Diada de Catalunya 2026, DIRECTE | Segueix els actes i les ofrenes de l'11 de setembre

Ben a prop, al passeig Lluís Companys de la capital, es nota l'ambient familiar i festiu de la Diada, amb persones gaudint del bon temps als jardins i de les paradetes del MerCAT que ha organitzat Òmnium Cultural en aquest espai. 

Després de les ofrenes d'entitats i partits polítics, vianants i curiosos continuen apropant-se durant tot el dia a un dels epicentres de la celebració de la Diada a Barcelona, el monument a Rafael Casanova. 

El Parlament de Catalunya ha tornat a obrir les portes a la ciutadania per la Diada en una jornada marcada per la cultura popular. Balls de bastons, sardanes, gegants i el ball de la sega han omplert els espais de la cambra, en una mostra que ha reivindicat el folklore com una part essencial de la identitat catalana i la necessitat de transmetre'l a les noves generacions. El president del Parlament, Josep Rull, ha defensat que "la cultura popular construeix ponts" i ha reivindicat el seu caràcter integrador. Per il·lustrar-ho, ha recorregut als castells: "Imagineu-vos un castell en què dius 'tu ja no pots entrar a la pinya, i tu tampoc'. Seria un castell impossible". Rull, que ha acabat participant en la ballada de "La Santa Espina", també ha reivindicat la senyera i ha recuperat el discurs de Pau Casals davant l'ONU el 1971 per destacar la tradició catalana de pau i defensa de les llibertats: "Això és Catalunya, i aquest Parlament n'és hereu".

Sant Boi de Llobregat ha commemorat aquest Onze de Setembre els 50 anys de la històrica Diada del 1976, la primera celebrada després de la mort de Franco i marcada pel lema "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia". A banda dels actes tradicionals, com l'ofrena a l'església de Sant Baldiri, la hissada de la senyera i el ball de l'Àliga, la ciutat ha organitzat una cercavila per recordar aquella mobilització, que va desbordar totes les previsions en ple procés de transició. A l'acte hi han assistit el president del Parlament, Josep Rull, la consellera Alícia Romero i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. La manifestació del 1976 es va convertir en una fita del catalanisme després que les autoritats impedissin que la commemoració se celebrés a Barcelona. Sant Boi va acabar esdevenint l'escenari d'una de les primeres grans demostracions públiques de reivindicació nacional i democràtica de la nova etapa política.

La Mesa del Parlament també ha participat aquest matí a l'ofrena floral a la tomba de Rafael de Casanova, a Sant Boi de Llobregat. pic.twitter.com/s6Al36M5vu

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) September 11, 2026

doncs així estava l’acte institucional a Sant Boi, estelades i alguns crits d’independència. El PSC no ho ha pogut amagar. pic.twitter.com/WVn2z7wLSq

— Guerau ||*|| (@Guerau06) September 11, 2026

Centenars de persones han homenatjat aquest divendres a Barcelona Salvador Allende, coincidint amb el 53è aniversari de la seva mort durant el cop d'estat de Pinochet. L'acte, celebrat davant del bust dedicat al president xilè al barri del Carmel, ha inclòs una ofrena floral, un minut de silenci i l'emissió per ràdio de les seves últimes paraules. Entre els assistents hi havia Amanda Jara, filla de Víctor Jara, que ha lamentat que "es continuï patint repressió en molts indrets del planeta", així com els ministres Ernest Urtasun i Jordi Hereu. La comunitat xilena ha reivindicat la necessitat de mantenir viva la memòria d'Allende en un moment especialment simbòlic: aquest any, per primera vegada des del cop d'estat, Xile no ha organitzat actes oficials en record seu. La decisió arriba amb José Antonio Kast al capdavant del país, un dirigent que ha defensat obertament la dictadura de Pinochet.

L'exconseller de Cultura i actual diputat de Junts al Parlament, Lluís Puig, s'ha mostrat convençut que l'amnistia se li aplicarà pròximament i que podrà participar presencialment en la Diada de l'any que ve. "Segur, sembla ser, que a la Diada de l'any que ve estaré amb vosaltres, no hi faltaré", ha afirmat en una intervenció telefònica durant l'acte independentista organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres al passeig del Born de Barcelona. Puig, que continua residint a la Catalunya Nord, ha reivindicat també la figura de Francesc Macià, coincidint amb el centenari del Complot de Prats de Molló, i n'ha destacat la perseverança: "No es va rendir, va persistir i va lluitar". En el mateix acte, l'expresidenta del Parlament Laura Borràs ha remarcat que la Diada no commemora una derrota, sinó "l'últim dia que Catalunya va ser lliure", i ha defensat que una nació desapareix només quan deixa de lluitar.

El president del PNB, Aitor Esteban, que ha acompanyat Junts en la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova per la Diada, ha reclamat que la llei d'amnistia s'apliqui com més aviat millor als dirigents independentistes catalans que encara no se n'han pogut beneficiar. "Urgeix que sigui així com més aviat millor i, a partir d'aquell moment, es podran començar a construir més coses i sabrem realment quina és la voluntat de la societat i del poble català", ha afirmat. Esteban considera que no és acceptable que encara hi hagi representants catalans que no hagin pogut tornar a Catalunya. Per això, sosté que l'escenari actual és només "una foto del moment" i que no permet conèixer amb plenitud quina és la voluntat política del país. El líder del PNB també ha reivindicat la Diada com una mostra de solidaritat entre Catalunya i Euskadi, dues nacions que, segons ha remarcat, comparteixen molts elements. "S'equivocaria molt qui pretengui tractar Catalunya i Euskadi com una comunitat autònoma més. Som molt més", ha sentenciat.

Aurten ere Diadan bertaratu gara Kataluniari EAJ-PNVren errespetua eta alkartasuna adierazteko.

Euskadi y Catalunya somos dos naciones, y como tal debemos ser tratadas. Dos pueblos en marcha y con una clara vocación europea.

Queremos hoy también exigir, cuanto antes, el… pic.twitter.com/sTPvBswlXy

— AITOR ESTEBAN (@AITOR_ESTEBAN) September 11, 2026

A Lleida, l'acte institucional per la Diada s'ha fet a la nau central de la Seu Vella i ha posat el focus en l'auge de l'extrema dreta, tant a Catalunya com a Europa. El conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha defensat que, davant els qui "qüestionen drets" i intenten "trencar els vincles" de la societat, la resposta ha de passar per "més democràcia, més drets, més serveis públics i més comunitat". En la mateixa línia, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha advertit que els discursos simples poden guanyar terreny en contextos marcats per la por, la incertesa i el malestar, i ha avisat que els senyals que arriben d'Europa "no es poden ignorar". La jornada també inclou les tradicionals ofrenes a l'edifici del Roser, un dels símbols de la caiguda de Lleida davant les tropes de Felip V l'any 1707.

🟡🔴🟡🔴🟡🔴🟡🔴🟡 #Diada2026

💐 La celebració institucional de la Diada a Lleida s’ha fet aquest migdia a la Seu Vella, presidida pel conseller de Drets Civils

👉 Durant els discursos s’ha apel·lat a la tolerància i a fer front a les amenaces populistes

➕ Info:… pic.twitter.com/r3iljd2Wmn

— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 11, 2026

A Tarragona també s'ha celebrat la Diada amb un acte institucional organitzat per l'Ajuntament on no han faltat la tradicional ofrena floral ni tampoc els castells. L'ofrena s'ha celebrat al monument de Rafael Casanova i més tard, al pla de la Seu, davant la Catedral, s'ha celebrat la diada castellera amb les quatre colles de la ciutat. Les marxes descentralitzades que han organitzat les entitats independentistes tindran lloc a les Terres de l'Ebre, concretament a Amposta, amb dues columnes que confluiran al pont penjant de la capital del Montsià.

1️⃣ Primera ronda!

🔴 @xiquetstgn: 7d8
🟢 @CCSPISP: 3d8
🔵 @XiquetsSerrallo: 4d8
🟣 @JoveDeTarragona: 4d9f

Comença la diada amb tot descarregat! pic.twitter.com/hgR3FT65IO

— Santa Tecla Tarragona (@SantaTeclaTGN) September 11, 2026

Ja s'han anunciat els números premiats de la Grossa de la Diada 2026, el sorteig de Loteries de Catalunya que se celebra aquest divendres 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. El 54949 de la sèrie 9 ha estat el número guanyador del premi extraordinari de 2 milions d'euros. Ben aviat, podràs comprovar la Grossa de la Diada 2026 i revisar tots els resultats del sorteig. Només hauràs d'introduir el número i la sèrie del teu bitllet al comprovador de la Grossa de la Diada d’ElNacional.cat per saber si has aconseguit algun dels premis del sorteig.

💰 Grossa de la Diada 2026: data, horari, premis i tota la informació del sorteig

Elogis a Fermín, un exemple d'integració. Una de les imatges tradicionals de les ofrenes al monument de Rafael Casanova amb motiu de la diada és la del FC Barcelona, però la d'aquest Onze de Setembre té un significat especial, perquè el club ha portat com a representant del primer equip a un jugador com Fermin, que és andalús, però que s'ha format a la Masia, ha estudiat en català i parla perfectament la llengua del país que l'ha acollit. Un gest molt celebrat a les xarxes socials. 

Fermín. Andaluz, habla y estudia una carrera en catalán. Hoy representa y lidera al Barça en la Diada de Catalunya. Muy grande. https://t.co/17qs3l9HLY

— Andalucía Libre (@abajomonarquia) September 11, 2026

Un cordó dels Mossos d'Esquadra ha barrat el pas a una manifestació d'Arran, organització juvenil afí a la CUP, que intentava arribar al Fossar de les Moreres després d'un homenatge a Gustau Muñoz, mort durant una manifestació de la Diada de 1978. Els moments de més tensió s'han viscut a la Via Laietana, quan alguns manifestants han llançat globus d'aigua contra els agents i els antiavalots han carregat contra la capçalera de la marxa per impedir que avancés cap al Born. La protesta ha continuat després fins a la part baixa de la Via Laietana, on s'ha trobat a poca distància d'una altra manifestació d'un grup independentista d'extrema dreta. Els joves d'Arran han cridat consignes contra Sílvia Orriols, mentre els Mossos evitaven que tots dos grups entressin en contacte. Finalment, la marxa d'Arran s'ha desplaçat fins a la plaça Comercial, davant del Born Centre de Cultura i Memòria, on estava previst que se celebressin els parlaments de l'organització.

Els enfrontaments del dia anterior al Fossar de les Moreres i la irrupció d'Aliança Catalana en el marc polític català estan marcant els discursos d'aquesta Diada, tant per la part de les formacions i actors independentistes com per les forces de dretes. Alejandro Fernández, president del PPC, també s'hi ha referit i ha demanat una Catalunya en convivència. “Hi ha un tipus d'ideologia que, malauradament, ja no en té prou amb barallar-se amb els que no pensen com ells, sinó que ara, fins i tot es barallen entre ells”, ha assegurat, referint-se als fets ocorreguts al Fossar de les Moreres. En aquest sentit, ha acusat els sectors independentistes de mostrar una imatge “nefasta i poc edificant” amb un “espectacle de garrotades i ball de bastons”. “Menys Fossar de les Moreres i més donar exemple al món”, ha reblat.

L'alerta contra l'extrema dreta també ha marcat l'acte institucional de la Diada que s'ha celebrat a Girona, on s'ha fet una crida a la mobilització en un moment decisiu per Catalunya amb aquesta amenaça, així com per les desigualtats socials o el canvi climàtic.  La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha apel·lat a la resiliència de la societat catalana i ha defensat una Catalunya capaç de fer de "contrapunt" en un món que, ha advertit, "es tanca". Per la seva banda, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha alertat de les amenaces que planen tant en l'àmbit global com en el nacional, des de l'avenç de l'autoritarisme fins a l'augment de les desigualtats, i ha reclamat que Girona assumeixi un paper capdavanter en la mobilització. Organitzat per la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Girona, l'acte ha servit, també, per reivindicar la figura del president Josep Irla en el 150è aniversari del seu naixement i els 50 anys de la recuperació de la Diada després del franquisme.

Per acabar, Antich vaticina que "venen temps tèrbols, aquí i arreu, no podem enganyar-nos", però davant l'Estat espanyol que "no té la intenció d'abordar el conflicte polític sinó que el nega, que empara la catalanofòbia dels tribunals i la policia" i també davant les amenaces "que es dibuixen a curt termini amb l'ascens de l'extrema dreta a Catalunya, a l'estat i al món", Òmnium proposa "fer un exercici de responsabilitat col·lectiva" i fa una crida a reconstruir un gran espai compartit del catalanisme democràtic, el sobiranisme i l'independentisme. Antich proposa articular un "front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic" que recuperi els grans consensos del país i torni a vertebrar el que anomena "el carril central" de Catalunya. Òmnium posa la seva estructura territorial al servei d'aquest objectiu i interpel·la directament els partits sobiranistes perquè siguin capaços de traduir aquests consensos socials en acció política.

Antich reivindica també quin model de país vol construir Òmnium. Ho fa encadenant diverses vegades l’expressió "Apostem per": una Catalunya inclusiva, que faci de la diversitat una fortalesa; una societat cohesionada al voltant de la llengua i la cultura catalanes; "un sol poble" que incorpori tothom, independentment de l’origen, la religió o la llengua familiar; i una nació cívica que avanci cap a més drets, llibertats i sobirania. En aquest marc, reafirma que Catalunya és una nació amb dret a decidir democràticament el seu futur i que l’autodeterminació continua sent, per a Òmnium, la via per resoldre el conflicte polític amb Espanya.

El president d'Òmnium reivindica alhora el catalanisme i l'independentisme com a moviments essencialment democràtics, vinculats històricament a la defensa dels drets i les llibertats. Davant l'avenç de l'extrema dreta a Europa, Antich contraposa el model de Catalunya al de les forces que aposten per la divisió i posa com a referència nacions sense estat com Escòcia, Gal·les, el Quebec o Euskal Herria, que aspiren a avançar a partir de majories socials i polítiques, "fent de la democràcia i de la cohesió social i cultural el fonament de l’estratègia, el discurs i l’acció".

Antich alerta que el catastrofisme i la polarització estan alimentant l'auge del populisme i de l'extrema dreta, que considera "dues cares del mateix fenomen". "Aquests monstres, ara, ja són aquí, i viuen entre nosaltres. L'ou de la serp", adverteix. Per al president d'Òmnium, convertir la ràbia, l'enuig o l'odi en motor polític, oferir respostes simples a problemes complexos i posar sota sospita una part de la societat catalana és una actitud "socialment tòxica" que posa en risc la cohesió del país.

Antich situa la cohesió social com una condició imprescindible per al futur nacional de Catalunya i carrega contra els discursos que assenyalen la immigració o que pretenen decidir qui és i qui no és català. Defensa que Catalunya ha estat històricament una societat d'acollida i adverteix que "sense cohesió social, no hi pot haver emancipació social ni alliberament nacional ni independència". Per al president d'Òmnium, alimentar la por, la ràbia i la fractura social només obre la porta al populisme i a l'extrema dreta.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha obert l'acte polític amb un discurs que ha volgut ser un cant d'esperança per aquests temps convulsos i en un context marcat per la polarització i l'ascens dels extremismes. "En moments de desconcert, cal tornar als principis i valors bàsics. En moments de desorientació, cal recordar per què lluitem. En moments de polarització, cal recordar la força imparable dels grans consensos socials. En moments en què el populisme s’estén com una pesta a les xarxes socials i les converses, però també al debat polític, marcant l’agenda, cal recordar que no hi ha respostes fàcils a problemes complexos. No es pot enganyar la gent.  En moments de malestar, cal obrir horitzons d’esperança. I això volem fer avui, quan, des d’Òmnium, ens dirigim a la societat catalana: portem un missatge d’esperança", ha expressat Antich.  

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) també ha participat en l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. La delegació de l’entitat estava encapçalada per la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, i el vicepresident primer, Isidre Pineda, juntament amb la secretària general, Rosa Vestit; el secretari general adjunt, Marc Sanglas, i el vicepresident Xavi Paz. Amb motiu de la Diada, l’ACM ha fet públic un manifest en el qual reivindica el dret de Catalunya a decidir el seu futur i a disposar de més llibertat, autogovern i capacitat de decisió. El manifest posa un èmfasi especial en el paper del municipalisme com un dels pilars de la vertebració del país. "Els 947 municipis catalans són espais on es manté viva la llengua, es preserva la cultura, es construeix convivència, es defensa el territori i es dona resposta als problemes quotidians de la ciutadania". L’ofrena floral de l’ACM s’ha fet conjuntament amb la Federació Catalana de Municipis (FCM).

Just als antípodes ideològics de l'independentisme, trobem Societat Civil Catalana, que en un comunicat ha explicat que no celebra la Diada perquè considera que l'Onze de Setembre s'ha convertit en una commemoració "separatista" que no representa el conjunt de la societat catalana. L'entitat cívico-cultural, defensora del constitucionalisme, sosté en un comunicat que "el 1980 el nacionalisme va inventar, oficialitzar i segrestar una celebració que només inclou els separatistes". Com a alternativa, proposa que la festa oficial de Catalunya sigui el 23 d'abril, diada de Sant Jordi, que considera una jornada "més plural, integradora i respectuosa". En una publicació a la xarxa X, Societat Civil també fa befa dels aldarulls del dia anterior al Fossar de les Moreres, entre partidaris d'Aliança Catalana i antifeixistes. "Separatistes catalans contra separatistes catalans", afirmen.

Separatistes catalans contra separatistes catalans.

Molt pacífica, plural i festiva la diada. Bon ambient.pic.twitter.com/QLbgSwAKzQ

— Societat Civil Catalana (@Societatcc) September 11, 2026

El Consell de la República, per la seva banda, ha reclamat "unitat a l'independentisme", oblidant qualsevol retret o diferència, mentre Espanya "es desfà com el sucre", en paraules del seu president, Jordi Domingo. El dirigent de l'entitat ha erigit el Consell de la República com a "facilitador" de la unitat i poder treballar plegats per "obtenir el que el poble desitja". "És un bon moment en què Espanya s'està desfent com sucre i perquè tenim l'amnistia a tocar", ha afegit.

També l'ANC ha encoratjat la ciutadania a sortir als carrers a manifestar-se per un "nou embat independentista". El president de l'ANC, Josep Vila, ha proclamat que "la millor ofrena" és agafar l'estelada i manifestar-se per "empènyer amb força" la lluita independentista.

Òmnium ha fet una crida a la ciutadania a sortir als carrers i manifestar-se. El president de l'entitat, Xavier Antich, ha defensat que cal tancar la carpeta de la repressió per "tornar a obrir la carpeta del dret a l'autodeterminació" en un context en què l'aplicació de l'amnistia "està a tocar". Antich ha reclamat la independència de Catalunya "amb tots els seus accents, orígens i diversitat". Segons ha dit, la Diada d'aquest any ha arrencat amb un "gust agredolç" pels incidents al Fossar de les Moreres. I s'ha mostrat preocupat per l'ascens de l'extrema dreta que, segons ha afegit, a Catalunya "s'embolica amb l'estelada", en referència a Aliança Catalana.

Aquesta és la intervenció de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en el que ha reivindicat que la força de Catalunya com a poble "ha estat la força de saber sumar i avançar junts". Collboni ha recordat la Diada de 1976, "quan la societat catalana va saber unir-se al voltant de la lluita per la democràcia, les llibertats i l'autogovern". Ha afirmat que, 50 anys després, aquests valors tenen "més vigor que mai". Així, ha reivindicat que Catalunya és una societat "plural i diversa" que ha sabut sumar la "diversitat". "El que volem és que Catalunya avanci, però només avançarà si ho fem tots i totes plegades, sense deixar ningú enrere", ha manifestat.

Els Comuns han defensat aquest divendres la Catalunya "diversa i inclusiva" davant l'"extremisme" dels qui generen "odi i por". "Defensar Catalunya no serà mai aixecar murs entre catalans", ha recordat el ministre de Cultura i responsable institucional del partit, Ernest Urtasun, després de la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova per la Diada. Aquesta ha estat la intervenció del ministre.
 

Carles Puigdemont ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials amb motiu de la Diada en el qual expressa el seu record als catalans que van defensar Barcelona l'11 de setembre de 1714, als que van lluitar al costat de la Generalitat republicana contra el franquisme i els que van patir els camps de concentració nazis. També als qui han patit "repressió i exili per la defensa de la independència" i "l'intent de genocidi del poble català" durant les dictadures del segle passat.

Amb el record dels catalans d'ahir, amb el compromís amb els catalans d'avui i amb l'esperança per als catalans de demà:
Molt bona Diada Nacional de Catalunya!
Visca Catalunya lliure! pic.twitter.com/BrIl8YnzzK

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 11, 2026

Des del PSC, la número dos i portaveu Lluïsa Moret ha refermat els principis del socialisme democràtic perquè "és l'única manera de fer front els postulats que defensen l'odi i la por" i estan en postures "confrontacionistes i autoritàries". Els socialistes han reivindicat des de l'acte d'ofrena floral a Rafael Casanova "l’esperit unitari del catalanisme democràtic i popular" de la Diada de 1976 a Sant Boi després de la dictadura, de la qual es compleixen ara cinquanta anys. 

La CUP ha asseverat amb motiu de la Diada que "sense independència no hi ha futur" i, per això, ha instat a mobilitzar-se en la manifestació d'aquesta jornada. Des de l'acte d'homenatge a Gustau Muñoz, la portaveu cupaire Su Moreno ha criticat les càrregues dels Mossos d'Esquadra aquest dijous a la tarda en l'acte al Fossar de les Moreres de Barcelona i ha responsabilitzat el PSC d'"atonyinar a la gent i protegir el feixisme". 

«La CUP tenim clar quina és la nostra trinxera, i volem reivindicar una vegada més una catalanitat popular, diversa i antiracista. Caminem cap a la plena independència, cap a una terra lliure: una terra de tothom».

🗣️ @SuCapellades a l’acte d’homenatge a Gustau Muñoz pic.twitter.com/DjoNvcNcAI

— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 11, 2026

Des del PP català, per la seva part, han felicitat la Diada amb un comunicat en el qual advoquen per una Catalunya "de tots i pera tots, oberta, plural i integradora, que faci de la concòrdia social i la prosperitat econòmica la base del seu futur". Els d'Alejandro Fernández han subratllat el desig d'una Catalunya "plenament catalana, espanyola i europea" que construeixi el seu futur "sumant i no dividint". També han aprofitat per carregar contra el govern espanyol, al qual acusen de "convertir la confrontació en una forma de supervivència política", i al de la Generalitat, per "seguidisme". Els populars catalans també han enviat el seu suport a Ceuta i ho han comparat amb el que van rebre dels ceutins durant el Procés.

VISCA CATALUNYA!
Bona Diada! pic.twitter.com/8kiLgKNOVA

— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) September 11, 2026

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que Catalunya "ho té tot per enlairar-se" i ha recordat la "majestuositat" dels actes a la Sagrada Família durant la visita del papa Lleó XIV. "No necessita continuar sent moneda de canvi de res, sinó part del canvi que necessita tota Espanya per recuperar l'ordre, la llibertat i la prosperitat", ha asseverat en un tuit el dirigent popular, que ha acabat el seu missatge felicitant la Diada en català.

Que Cataluña lo tiene todo para despegar pudo verlo el mundo entero hace pocos meses, en la majestuosidad de la Sagrada Familia, con ocasión de la visita a España del Papa León XIV.

No necesita seguir siendo moneda de cambio de nada, sino parte del cambio que necesita toda…

— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) September 11, 2026

En una atenció als mitjans des de l'ofrena floral a Rafael Casanova, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha acusat aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, de "desfer la nació per acció o per omissió" i ha afirmat que vol "tapar la mala gestió" fomentant la "polarització". Turull també ha convidat la ciutadania a manifestar-se aquest Onze de Setembre amb "compromís" i sense "odi entre nosaltres".

Continuen les ofrenes al monument a Rafael Casanova. A les 12 començarà el gran acte polític d'Òmnium Cultural a l'Arc de Triomf. 

"Quan hem anat a l'una, amb els millors valors i actituds, ens n'hem pogut sortir. Convidem a tothom que surti a manifestar-se, no convertim la revolta dels somriures en la revolució de l'odi. Això seria letal", ha reclamat el secretari general de Junts, Jordi Turull. 

Aitor Esteban, líder del PNB, s'ha desplaçat a Barcelona per celebrar la Diada: "Els nostres dos pobles tenen molt en comú. És el dia per repetir que som una nació i s'equivocaria molt qui pretén tractar Euskadi i Catalunya com dues comunitats autònomes més". 

El ministre Ernest Urtasun reivindica una "Catalunya cohesionada i a on ningú se li exigeix carnets d'origen". "Volem reivindicar la Catalunya diversa i d'un sol poble. No permetrem que cap extremista doni carnets de catalanitat", ha manifestat després de participar de l'ofrena floral. 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, encapçala la delegació en l'ofrena del partit al monument a Rafael Casanova. El president del partit, Carles Puigdemont, viu la seva novena diada a l'exili. 

També participen d'aquest acte partits com el BNG o EH Bildu. 

Torn d'Oriol Junqueras, president d'ERC, acompanyat per la seva secretària general, Elisenda Alamany, la vicepresidenta del partit, Diana Riba, i el president Pere Aragonès. També hi era bona part de la plana major del partit i representants del Jovent Republicà. 

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, aprofita la Diada per reivindicar la llengua i reclamar al Govern de la Generalitat que desplegui el Pacte Nacional per la Llengua. 

Torn del R.C.D. Espanyol. La delegació l'encapçala el seu president, Alan Pace, acompanyat, entre d'altres, pel capità de l'equip, Javi Puado. 

"El F.C Barcelona és una institució compromesa amb la democràcia. Som presents aquí per fer l'ofrena a Rafael Casanova en el marc de la Diada, ho hem fet sempre que els vents de la democràcia ho han permès. Amb la defensa de la catalanitat oberta al món, de la nostra llengua, la nostra cultura les nostres llibertats individuals i col·lectives hi trobareu sempre la junta que tinc l'honor de presidir", ha manifestat Joan Laporta, recordant les arrels catalanistes que "donen sentit al 'més que un club'". 

Joan Laporta encapçala la delegació del FC. Barcelona en aquesta ofrena. Està acompanyat per membres de la seva directiva, la capitana Patri Guijarro i el jugador Fermín López. 

Degoteig d'ofrenes al monument a Rafael Casanova. També han fet acte de presència institucions com la Diputació de Barcelona, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis, entre d'altres. 

Pedro Sánchez també desitja una bona Diada a través de les xarxes socials en un missatge escrit en català. "Aquest Onze de Setembre celebrem una Catalunya oberta, plural i diversa, que mira al futur amb esperança i ambició. Una Catalunya que avança des de la convivència, el respecte i allò que ens uneix". 

Aquest Onze de Setembre celebrem una Catalunya oberta, plural i diversa, que mira al futur amb esperança i ambició.

Una Catalunya que avança des de la convivència, el respecte i allò que ens uneix.

Bona Diada a tots els catalans i catalanes! pic.twitter.com/aH42xXfEpt

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) September 11, 2026

Josep Rull: "Aquesta no és una Diada normal. Seguim tenint persones a l'exili. Soc president d'un Parlament amb dos diputats a l'exili, el president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig, més enllà del conseller Comín. Això és una infàmia". 

"Hem de mantenir els intangibles que han fet possible la nació catalana durant tot aquest temps. Aquesta és una nació d'acollida, d'integració. Catalunya és una nació que no pregunta a la gent d'on ve sinó on volem arribar plegats amb justícia i llibertat. Una nació de drets i deures. Avui és més important que mai de reivindicar-ho", afirma Josep Rull, reivindicant figures com les de Paco Candel. 

Ofrena de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat dels regidors del consistori de la capital catalana. 

Torn de Josep Rull i els membres de la Mesa del Parlament. 

"Ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes. Avui celebrem que som un país obert i fermament democràtic i solidari, amb la idea que tots plegats som més forts. Visca Catalunya i bona Diada", ha manifestat Paneque des de la ronda de Sant Pere. 

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, intervé després de l'ofrena de l'Executiu, citant Josep Pla. "Catalunya és un país que es reconeix a si mateix quan actua d'una manera sensata i ponderada. En un món que tanca fronteres i que confon el benestar col·lectiu amb l'acumulació individual, pensem que Catalunya pot actuar com a contrapunt. Ens hem construït amb una identitat i una manera de ser". 

El Govern, amb Salvador Illa al capdavant, fa l'ofrena floral davant el monument a Rafael Casanova. 

Salvador Illa arriba a la ronda de Sant Pere, on saluda els treballadors presents a l'acte, entre els quals hi ha els Mossos, Guàrdia Urbana, Protecció Civil o Agents Rurals. El president està acompanyat pels membres del seu Govern. 

Jordi Pujol ha celebrat la Diada amb un missatge a Catalunya Ràdio en el qual l'ha descrit com una celebració "de tots els que viuen i treballen a Catalunya, i dels qui volen ser catalans". “Tant dels que acaben d’arribar com els que són de l’any 30 del segle passat”, ha afegit. 

Una de les ofrenes més matineres del matí a Rafael Casanova ha estat la dels Mossos, acompanyats de la consellera de l'Interior, Núria Parlon. Amb tot, hi ha faltat el nou director general de la policia catalana, Ferran López, en una setmana molt convulsa pel Departament. 

Després del seu discurs en la vigília de la Diada, el president de la Generalitat, ha escrit un missatge assegurant que aquest 11 de setembre és un "gran dia per sentir-nos orgullosos de qui som i d'on venim". "Però, sobretot, és un bon dia per compartir què volem ser i cap on volem que avanci Catalunya". 

La Diada és un motiu de celebració compartida i de merescuda alegria. Un gran dia per sentir-nos orgullosos de qui som i d’on venim. Però, sobretot, és un bon dia per compartir què volem ser i cap a on volem que avanci Catalunya.

Molt bona #Diada2026! pic.twitter.com/3PLZbTCkUF

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) September 11, 2026

El balanç al fossar de les Moreres: tres homes detinguts i set persones investigades per desordres públics pels Mossos. 14 agents de la policia catalana han resultat ferits lleus en un acte que ha congregat 2.500 persones de l'esquerra independentista i 500 d'Aliança Catalana, segons l'Ajuntament.

A la ronda de Sant Pere de Barcelona, ja ha començat l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova. És el primer gran acte d'aquesta jornada.

El president del Parlament, Josep Rull, felicita la Diada a tots els catalans amb un missatge a les xarxes socials. "Mirem el futur amb autoestima, esperança i determinació per guanyar la plenitud nacional i bastir un projecte col·lectiu de prosperitat, benestar i justícia social", ha escrit. 

L’onze de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Un dia d'orgull i reivindicació nacional.

Mirem el futur amb autoestima, esperança i determinació per guanyar la plenitud nacional i bastir un projecte col·lectiu de prosperitat, benestar i justícia social.

Bona Diada! pic.twitter.com/ck7QluOSqs

— Josep Rull i Andreu (@joseprull) September 11, 2026

Els Mossos han dividit la plaça amb un cordó policial, amb els dirigents d'Aliança Catalana a l'interior i els grups antifeixistes, unes 2.500 persones —segons dades de l'Ajuntament de Barcelona—, han quedat fora. Mentre Sílvia Orriols feia el seu discurs, alguns manifestants han llançat pintura als simpatitzants del partit de dreta populista i han estat detinguts per la policia. Entre els dos sectors enfrontats, a uns 30 metres de distància els uns dels altres, s'han proclamat crits com "Orriols és la solució", per part dels simpatitzants d'AC, o "Fora feixistes dels nostres barris", per part de l'esquerra independentista.

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha exigit al Departament d'Interior que "depurin responsabilitats" per l'agressió al fotoperiodista Jordi Borràs aquest dijous a la tarda al fossar de les Moreres. En una publicació a la xarxa social X, el líder dels republicans ha considerat que "l'agressió a un periodista degudament acreditat per part d'agents del CME és absolutament injustificable".

Aquest dijous nit, l'independentisme s'ha reunit al fossar de les Moreres, on els partits polítics han pronunciat els seus habituals discursos. Des d'aquest punt calent pels enfrontaments de la tarda, el secertari general de Junts, Jordi Turull, va demanar no convertir "la revolta dels somriures" en "la revolució de l'odi dels uns contra els altres". 

L'habitual tret de sortida de la Diada, l'acte al Fossar de les Moreres que es fa el vespre anterior, ha estat enguany tens i ha acabat amb càrregues policials i tres detinguts. En aquesta ocasió ha participat per primera vegada Aliança Catalana en l'acte d'ofrena floral. La líder del partit i diputada al Parlament Sílvia Orriols ha hagut d'estar envoltada d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, mentre que desenes de manifestants d'esquerres s'han concentrat per evitar la seva participació.

En un acte per commemorar els cinquanta anys de la Diada de Sant Boi de Llobregat, el president Salvador Illa ha llençat un avís davant un context de creixement dels partits d'ultradreta. "Cap conquesta és irreversible", ha advertit, assenyalant que els drets i les llibertats "cal cultivar-los" de manera constant: "Costa molts anys i esforç guanyar-los i poc temps perdre'ls".

Al seu torn, Junts ha aprofitat el seu manifest per la Diada d'aquest any per atacar el Goven de Salvador Illa, contraposant el seu projecte independentista a la "normalitat institucional" que defensa el president. "Confon estabilitat amb immobilisme i normalitat institucional amb renúncia", afirma la formació de Carles Puigdemont, que acusa el Govern d'haver optat per "administrar la dependència" d'Espanya. 

La Diada arriba amb diferents polèmiques obertes. Una d'aquestes és la visita del president de la Generalitat, Salvador Illa a Ucraïna. En aquest sentit, ERC ha registrat una bateria de preguntes al Parlament dirigides al Govern davant "l'absència" de la senyera en alguns dels actes institucionals d'aquest viatge. Els republicans volen conèixer els criteris i els protocols que s'apliquen sobre la presència dels símbols oficials de Catalunya i, especialment, de la senyera. 

Al migdia, Esquerra Republicana també celebra el seu habitual acte polític, on es reunirà la direcció del partit, amb parlaments inclosos. L'any passat, la màxima representant del partit a la manifestació de la Diada va ser Elisenda Alamany, secretària general del partit i candidata de la formació a l'alcaldia de Barcelona. El seu president, Oriol Junqueras, no hi va assistir. 

A Barcelona, les entitats convocants han dissenyat dos itineraris diferents que es trobaran a la Plaça Catalunya.  D'una banda, hi ha la Comuna Present, que arrencarà a Gran Via amb carrer de Casanova, seguirà per plaça de la Universitat i la ronda de la Universitat. Per l'altra, la Columna Futur, que s'inicia a Via Laietana amb plaça de la Catedral i continuarà per ronda de Sant Pere i acaba a plaça de Catalunya.

Les manifestacions descentralitzades seguiran els horaris de cada any i començaran a les 17:14, hora en què les dues columnes de la mobilització a Barcelona es començaran a moure. A Girona, les entitats organitzadores també han convocat els manifestants a les 17.14 hores a la plaça de Catalunya, mentre que a Amposta l'hora s'avança uns minuts, a les 16.30 hores per a la Columna Present (al carrer de Sebastià Juan Arbó amb carrer Itàlia) i a les 16:50 hores per a la Columna Futur (avinguda de Santa Bàrbara amb carrer Elisabets).

Després de les ofrenes al monument a Rafael Casanova tindrà lloc el gran acte polític d'Òmnium per la Diada. Aquest començarà a les 12 h al passeig Lluís Companys de Barcelona, al costat de l'Arc de Triomf. Al mateix punt, a les 19 h, començarà la Festa per la Llibertat, també organitzada per l'entitat de Xavier Antich, amb DJ Trapella, La Gossa Sorda i DJ K-ZU. 

Com cada any, aquest 11 de setembre comença amb la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova de Barcelona, situat a la ronda de Sant Pere de Barcelona, que comptarà amb la participació d'institucions i entitats de tot el país. 

Bon dia! Ja és 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya. Segueix en directe tots els actes de la jornada a ElNacional.cat.