El 2011 es van activar les alertes a l'Institut del Teatre en conèixer la destrucció dels Ninots Mironians de Mont-roig del Camp. Les figures havien estat construïdes el 1993 per a l'Any Miró —amb la participació dels nens del poble— pels professors Joan Baixas i Alfred Casas, seguint una idea del divulgador Josep Miquel Martí i Rom. Davant la notícia, Mercè Saumell, aleshores directora de serveis generals de la institució, va enviar una carta a l'alcalde socialista, Fran Morancho, oferint-se a salvar els ninots i incorporar-los al fons del Museu de les Arts Escèniques (MAE), a Montjuïc. "La família Miró no ho va voler; va ser molt taxativa, fins i tot agressiva", recorda Saumell quinze anys després. A la seva carta, Saumell definia les creacions com a patrimoni de "l'escena catalana".
Quan es van fer havien comptat amb el suport inicial de la família Miró, però després la gestió dels drets va canviar de mans i els ninots no van revalidar la simpatia dels successors del pintor. El 2011 havia fet divuit anys des de la presentació en societat de les figures en una cercavila pels carrers del poble. Els sis Ninots Mironians van dansar al ritme de les gralles a l'antiga plaça del Generalísimo, plaça rebatejada el 1979 amb el nom de Joan Miró en presència del pintor. L'acte es va convertir en una de les fites de la relació entre l'artista i Mont-roig, poble on el pintor es van instal·lar en els primers anys de la seva trajectòria. Allà hi ha el Mas Miró, actual seu de la Fundació Mas Miró.
Anys més tard, el 1993, Mont-roig tornava a homenatjar l'artista, ara pel seu centenari, amb una acció singular a la plaça que duia el seu nom: l'estrena dels capgrossos inspirats en els putxinel·lis gegants que el pintor havia creat el 1976 amb el grup de teatre La Claca de Joan Baixas. Eren unes creacions inspirades en uns dissenys de Miró al voltant de l'obra Ubú rei d'Alfred Jarry i que van ser part d'un muntatge que tenia molt a veure amb la fi de la dictadura: Mori el Merma. Els decorats, les màscares i els ninots d'aquell muntatge els va dissenyar i pintar Miró. Durant mesos va col·laborar en el disseny dels personatges, construïts amb tela i gomaespuma als tallers de La Claca. El procés creatiu el va immortalitzar Francesc Català-Roca en fotografies i es conserva una producció fílmica, considerada única.
Peça clau del teatre independent català
L'obra va ser un muntatge clau del teatre independent català dels anys setanta, recorda Mercè Saumell. Es va estrenar el 1978 al Liceu i després va viatjar a Nova York i Sydney. Era una al·legoria directa del dictador Franco (Ubú rei), representava la fi del franquisme i la lluita per la llibertat. Una proposta que en aquell moment va trobar el suport de la burgesia catalana. Es tractava d'una obra col·lectiva: els ninots van ser pintats per l'artista mentre els actors, dins de les carcasses, ballaven coreografies. Seguint aquest esperit, el 1993 Joan Baixas va acceptar la proposta del divulgador cultural Josep Maria Martí i Rom per construir unes figures noves a Mont-roig, celebrant l'Any Miró. Les peces s'inclourien en l'imaginari col·lectiu, a través del bestiari.
Baixas, que no ha volgut fer declaracions sobre aquesta polèmica perquè està centrat en un gran projecte —"assumpte oblidat", diu— va fer els sis ninots amb l'ajuda de dos artistes experimentals, Alfred Casas i Martí Doy, a més de comptar amb la participació dels infants del poble. Dels altres dos creadors, parlem amb Casas, que lamenta el que ha succeït: "M’agradaria saber quina legitimitat té un coi de descendent de Miró per fer destruir allò que a mi m’ha costat un munt d’esforç de fer-ho. Què ha fet ell a part de néixer?", es pregunta.
L'interrogant sobre la legitimitat se'l planteja també l'actual directora del Museu d'Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, Anna Valls: "No sé si l’alcalde podria haver lluitat més, crec que els hereus tenien les de guanyar i, per tant, potser no tenia cap sentit. En tot cas, per mi l’únic dubte, i caldria aquí consultar un expert en drets d’autor i propietat intel·lectual, és si els hereus podien obligar a destruir-los: el que és segur és que no es podien exposar sense el seu permís, però destruir-los?" Valls creu que el Museu de les arts escèniques, "hagués estat el lloc per preservar-los i difondre’ls pel que significaven i pels dos professors que els van construir".
L'ajuntament confessa
Els ninots, un cop van ser retirats de l'espai on havien estat exposats, van estar dipositats en algun magatzem municipal fins a acabar a la deixalleria municipal. Aquest estiu ha explotat una polèmica en transcendir que les figures havien estat destruïdes. No era una informació oficial fins que el rebombori ocasionat per la publicació de documents va forçar l'ajuntament a admetre que els havia destruït al·legant que no s'hi podia oposar perquè la família Miró ho havia demanat. La Generalitat ha informat que els ninots no constaven en cap inventari i, per tant, considera que no disposen de protecció legal. No obstant això, la Plataforma Defensa Mont-roig ha portat la qüestió als jutjats per denunciar la destrucció de patrimoni cultural.