Tal dia com avui de l’any 1714, fa 312 anys, un cos del Reial Exèrcit de Catalunya, format per 1.000 homes i comandat pel coronel Francesc Busquets i Mitjans, entrava a Manresa i acorralava la guarnició borbònica francocastellana establerta a la ciutat i comandada pel general Carrillo de Albornoz, anomenat el "carnisser de la Gleva", perquè en un enfrontament anterior havia ordenat degollar 130 presoners de guerra catalans (Masies de Voltregà, 3 i 4 de febrer del 1714). L’atac de Manresa seria la darrera campanya militar catalana de la guerra dels Catalans (1713-1714); la fase final de la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15).
Aquella operació militar es va produir després de la batalla de Talamanca, que s’havia saldat a favor dels catalans (13 i 14 d’agost del 1714). En aquella batalla, el Reial Exèrcit de Catalunya, format per 1.500 cavallers i 1.500 infants, i comandat pel general Desvalls, havia massacrat l’exèrcit castellà de Felip V, format per 2.000 efectius i dirigir per Carrillo de Albornoz. Després de la batalla de Talamanca, el "carnisser de la Gleva" es va retirar a Manresa i l’estat major català hauria decidit d'enviar-hi un cos de l’exèrcit, mentre que la resta es dirigia a Barcelona per a trencar el setge francocastellà sobre la capital catalana.
Després de dos dies de combats (4 a 6 de setembre del 1714), i amb els francocastellans que havien abandonat les seves posicions i havien acabat refugiats i assetjats a l’interior de la Seu, el coronel Busquets seria informat que el cos de l’exèrcit francocastellà, format per uns 2.000 efectius, es dirigia a Manresa per a auxiliar el "carnisser de la Gleva" i la guarnició borbònica francocastellana assetjada. El coronel Busquets ordenaria la retirada a una posició segura fora de la ciutat, no sense que els Fusellers de Catalunya haguessin aconseguir entrar a l’interior del temple i haguessin causat importants baixes entre els borbònics.