On n'hi ha dos n'hi ha tres. En vigílies de l'aniversari de la Constitució, un total de 271 militars en la reserva han firmat un manifest en el qual assenyalen que "la unitat d'Espanya està en perill" i adverteixen "contra el deteriorament de la democràcia" i "la imposició d'un pensament únic". En l'escrit, que s'afegeix al soroll de sabres, amb proclames colpistes reiteren la seva lleialtat a Felip VI. Entre altres signants hi ha el tinent general Emilio Pérez Alamán —excap del comandament militar a les Canàries—, l'almirall José María Treviño —que va ser cap del gabinet tècnic de l'exministre Federico Trillo— i el tinent general Juan Antonio Álvarez Jiménez —exdirector de l'Acadèmia Militar de Saragossa—.
A més d'aquests tres militars que van assolir la més alta graduació, hi ha entre els signants generals i oficials de les diferents escales dels exèrcits. Per això, és un error restar importància a aquest moviment, ja que la influència dels signants a les casernes mai no és petita. La història és plena d'exemples. Almenys hi ha cinc raons a tenir en compte:
Primer. És obvi que estem davant d'un moviment concertat de militars en la reserva però que compta amb un cert silenci còmplice, si no l'aquiescència, de la dreta política i mediàtica.
Segon. Encara que les situacions mai no es repeteixen de la mateixa manera i els anys no han transcorregut debades, no és acceptable que Felip VI continuï guardant silenci quan els signants del manifest li expressen la lleialtat. Callar en aquestes circumstàncies és atorgar.
Tercer. L'oposició dels signants a qualsevol hipotètic indult als presos polítics no és un punt més. En l'epicentre del manifest hi ha la seva preocupació per l'independentisme català.
Quart. Fa temps que a Espanya s'ha engegat una espanyolitat de vegades simbòlica i d'altres no basada en unitat, bandera i llengua. Accions com la d'aquest dissabte canviant el rombe del metro de la Plaza de España per un altre amb els colors de la bandera espanyola és un dels exemples del nacionalisme espanyol.
Cinquè. Que tot aquest moviment coincideixi amb l'aniversari del retorn de l'expresident Josep Tarradellas —5 de desembre de 1977— demostra els passos cap enrere que s'han fet en 43 anys.