Amnistiats. La secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat aplicar l’amnistia a tres dels quatre joves, que s’enfronten a penes d’entre els 4 anys i 10 mesos i els 6 anys i 4 mesos de presó, per participar en la protesta Holi, de l'esquerra independentista, contra la manifestació del sindicat policial Jusapol, per reclamar millores salarials però amb clara reivindicació espanyolista, el 29 de setembre del 2018 a Barcelona. Així ho ha anunciat aquest dimecres Alerta Solidària que porta la seva defensa.
Els amnistiats són els joves defensats per Alerta i als quals va demanar la seva amnistia: l'Adri de Badalona, en Cesc de Terrassa i en Guim de Barcelona. L'advocat del quart jove, en Francesc de Santa Maria de Montbui, no es va adherir a aquest recurs i es desconeix si també se li aplicarà l'amnistia o haurà de ser jutjat.
Una protesta independentista
Inicialment, l’Audiència de Barcelona, que els havia de jutjar, va denegar-los aplicar-los la norma de l’oblit penal, com demanava l'advocat d’Alerta Solidària, Xavier Monge, tot i que al final va ajornar la vista davant el recurs presentat per la defensa al TSJC. En concret, el tribunal compartia el raonament de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat que la seva actuació no s’emmarca en accions per afavorir la independència de Catalunya o per aturar-la i, si no que era en una manifestació de reivindicació laboral, per tant, han de ser jutjats pels delictes d'odi, amenaces, maltractament d'obra i lesions contra dos manifestants. La defensa va insistir que la manifestació “era clarament independentista”, i ara el TSJC els ha donat la raó.
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el tribunal -format pels magistrats Ángels Vivas, José Grau, Roser Bach i María Jesús Manzano, de ponent-, afirma amb claredat i contundència: "No existeix cap dubte que la manifestació de JUSAPOL no està desvinculada del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Tot el contrari,ho està. La convocatòria no sols era per a la reivindicació salarial, sinó també com a homenatge als agents que havien intervingut en el dispositiu policial constituït per a impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. I vista la data triada, sembla que aquesta segona fi prevalia. Per tant, els fets sí que tenen a veure amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. És més, la lògica més elemental i el sentit comú ens porten a considerar que si només hagués estat una manifestació amb reivindicacions salarials i en una altra data, no s'hauria organitzat una contramanifestació per grups independentistes". La protesta Holi va ser impulsada per diverses organitzacions, com ara la formació juvenil Arran i els CDR.
Contra els que homenatjaven els agents que van actuar l'1-O
El tribunal exposa que "una dada rellevant és que els acusats no es van enfrontar amb els agents policials que en aquell moment controlaven l'ordre de la manifestació, sinó contra els manifestants que homenatjaven els agents que van intervenir el referèndum de l'1 d'octubre. Per tant, els fets es troben dins de les dates marcades per la llei 1/2024 i tenen encaix en aquesta". La majoria de la població catalana es va indignar amb les vexacions que els agents policials van fer als votants del Referèndum, la majoria dels quals també han estat amnistiats.
La secció del TSJC hi afegeix: "L'actuació dels acusats, com ja hem assenyalat, està relacionada directament amb el seu desacord amb l'actuació de part del dispositiu policial de l'1 d'octubre de 2017 i, per tant, amb l'homenatge que anaven a rebre els agents, just un any després. És en aquest context, que es produeixen l'actuació dels acusats, per la qual cosa entenem que es vincula directament amb els fets que comprèn la llei d'amnistia".
"Cap obstacle en els tipus delictius"
El tribunal també insisteix que "no hi ha cap obstacle pel que fa al tipus de delictes pels quals s'acusa" els joves. A més de la finalitat suposadament no-independentista, l'Audiència de Barcelona i la Fiscalia argumentaven que se'ls acusava de delictes no inclosos en la norma. Per contra, el TSJC recorda una de les seves resolucions sobre la norma de l'oblit penal. En concret, la resolució del 2 de maig de 2025, que va validar l'aplicació de l'amnistia que l'Audiència de Barcelona va concedir a un agent de la brigada mòbil del Cos de Mossos d'Esquadra, acusat per un delicte contra la integritat moral d'una manifestant que va caure a terra, i va patir un esquinç al turmell, en la protesta a l'aeroport del Prat, el 2019, contra la sentència del procés. El TSJC no hi va veure aquest delicte, només un possible "excés policial".
Per tot això, el TSJC conclou que els tres joves han de ser amnistiats i s'ha d'arxivar el procés penal contra ells.