A cap país de nostre entorn europeu han estat tan importants els moviments dels militars com a Espanya per posar fi a situacions democràtiques. Els que tenim una certa edat recordem perfectament el que s'anomenava remor de sabres després de la mort del dictador Francisco Franco i a l'inici de la transició, el que amb més o menys intermitències va durar fins al cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. El missatge des de les casernes sempre era el mateix: por de les autonomies de Catalunya i el País Basc, perill de desintegració d'Espanya i excés de poder per a l'esquerra, que en aquella època representava el Partit Comunista d'Espanya, (PCE). El 23-F va curtcircuitar l'arribada dels militars al govern, certament. Però la pròpia estructura del cop desactivat va servir perquè els partits fessin una sèrie de renúncies que amb els anys no farien més que fer encallar qualsevol reforma a fons de l'Estat. Bé fos judicial, de les autonomies o, fins i tot, dels militars.

Hi va haver molt de cosmètica política i vam arribar a pensar que érem com França, Alemanya o el Regne Unit i la Covid-19 ha situat l'Estat davant el mirall: som més pobres que ells i, per tant, estem en pitjors condicions a l'hora d'ajudar els ciutadans i la qualitat de la nostra democràcia tampoc no és comparable, com certifiquen diferents estudis internacionals.

Si el penúltim incident tenia a veure amb el món de l'alta judicatura, convertit d'un quant temps ençà en el Poder que amb la seva agenda condiciona tots els poders a Espanya, l'última peripècia té a veure amb un grup de diverses desenes de militars retirats de diferents graduacions dels exèrcits de Terra i de l'Aire impulsant manifestos contra el govern espanyol i el possible indult als presos independentistes, com el conegut aquest dijous; que tenen el rei Felip VI com a destinatari, o el fan partícip d'una carta que havien elaborat. També hi ha la creació d'un grup de WhatsApp denominat La XIX del Aire que agrupa comandants retirats de la XIX promoció de l'Exèrcit de l'Aire suggerint floretes com l'afusellament de 26 milions de persones -atribuïda al general de divisió en la reserva Francisco Beca Casanova-, promoure un cop d'Estat o el bombardeig de la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha deixat en mans de la Fiscalia el xat dels militars per si considera oportú actuar i l'exministre José Bono els ha rebaixat a un grup de fatxes trastocats. Després de diversos dies de polèmica pública, la fiscalia de la Comunitat de Madrid ha demanat informació a Defensa i veurem què està disposada a fer. Per sort ha plogut molt des d'aquells anys 70 i els moviments a les casernes tampoc no són els d'antany. Ara bé, aquesta mena de carta blanca amb què compten a Espanya determinats sectors a l'hora de fer gala de comportaments antidemocràtics és enormement preocupant. Ho vam veure aquí amb la violència policial del referèndum de l'1 d'octubre, amb la judicialització de la vida política o la repressió que s'ha practicat a Catalunya.

Ara ja no es limiten a comptes de Twitter amb pseudònim, informes policials esbiaixats o operacions Catalunya. Surten desenes de militars en la reserva dient veritables animalades i hi ha qui pensa que això es resol amb un regany. I mentrestant, la cancellera Merkel ha aprovat un paquet de 89 mesures per combatre l'extrema dreta dins del concepte de democràcia defensiva o militant, demostrant una vegada més que és perfectament compatible ser de dretes i lluitar contra l'extrema dreta. Una cosa que PP i Ciutadans no semblen tenir gaire clara.