Les últimes notícies de l'Audiència Nacional han tret a la llum pública els moviments ben trenats de la justícia espanyola per implicar les forces independentistes catalanes en causes que porten en un color vermell potent la capçalera de terrorisme i així matar dos ocells d'un tret: deixar Pedro Sánchez sense suports legislatius per poder continuar governant i desplaçar Esquerra Republicana i Junts per Catalunya de l'equació: de formacions polítiques políticament homologables a organitzacions que tenen terroristes en el seu si. Aquest i cap altre és l'objectiu de les causes de l'Audiència Nacional de Tsunami Democràtic i els CDR en les quals continua treballant el magistrat Manuel García-Castellón i que van cap al Tribunal Suprem amb dos vips assenyalats pel jutge, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, i dues dotzenes més de persones investigades o acusades de terrorisme i, totes elles, vinculades d'una manera o altra a ERC, Junts i CUP. Una xifra no tancada ni definitiva, que ja sabem per situacions anteriors que és susceptible d'anar creixent.

El PSOE ha estat víctima de les seves pròpies pors, de la campanya de la dreta política, mediàtica i judicial i d'una mirada curta en la qual, segurament, només ha arribat a veure que els independentistes catalans tindrien els seus problemes amb la llei d'amnistia, ja que no seria el paraigua somiat i no aconseguiria veure la malla en la qual ells mateixos quedaven atrapats. Perquè el PSOE s'hauria de fer la pregunta que resisteix a fer-se: es pot governar amb el suport de partits que tenen entre les seves files, no exterroristes, sinó persones buscades per terrorisme? Perquè aquest és el final de l'escac plantejat per l'Audiència Nacional amb les causes de Tsunami i CDR, a les quals sens dubte no renunciarà, ja que en aquests moments és el bastió per mantenir judicialitzada la política catalana i també l'espanyola.

Es pot governar amb el suport de partits que tenen entre les seves files, no exterroristes, sinó persones buscades per terrorisme?

És probable que els socialistes ho vegin tard, però que ho comencin a veure. Almenys, alguns socialistes. Potser no l'influent ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños. Però potser sí l'interlocutor del PSOE, el secretari d'organització, Santos Cerdán, després que Bolaños hagi estat incapaç de posar a sobre de la taula, en cap reunió, cap norma ni europea ni internacional que impedeixi incloure el delicte de terrorisme en els actes amnistiables. Igualment, cap jurisprudència que apunti en aquesta direcció. A més, per més literatura que s'hagi fet des de la justícia espanyola, res del que ha succeït en el procés és susceptible de quedar englobat com a terrorisme i som darrere d'un immens arbre que no ens hauria d'impedir de veure el bosc, que no és cap altre que un intent de procés d'independència el 2017 pacífic en les formes i en el fons.

Però un cop encesa la metxa que és una causa de terrorisme, el desenvolupament polític i mediàtic és el mateix que el de les falses acusacions de rebel·lió. Amb una excepció: criminalitzar el procés per la via de la rebel·lió és un obstacle elevat, però, tot i això, el salt és important si la criminalització s'efectua per la via del terrorisme. Estaríem parlant, i no tardarem a veure-ho, que el PSOE negocia, visita o es reuneix amb partits amb terroristes a les seves files o, directament, s'hi entrevista. Algú s'imagina el PSOE explicant que està negociant amb persones qualificades de terroristes per la justícia espanyola i amb ordres de recerca? Els socialistes tenen encara fins a principis de la setmana que ve per virar de la posició numantina que han mantingut. Si no ho fan, potser sí que la legislatura començarà a tenir un final més ràpid i abrupte del que tothom s'havia imaginat.