capdavant del partit el 2021, passant pàgina així a una etapa en què els socialistes catalans van trencar els ponts a Catalunya amb les formacions independentistes. A les eleccions al Parlament del febrer del 2021, el PSC va aconseguir ser el partit més votat, tot i que el pacte entre ERC, Junts i la CUP va apartar Illa de la presidència. Amb tot, aquest mes de març, el PSC va salvar el govern de Pere Aragonès aprovant-li els pressupostos. Per la seva banda, els republicans ha estat un dels puntals del govern de Pedro Sánchez al Congrés dels diputats.
El PSC veu a tocar la possibilitat de recuperar l'alcaldia de Barcelona que els socialistes van liderar amb Pasqual Maragall, aquest és el seu gran objectiu -i també del PSOE- aquest diumenge, en què els socialistes compten refermar el seu pes indiscutible al Cinturó i conurbacions de Barcelona, a més de lluitar també per recuperar les ciutats de Tarragona i Lleida. Més enllà de les municipals l'objectiu és reforçar la posició del partit de cara a les eleccions generals de finals d'any en què Pedro Sánchez s'hi juga la continuïtat a la Moncloa, però també amb la mirada posada a les eleccions al Parlament de Catalunya en què els socialistes, un cop reoberts els ponts de negociació i pactes que l'1-O havia clausurat, aspiren a asseure Illa a la presidència de la Generalitat.
📄 Programa electoral del PSC a Barcelona: Què proposa Jaume Collboni?
Colau i el darrer baluard del 15-M
També els comuns s'hi juguen molt aquest diumenge. La formació morada no ha aconseguit consolidar l'empenta amb què va sorgir el 2015, quan a remolc del 15-M i del moviment que a l'Estat va portar a l'aparició de Podemos, va aconseguir apoderar-se de l'alcaldia de Barcelona de la mà d'una carismàtica Ada Colau, a banda de guanyar les eleccions generals a Catalunya del 2015 i el 2016. Però, a partir d'aquella punta, els morats van començar el descens. Quatre anys més tard, a les eleccions del 2019, els comuns van perdre el primer lloc a Barcelona, però també més de 72.000 vots al conjunt de Catalunya i una tercera part dels regidors. Aquella nit electoral, la formació morada es va despertar amb un panorama molt fosc. I, això no obstant, després de contemplar l'abisme de la derrota, finalment va salvar els mobles, gràcies al cop de mà que li va servir Manel Valls, des de la llista de Ciutadans.
Els darrers anys, Barcelona s'ha mantingut com el vaixell insígnia dels morats, d'una flota municipal més aviat escarransida amb només 16 alcaldies, la major part les quals a l'àrea metropolitana i a la segona i tercera corona metropolitana. Colau ha regnat durant dues legislatures a la capital de Catalunya i no revalidar l'alcaldia seria un revés importantíssim per aquesta formació no només a Catalunya sinó a tot l'Estat. La pèrdua del principal baluard s'emmarca en un context en què la recuperació electoral del PSC i el destensionament del debat independentista ha reubicat de nou els diputats morats a les posicions que històricament havia tingut Iniciativa per Catalunya. En ple procés de reformulació a l'Estat, aquest espai haurà de veure igualment quin paper assumeix Ada Colau, que ha deixat clar que aquestes eren les seves darreres eleccions a Barcelona.
📄 Programa electoral de Barcelona en Comú 2023: Què proposa Ada Colau?
El PP i divisió de la dreta
El 2019 el PP, en plena crisi després de la moció de censura contra Mariano Rajoy, va perdre la meitat dels vots que havia aconseguit quatre anys abans a Catalunya, i es va quedar amb una tercera part dels regidors, de 215 va passar a 67. Només va aconseguir governar a un Ajuntament, el de Pontons del Penedès. A Barcelona, amb Josep Bou, es va mantenir pels pèls al consistori. A Badalona Xavier Garcia Albiol va ser alcalde uns mesos, després que l'alcalde inicialment designat, Àlex Pastor, va ser apartat del govern en ser detingut en ple confinament conduint borratxo. Això no obstant, Albiol va perdre l'alcaldia arran de l'aparició del seu nom als anomenats Papers de Pandora. Aquest diumenge la victòria de Garcia Albiol a aquell consistori es dona de nou per feta, igual que la del candidat de Castelldefels, Manu Reyes, que tot i vèncer als comicis, no aconsegueix apoderar-se del govern.
A aquestes eleccions, amb el nou lideratge al partit encapçalat per Núñez Feijoo a l'Estat i amb Alejandro Fernández a Catalunya, els populars intenten recuperar les posicions amb què comptaven abans del procés, que tampoc no s'ha caracteritzat mai per la seva exuberància. Els populars tenen com a consol que aquest cop el resultat a tot Catalunya no té massa més opció que millorar. De moment les enquestes assenyalen un repunt a Barcelona, després de la batalla que han protagonitzat per aquest espai les quatre forces de la dreta espanyolista a la capital catalana. Els populars han llençat les xarxes per pescar als caladors de vots de Cs, especialment a Barcelona, però no són els únics, atès que el PSC també té parades de manera permanent les canyes a les cada cop més migrades aigües taronges.
📄 Programa electoral del PP a Barcelona: Què proposa Daniel Sirera?
CUP
El 2019 la CUP va perdre gairebé la meitat dels vots que havia aconseguit quatre anys abans i va quedar fora del consistori de Barcelona on el 2015 havia obtingut tres regidors i del de Lleida, on en tenia dos. Amb tot va aconseguir 19 alcaldies, entre les quals va mantenir Berga i va situar-se en segona posició a Girona, amb sis regidors, per davant d'ERC. Aquest diumenge el candidat cupaire a Girona, Lluc Salellas, s'ha situat com un dels principals rivals de la candidata de Junts, Gemma Geis, en la lluita per l'alcaldia. En canvi, a Barcelona la força de Colau dificulta la tornada dels cupaires i les enquestes donen poques possibilitats a la seva candidata, Basha Changue. Amb el trencament de la majoria independentista al Parlament, la CUP ha perdut pes polític en la primera línia política, però aspira a recuperar el votant d'esquerres en desacord amb l'aposta d'Esquerra per la taula de diàleg.