Comença el nou curs polític i Pedro Sánchez necessitarà reprendre les negociacions amb Junts a Suïssa per poder sobreviure a la Moncloa. La sortida de Santos Cerdán com a negociador del PSOE amb Junts ha provocat un buit estratègic i un augment de la incertesa. L'especial relació de confiança personal i política que Cerdán havia teixit amb els dirigents de Junts, especialment amb Carles Puigdemont i Jordi Turull, era un element clau per a destravar moments de tensió i facilitar acords sensibles, com l'aplicació de l'amnistia, l'oficialitat del català a Europa o el traspàs de competències a la Generalitat. Les reunions periòdiques a Suïssa han continuat, però sense un recanvi clar encara per a Cerdán, amb Zapatero assumint un paper actiu reunint-se amb Puigdemont recentment, encara que oficialment no s'ha decidit si serà el substitut de Cerdán com a negociador. Però sembla que el futur de l’expresident com a interlocutor amb Junts no té gaire futur, segons el que publica aquest diumenge el diari ABC. El degà de la premsa conservadora espanyola assegura que Junts ha reclamat a Sánchez que rellevi Zapatero com a negociador a Suïssa perquè ja no es fien de l’expresident socialista.
L'executiva del PSOE també vol un altre interlocutor
I, segons aquesta informació, els independentistes no són els únics, perquè també han demanat aquest relleu una part de l’executiva federal socialista, tot i que per raons diferents. “Mentre a Junts no amaguen la seva incomoditat amb Zapatero, fins i tot un lleuger cabreig per les seves promeses incomplertes arribant a ratllar-li de ‘triler’, a Ferraz advoquen perquè sigui algú amb comandament en plaça en la direcció el que comandi aquestes negociacions en un moment complex per a l'acord signat entre Cerdán i el secretari general de JxCat, Jordi Turull, el novembre del 2023 a Brussel·les”. El diari assegura que Sánchez i Zapatero han despatxat durant les vacances a Lanzarote perquè l’expresident viatgés a Suïssa per estovar els independentistes en el seu rebuig a aprovar la reforma d’accés a la justícia promoguda per Félix Bolaños “i testar la postura amb vista a un eventual debat dels pressupostos”, però en les dues qüestions, segons ha pogut saber l’ABC, hi ha hagut pocs avenços, i ara Sánchez vol una nova reunió per analitzar la viabilitat del pacte, “després que Puigdemont amenacés de trencar tots els ponts si no s’atenien les seves demandes, entre les quals que se li apliqui a ell l’amnistia, cosa que ja no depèn de la política”.
L’ABC teoritza que “els de Sánchez es veuen capaços de doblegar a un Junt crescut”, que tracta “d’aprofitar-se de la debilitat del president per aconseguir tot allò que no han aconseguit fins ara”. Però a Junts, afirma el rotatiu, si bé sostenen que tenen avui més eines per a les seves pretensions, “l’actitud fins ara del PSOE, en molts casos per culpa de Zapatero, no ajuda a l’optimisme”, frase que posen en boca d'una font de Junts. I la llista de greuges, segons cita l’ABC, està el de “no aconseguir que el català sigui oficial en la UE, la implementació total de l’amnistia o la no execució de les transferències en immigració”.
El preu de ser "un líder contra Trump"
Pel que fa a la resta de les portades, apostes molt variades pel que fa a la premsa de Madrid i la que s’edita a Catalunya. El País destaca com a tema principal de la seva portada que “Espanya queda atrapada en l’emergència climàtica”, i que l’estiu s’acomiada “després de dies de calor extrema que han provocat un rècord d’incendis i deixen un Mediterrani reescalfat”. El Mundo publica com a tema propi que “la Moncloa assumeix la caiguda de pes internacional de Sánchez” i ho justifica en el fet que el president espanyol “ha primat la política interna” i està pagant que s’hagi convertit en un “líder contra Trump” per les diferències, entre d’altres, per la inversió en defensa que exigeix l’OTAN. La Razón, per la seva part aventura un nou curs complicat per Sánchez. “Del ‘cas Begoña’ al germà: el nou curs judicial assetja Sánchez”, titula el diari de Planeta, que també recorda els casos Koldo o el del fiscal general. Tant El Mundo com La Razón dediquen les seves fotografies principals de les portades a l’assassinat a trets a Lviv de l’expresident del parlament ucraïnès, Andriy Parubiy, una de les notícies en clau internacional que va deixar el dissabte, juntament amb el revés judicial dels aranzels de Trump, que un tribunal d’apel·lació va determinar que eren il·legals, que també recullen alguns diaris en portada.
Pel que fa a la premsa catalana, La Vanguardia obre la seva portada amb una entrevista al ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que titula així: “Espanya defensa els mateixos valors a Washington i a Pequín”, i dedica la fotografia principal a la flotilla d’ajuda humanitària que aquest diumenge parteix cap a Gaza. El Periódico, per la seva part, aposta pel balanç d’estiu del sector turístic, i afirma que “continua a l’alça, però la despesa s’estanca”. El reportatge propi de l’Ara va del rècord històric de milmilionaris, que “ja supera les 3.000 persones en u món en què baixa la pobresa i augmenten les desigualtats”, mentre que el dossier de El Punt Avui, sota el títol “algoritmes per al camp”, aborda la transformació del camp català amb l’entrada de pràctiques de precisió que aplica una nova generació de pagesos i ramaders amb formació tècnica i mentalitat oberta.
