Avui els lectors de diaris impresos i els passavolants que miren les portades als quioscos s’hauran endut un ensurt de por. De sobte, Nissan ha decidit marxar de Catalunya. Deixa entre 20.000 i 30.000 treballadors a l’atur, entre la mateixa plantilla de la fàbrica i les 425 empreses afectades. D’un dia per l’altre, s’ha esborrat entre un 2,6% i un 3% del PIB català. Com és possible? Si fins ara els diaris ens en deien entre res i gens, de tot això!
Les portades d’avui arriben com els forenses, a certificar la mort i a dir que sí, que allò és un cadàver. Fan tard. No és una mort sobtada. Les fàbriques fa una dècada que es dessagnen. Àngels Chacón, la consellera d’Empresa i Ocupació, havia dit al novembre, després d’un viatge al Japó, que Nissan no descartava la fabricació d'un nou model a Catalunya, que passava un “moment de reestructuració a nivell directiu”, però que “no s'havia de patir” per la planta. Ahir, empipada, s’exclamava a TV3: “S'han rigut de nosaltres o què?”.
Això mateix podrien dir els lectors dels diaris, que avui en portada fan de ploramorts. Només poden publicar l’esquela de la fàbrica —gairebé tots amb la mateixa imatge des de diverses perspectives— i l’anàlisi post mortem de la cosa, que serveix de ben poc. Quan fou mort el combregaren. On eren els diaris tots aquests anys que Nissan emetia els senyals del que ahir es va confirmar? A la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou.
Fa dos divendres, la vicepresidenta espanyola d’Economia, Nadia Calviño, deia que “no li constava” que Nissan tingués intenció de tancar la planta de Barcelona. Va recordar que, a principis d’any, la firma japonesa va expressar el seu compromís al mateix president Sánchez, que se’n va vantar en un tuit. Abans-d’ahir, la ministra del ram, Reyes Maroto, va fer un últim esforç: advertir severament a Nissan que tancar li costaria mil milions d’euros. Quina por.
És una reacció amb el mateix fons que la gestió de la Covid-19 amb confinament dur: t’has de quedar a casa o arriscar-te a 601 euros de multa. A canvi d’acceptar la duresa extrema de les mesures —i de posar-hi els morts—, la ciutadania s’espera tests massius, un sistema de traçabilitat dels contagis, el calendari escolar del curs que ve, l’ingrés mínim vital o els cobraments dels ERTO… Aquests, però, són afers on els diaris baden i en parlen menys del que convé a la gent. Potser això de Nissan els espavila.
